Islàndia

Amb el trencament de la clau del cotxe hem perdut quatre dies, i ara els últims 500 km de viatge, que teníem previst recórrer en sis dies, haurem de fer-los en dos, deixant-nos pel camí un munt de coses per visitar, conduint més del compte i dedicant-li menys temps del necessari als llocs que visitem. Aquest és el preu que cal pagar per haver contractat el cotxe amb una companyia d'incompetents com Nordic Car Rental.

La nostra idea és començar la visita a Vik i Myrdal, passarem de llarg els llacs de les glaceres de Jökulsárlón i Fjallsárlón que ja vam visitar fa dos dies, i la cascada Svartifoss i la glacera Vatnajokull al PN de Skaftafel, perquè ens portaria tot el dia i necessitem avançar quilòmetres. Una pena, la veritat, però ja tenim una excusa per tornar. Sortim de l'hotel a les 07:30 i abans de les 12:00 ja hem arribat a Vik i Myrdal, són una mica menys de 300 km on la carretera està neta de neu, sobretot a partir de la glacera Fjallsárlón, i es pot mantenir un bon ritme de marxa. La majoria dels turistes que vénen a l'hivern a Islàndia recorren el sud d'oest a est, entre Reykjavik i Höfn, i això es nota en el trànsit, que ha augmentat força en comparació amb les carreteres solitàries que recorríem al nord.

Poc abans d'arribar a Vik i Myrdal, entre els rius Hólmsá i Skálmá, la glacera Mýrdalssandur, situada sobre el volcà Katla, crea una enorme plana al·luvial de 700 km2. Segons la tradició, a la zona, hi havia una granja coneguda com Laufskalar que va ser destruïda durant l'erupció del volcà Katla a 894, creant un monticle de lava conegut des de llavors com Laufskálavarða. Des de llavors, tots els viatgers que passaven per allí s'aturaven a crear petits monticles de pedra, per tenir bona fortuna durant la cruïlla de tan perillosa zona. Avui dia el paisatge està format per un camp d'innombrables fites acumulats durant els últims 1.200 anys. N'hi ha que son força grans i complexos, però la majoria són mitja dotzena de pedres apilades. L'administració trasllada pedres a aquesta zona semi desèrtica, per ajudar a continuar amb la tradició.

Vik i Myrdal és un poble de 300 habitants que malgrat la seva reduïda mida és un dels més importants de la ruta entre Reykjavik i Höfn, i això es nota en la varietat de serveis: una gasolinera, diversos tour operadors, botigues, supermercats , restaurants i cases d'hostes. El primer que es veu en arribar és Vikurkirkja, una església d'alta torre i sostres vermells a la part alta d'un turó, des d'on es té una vista general del poble i dels seus atractius naturals més importants.

En primer terme, després del poble, es veu la platja de sorra negra de Reynisfjara. És fàcil arribar amb el cotxe, davant d'ella hi ha un petit pàrquing on entren una dotzena. És una bona zona per fer fotos, però no per banyar-se, les ones són tremendes i l'aigua ha d'estar molt freda. Des de la seva riba es veu Reynisdrangur, tresa roques verticals de més de 60mts d'alçada que formen un cercle a escassos metres dels penya-segats, i que segons la llegenda són tres trolls que van ser sorpresos per la llum del sol mentre robaven un vaixell. A uns 10 km del poble es troba l'altiplà de Dirholaey, una zona a la part alta dels penya-segats convertida en reserva natural per la gran quantitat de frarets que a l'estiu nien en ell. Des de dalt es veu un petit arc de pedra, i després d'ell la platja de sorra negra i els trolls petrificats.

A només mitja hora en cotxe es troba Sólheimajökull, una llengua de gel de la glacera Mýrdalsjökull. La espesa capa de gel d'aquesta glacera cobreix el volcà Katla, un volcà que va entrar en erupció per última vegada fa 100 anys i que va cobrir de cendres la zona, donant-li aquest color blanc i negre tan peculiar. La propera erupció és imminent, sistemes de vigilància i alerta estan activats les 24 hores del dia, ja que es preveuen terribles conseqüències en forma de massives inundacions, a part de les conegudes pluges de pedres i cendres. Tot i tenir una profunditat mitjana de 250 mts, en alguns punts arriba a 700 mts, encara que és una glacera en retrocés. Només en l'última dècada s'ha perdut 1 km de gel que ha estat reemplaçat per una petita llacuna i terra pedregós.

