També coneguda com Itsukushima, aquesta illa és un dels paratges naturals mes bonics de Japó. La seva naturalesa exuberant, una frondosa muntanya, els temples i santuaris, la badia, on es troba la seva famosa tori flotant (al costat de la montanya Fuji la imatge mes famosa del país), els cérvols, gent passejant, tot es barreja convertint la visita a Miyajima en un dels passejos mes agradables de Japó. Caminant cap a Senjokaku per
Omotesnado Shopping area, una zona de souvenirs, turistes i restaurants, ens creuem amb la Taujana de Fusta d'Arròs mes gran del món, fa gairebé 8 metres de llargada, pesa 2.500 kg i es va fer amb la fusta d'un únic om de 270 anys d'antiguitat. ¿¿¿???
Després de veure tan gran excentricitat arribem a
Senjokaku (1.000¥), la Casa dels Mil Tatamis, una biblioteca dels sutras budistes que Toyotomi Hideyoshi va començar a construir en estil Irimoya en 1587, per a poder cantar una vegada al mes sutras que consolessin les ànimes dels morts en el camp de batalla. No obstant això, a causa de la seva mort en 1598, una part de l'edifici va quedar inacabada. Enormes pilars i bigues de fusta que diuen provenen d'un sol arbre, sostenen un sostre bellament decorat del que pengen pintures i altres curiositats. Però no hi ha parets, l'interior és un espai diàfan de 1.300 m
2, amb vista a la badia i la montanya Misen. Enfront d'ell esta la
Pagoda de Cinc Pisos construïda en 1407. Fa 28 metres d'alçada i té una esplèndida bellesa estructural que combina hàbilment els estils japonès i xinès. No podem accedir al seu interior, on diuen que hi ha pintats Budes i altres imatges sagrades de vius colors en les parets. La seva característica mes destacada és que el pilar central, que descendeix des de la coberta, nomes arriba a el sostre del primer pis. Nomest hi ha cinc pagodes d'aquestes característiques a Japó.
El
Sanctuari Itsukushima 
(300¥) esta construït davant del mar i sobre la platja, donant l'esquena a una frondosa i escarpada muntanya. Va ser originalment construït en 593, i remodelat en la seva estructura actual per Tori-no-Kiyomori en 1168. La seva forma de embarcador sobre la badia es deu al status sagrat que tenia antigament la illa. Els plebeus no estaven autoritzats a trepitjar-la i havien d'acostar-se a ella amb barca, passant a través d'un tori flotant. L'estructura del temple és de fusta pintada de vermell, i el terra de fusta natural. Ara sota ell hi ha terra humida, algues, fins i tot alguna barca encallada en la sorra, però quan pugi la marea el santuari semblarà surar sobre l'aigua.
Es compon d'una capella principal, un escenari per a representacions de teatre Noh, dues cambres de música i diverses capelles. Els diferents blocs estan connectats entre si per tres-cents metres de passadissos, dels sostres dels quals pengen fanals cada pocs passos. Davant del santuari, dos-cents metres mar endins, s'aixeca el símbol mes conegut de Miyajima, el vermelló
O-Tori (Gran Porta) de 16 metres d'alçada. El present O-torrii, el vuitè des del període de Heian, va ser construït en 1875.
Mapa turístic de Miyajima 
Enllaços d'interès:
Oficial Website of Miyajima Tourism
Al sortir passem al costat del
Daiganji Temple, que fins a la Restauració Meiji estava a càrrec de la reparació i construcció del Santuari Itsukushima, i ens dirigim a la
Pagoda Tahoto, construïda pel monjo Shukan en 1523. Encara que feta principalment en estil japonès, part de l'estructura te influència arquitectònica d'índia i Xina. Es una singular pagoda de dos pisos, i quinze metres d'alçada, que combina un nivell inferior de forma quadrada i un nivell superior de forma rodona. La pagoda es troba amagada a la part alta d'un turó, encara que amb poques vistes, des d'on prenem un camí forestal que ens duu fins al
Temple Daishoin, un complex de diversos edificis dispersos entre l'exuberant vegetació de la montanya Misen, enmig d'un entorn natural incomparable. Com seu de la branca Omuro de la secta budista Shingon, és el temple mes distingit de Miyajima, i abans de la Restauració Meiji com administrador del Santuari Itsukushima tenia al seu càrrec tots els rituals. Hi ha 27 punts d'interès marcats en el mapa, entre mandálas tibetans, sutras, portes, budes reclinats, jozis per a ser mullats i venerats, campanes...
