 |
Nom oficial |
República Popular de la Xina |
| Superficie |
9.596.960 km2 |
| Fronteres |
Afghanistan, Bhutan, Myanmar, India, Kazakhstan, Corea del Norte, Kyrgyzstan, Laos, Mongolia, Nepal, Pakistan, Rusia, Tajikistan, i Vietnam. |
| Població |
1.313.973.713 habitants |
| Capital |
Beijing (Pekin) |
| Etnies |
Xinesos Han 91.9%, Zhuang, Uygur, Hui, Yi, Tibetans, Miao, Manchu, Mongol, Buyi, Coreans, i altres nacionalitats 8.1% |
| Religió |
Taoístes, Buddhistes, Cristians 3%-4%, Musulmans 1%-2%. Oficialment es un país ateu. |
| Idioma |
Xines mandarí (Putonghua, basat en el dialecte de Beijing), Yue (Cantones), Wu (Shanghaies), Minbei (Fuzhou), Minnan (Hokkien-Taiwanes), Xiang, Gan, Hakka dialectes i llengues minoritaries. |
| Hora Oficial |
GMT +8 hores, set més que a Espanya. L'hora oficial xinesa és la de Beijing, quan allà són les 08:00 també ho son a Kashgar a 5.000 km de distància. Aquesta absurda situació fa que a les províncies de l'oest segueixin un horari laboral mes tardà intentant ajustar-se a horaris solars. |
| Moneda |
El renminbi, literalment "la moneda del poble", es la moneda oficial. La unitat básica és el Yuan ( ), que es divideix en 10 jiao, i que a la vegada es divideix en 10 fen. Conversió: 1€ = 9,85. Imatges dels billets. |
| Gobern |
Estat comunista. |
| Bandera |
 Fons vermell amb una gran estrella groga en representació del Partit Comunista, al seu voltant hi ha quatre estrelles més petites, que simbolitzen la unió de les quatre classes socials: els camperols, els treballadors, la petita burgesia i la gran burgesia urbana. |
| Geografía |
És el tercer país més gran del món, ocupa una extensió equivalent a dinou vegades Espanya. A causa d'això existeix una immensa diversitat paisatgística, a l'est planes densament poblades, al centre els deltes dels rius Groc i Yangtze, la zona costanera és més muntanyenca, al sud predominen els verds pujols i les petites serralades, i a l'oest les grans serralades com l'Himalaya o els àrids deserts com el del Gobi. Inundacions, sequeres i tempestes de sorra es produeixen al mateix temps en tan immensa superfície. |
| Clima |
Podem dividir el país en tres zones climàtiques: la zona gelada de les muntanyes del Tibet, la zona seca del nord-oest i la zona monzónica de l'est on es troben les principals zones agrícoles del país. Aquesta última va ser la que nosaltres vam recórrer, la major part es troba per sota dels mil metres, l'estiu és calorós i humit, arribant als 30º durant el dia. |
| Requisits d' entrada |
Passaport en regla. L'estada màxima legal permesa per a turistes és de 60 dies. Algunes zones de Xina tenen accés prohibit als ciutadans estrangers, tals com zones de la província de Xinjiang, de Qinghai, de Heilongjiang i de Mongòlia Interior. El visat de turisme (25€) no permet accés a la Regió Autònoma del Tíbet. Serà necessari sol·licitar un permís especial per a viatjar a aquesta regió. En cas de viatjar a Hong Kong i Macao i després regressar de nou a Xina, serà necessari disposar d'un visat de dues entrades (35€), o bé, en cas de posseir un visat d'una sola entrada, caldrà sol·licitar un nou visat per a tornar a entrar a la Xina continental.