Hi ha una companyia que ofereix passejades per la glacera, si mai has trepitjat un és una experiència recomanable. Nosaltres caminem des del pàrquing fins a la boca de la glacera, un camí ample i relativament còmode, però on l'acumulació de neu i sobretot de gel és important, obligatori grampons si no vols trencar-te la crisma. El camí transcorre paral·lel a la llacuna, on suren icebergs d'un intens color blau, que contrasten amb la neu, les roques volcàniques i les franges de cendra que s'han creat sobre les esquerdes i arrugues del gel. És com un viatge al passat, al cinema de blanc i negre. Al costat del pàrquing hi ha un bar restaurant, ús del lavabo 200 ISK.

A 10 km d'aquí fàcilment accessible des de la Ring Road, es troba una de les cataractes més impressionants de Islàndia. Visible des de la carretera, Skogafoss té uns 25 mts d'ample i cau des d'una alçada de 60 mts, alimentada per un poderós cabal d'aigua del riu Skogar. Hi ha un camí d'uns 500 graons que puja fins a l'inici de la caiguda d'aigua, des d'on segur que hi ha unes vistes impressionants, però no tenim temps per a tant. Des del pàrquing una caminada de dos-cents metres porta fins a la base de la cascada. Hem de fer servir els grampons per caminar per ell, a causa del continu vapor d'aigua que aixeca la cascada en colpejar contra el terra, tot ell està congelat i no és fàcil caminar sense ells.

Les presses ens obliguen a passar de llarg Seljavallalaug, una antiga piscina termal amagada en una vall i envoltada de muntanyes, que sembla un lloc idíl·lic per relaxar-se durant una estona. Seguim fins Seljalandsfoss, una cascada d'uns 20 mts d'ample que cau des de 65 mts per una paret vertical de més de 500 mts d'amplada, al llarg de la qual s'han creat petites cascades provinents del riu Seljaland, que neix en el volcà Eyjafjallajökull. Visible des de la carretera hi ha un pàrquing davant seu, on hem de calçar-nos els grampons ja que hi ha moltíssim gel. Davant de la cascada hi ha un pont des del qual es tenen bones vistes, però millors encara seran les que hi ha des del camí que porta darrere de la caiguda d'aigua, que per desgràcia està tancat a causa de l'acumulació de gel. Seguint la paret del canó uns 400 mts cap a l'oest hi ha la cataracta Gljúfrabúi, que cau des d'una alçada de 40 mts amagada després d'una roca que la cobreix gairebé del tot, dificultant molt veure la part inferior de la cascada. Se suposa que hi ha un camí que permet situar-se darrera d'ella, però no està ben senyalitzat i els pocs accessos que veiem són zones de grans roques cobertes de gel. Desistim.

A poc més d'una hora es troba Fludir,  uns 30 km cap a l'interior des de la Ring Road. És un poble d'uns 400 habitants, amb benzinera, supermercat, restaurants, hotels, banc, una piscina, i l'atracció que realment el situa al mapa, els banys termals Secret Lagoon (Gamla Laugin), 2.800 ISK. A dos minuts del centre, es tracta d'una sola piscina envoltada de pedra volcànica on la temperatura de l'aigua varia entre 38º i 40º. Al costat de les baranes d'accés a l'aigua hi ha flotadors d'escuma allargats, dels que s'usen per aprendre a nedar, combina'ls bé i podràs reposar el cap, mig cos o tombar-te plàcidament sobre l'aigua. Disposa de bar i serveixen menjars si es reserva amb antelació. Vestuari amb taquilles, bosses de plàstic, assecador i dutxes amb sabó, però es troba a faltar una zona còmoda on afaitar-se.

Guesthouse Flúðir, 11.235 ISK. Cèntric, però tranquil. Net, ordenat i ben decorat. Habitació doble petita amb rentamans, el bany és compartit. Disposa de restaurant amb plats de cuina islandesa, pasta, pizza i hamburgueses, a preus raonables. Hi ha cervesa de tirador. Esmorzar inclòs molt bo. Àmplia zona d'aparcament davant de l'hotel. Tenen descomptes del 20% per anar al  Secret Lagoon.