Com norma general no es poden aconseguir visats ni en aeroports ni en passos fronterers. Mes informació en Servicios Consulares del Ministerio de Asuntos Exteriores. |
| Salut |
Vacunes obligatòries: cap. Depenent de la zona a visitar: difteria, febre tifoidea, hepatitis A i B. Yunnan i l'illa d'Hainan estan classificades dintre de la zona 3 de paludisme. En aquestes dues regions, així com a Guangxi i Guizhou, s'aconsella la vacuna contra la encefalitis japonesasi esvisiten zones rurals. |
| Comunicacions |
Telèfon. Per a trucar a l'estranger el millor és adquirir una targeta telefònica en estancs o estacions de tren i autobús. Costen entre 30 i 100 i només són valides dintre de la província on es compren, o sigui, les de Beijing no serveixen a Pingyao o Xian, per exemple. Correu. Les postals triguen uns deu dies en arribar a Espanya, i costen uns 5 en segells. Internet. Encara que els cibercafes que hi ha solen ser enormes, no són fàcils de trobar. El mes fàcil és connectar-se des de l'hotel. Les connexions són controlades pel govern evitant accessos a temes sensibles com Tibet o Tiananmen 1989. |
| Costos |
Despeses aproximats en 26 días: 10.000. Visites culturals: 1.667, Transports: 4.070, Hotels: 1.575, Menjar, taxis i altres: 2.688. |
| Electricitat |
220 volts / 50 Hz. L'endoll "oficial" te dues clavilles planes, encara que també pot trobar-se de tres clavilles en angul o tres cilindriques. El millor és dur un adaptador amb tots els tipus possibles. |
| Hotels |
Principalment ens vam allotjar en albergs o similars. Solen ser barats, còmodes, i fàcils de trobar. Una habitació doble, amb bany i dutxa, aigua calenta, prudentment net, amb restaurant a l'hotel i en una zona cèntrica, surt per uns 100 en una ciutat petita, i entre 160 i 200 en ciutats com Xian o Shanghai. Sempre hi ha algú que parla anglès, organitzen excursions als llocs típics de la zona, i per una comissió d'entre 20 i 60 reserven bitllets de tren o avió. |
| Menjar |
Xina és un paradís gastronòmic. La gastronomia xinesa és una de les mes riques i variades del món. No menjar bé aquí és una desgràcia només a l'abast d'uns pocs. El component bàsic és l'arròs, acompanyat de carn, peix, verdures o altres delícies. Les racions solen ser excessives per a una sola persona ja que els plats estan pensats per a ser compartits. És costum servir te o sopa abans dels menjars. Les postres són menys típiques, encara que algunes fruites s'utilitzan d'acompanyament en molts plats. El peix és rabiosamente fresc, sol estar viu en peixeres dintre del propi restaurant, es cou i se serveix habitualment sencer. Tan essencial com l'arròs, ho són el te, la salsa de soia i el picant. La cervesa també és fàcil de trobar, potser les mes bones siguin la Tsingtao i la Li Qing, encara que aquesta ultima només es troba a les provincies del sud.
Els palillos s'utilitzen com cubertería per a aliments sòlids i per als ingredients no líquids de les sopes, tals com fideos, verdures o trossos de carn i peix. La sopa en sí, es pren amb una cullera especial amb el fons pla. En alguns petits restaurants els palillos es netegen i es reutilitzen. Forquilles i ganivets són pràcticament impossibles de trobar, a excepcio de restaurants occidentals, on no us recomano anar.
Com a tota Àsia on millor es menja és als mercats nocturns o llocs de menjar al carrer, ànec lacat, boles de massa farcides de carn o verdures, sopes de tot tipus, fideos, arròs i tot tipus d'especialitats regionals. Molts restaurants del centre tenen carta en anglès i, fins i tot, comportaments orientats al turista. Fuig d'ells, busca l'autèntic. On no hagi carta en anglès un pot orientar-se pels plats dels altres clients i assenyalar el que es desitgi. La cuina xinesa mai defrauda. |
| Transports |
 Els principals aeroports d'entrada són Beijing, Shanghai i Hong Kong. Des d'Espanya hi ha vols directes amb Air Europa iAir Comet. Fent escala en alguna ciutat europea tenen vols "relativament" economics Aeroflot, Lufthansa, Air China, China Southern Airlines, o Finnair (525€ a/t + taxes) entre unes altres. Dintre de Xina és el mitjà de transport més recomanable i ràpid per a salvar les grans distàncies que en alguns casos separen unes ciutats d'unes altres. En total operen a Xina 29 companyies aèries nacionals.
 És el sistema de transport públic mes usat a Xina. Existeixen dues classes de bitllets: "seient tou" i "seient dur. El mateix passa amb les lliteres. La llitera tova és un compartiment de quatre places i es té dret a un termo, tasses, fil musical graduable i ventilador. La "dura" és un llarg passadís amb grups de sis lliteres disposades en files de tres pisos, i un termo de 100 litres d'aigua calenta per vagó, molt practic per a preparar te o sopes instantànies. Els bitllets poden adquirir-se a les agències situades aels hotels o bé a les finestretes de les estacions. Aconsellable fer-ho amb un parell o tres de dies d'antelació ja que algunes línies estan congestionades. Un altre problema és l'idioma, a l'Estació Oest de Beijing hi ha una finestreta de venda per a estrangers a la 1a. planta, però a la resta d'estacions del país és molt complicat trobar algú que parli anglès. Horaris i preus a TravelChinaGuide.
 Bus i trolebús són els mètodes mes econòmics per a desplaçar-se per la ciutat, on arriben fins als punts mes recòndits. Se suposa que els diferents recorreguts estan editats en unes guies en anglès que es poden adquirir a llibreries o a les estacions, encara que jo no vaig arribar a veure'ls. Quant a l'autobús de llarg recorregut, és un mitjà de transport més lent que el tren però més barat. Es recomana agafar-lo només quan no hagi tren.  A les ciutats, els taxis s'han convertit en un mitjà de transport indispensable. És un servei bo, ràpid i barat, sobretot si es comparteix. Existeixen tres categories de taxis les tarifes dels quals varien per quilòmetre recorregut. Tots ells duen taxímetro, i només farà falta acordar-hi el preu prèviament per a trajectes fora de la ciutat. |
Fons vermell amb una gran estrella groga en representació del Partit Comunista, al seu voltant hi ha quatre estrelles més petites, que simbolitzen la unió de les quatre classes socials: els camperols, els treballadors, la petita burgesia i la gran burgesia urbana. 