Daishoin Temple Map
Des d'Hiroshima. Tren fins a Miyajima-guchi (20 min). Sortir de l'estació i caminar recte fins al moll. Allí hi ha ferries que es poden agafar amb el JR Pass (10 minuts mes).
Hiyashi Restaurant. Omotesando Shopping Arcade. Taules occidentals i japoneses, net, ràpid i parlen una mica d'anglès. No passar per alt una visita al lavabo, la tapa del vàter s'aixeca automàticament quan obres la porta. El nostre menjar:
yakigaki (ostras a la graella) 1.050¥,
anagomeshi (arròs amb anguila a la barbacoa) 1.600¥,
kakidon (arròs amb ostras bullides i ou) 1.200¥ i
namabi-ru (cervesa de pressió) 630¥.
També coneguda com Itsukushima, aquesta illa és un dels paratges naturals mes bonics de Japó. La seva naturalesa exuberant, una frondosa muntanya, els temples i santuaris, la badia, on es troba la seva famosa tori flotant (al costat de la montanya Fuji la imatge mes famosa del país), els cérvols, gent passejant, tot es barreja convertint la visita a Miyajima en un dels passejos mes agradables de Japó. Caminant cap a Senjokaku per Omotesnado Shopping area, una zona de souvenirs, turistes i restaurants, ens creuem amb la Taujana de Fusta d'Arròs mes gran del món, fa gairebé 8 metres de llargada, pesa 2.500 kg i es va fer amb la fusta d'un únic om de 270 anys d'antiguitat. ¿¿¿???
Després de veure tan gran excentricitat arribem a Senjokaku (1.000¥), la Casa dels Mil Tatamis, una biblioteca dels sutras budistes que Toyotomi Hideyoshi va començar a construir en estil Irimoya en 1587, per a poder cantar una vegada al mes sutras que consolessin les ànimes dels morts en el camp de batalla. No obstant això, a causa de la seva mort en 1598, una part de l'edifici va quedar inacabada. Enormes pilars i bigues de fusta que diuen provenen d'un sol arbre, sostenen un sostre bellament decorat del que pengen pintures i altres curiositats. Però no hi ha parets, l'interior és un espai diàfan de 1.300 m2, amb vista a la badia i la montanya Misen. Enfront d'ell esta la Pagoda de Cinc Pisos construïda en 1407. Fa 28 metres d'alçada i té una esplèndida bellesa estructural que combina hàbilment els estils japonès i xinès. No podem accedir al seu interior, on diuen que hi ha pintats Budes i altres imatges sagrades de vius colors en les parets. La seva característica mes destacada és que el pilar central, que descendeix des de la coberta, nomes arriba a el sostre del primer pis. Nomest hi ha cinc pagodes d'aquestes característiques a Japó.
El Sanctuari Itsukushima 
Es compon d'una capella principal, un escenari per a representacions de teatre Noh, dues cambres de música i diverses capelles. Els diferents blocs estan connectats entre si per tres-cents metres de passadissos, dels sostres dels quals pengen fanals cada pocs passos. Davant del santuari, dos-cents metres mar endins, s'aixeca el símbol mes conegut de Miyajima, el vermelló O-Tori (Gran Porta) de 16 metres d'alçada. El present O-torrii, el vuitè des del període de Heian, va ser construït en 1875.
Al sortir passem al costat del Daiganji Temple, que fins a la Restauració Meiji estava a càrrec de la reparació i construcció del Santuari Itsukushima, i ens dirigim a la Pagoda Tahoto, construïda pel monjo Shukan en 1523. Encara que feta principalment en estil japonès, part de l'estructura te influència arquitectònica d'índia i Xina. Es una singular pagoda de dos pisos, i quinze metres d'alçada, que combina un nivell inferior de forma quadrada i un nivell superior de forma rodona. La pagoda es troba amagada a la part alta d'un turó, encara que amb poques vistes, des d'on prenem un camí forestal que ens duu fins al Temple Daishoin, un complex de diversos edificis dispersos entre l'exuberant vegetació de la montanya Misen, enmig d'un entorn natural incomparable. Com seu de la branca Omuro de la secta budista Shingon, és el temple mes distingit de Miyajima, i abans de la Restauració Meiji com administrador del Santuari Itsukushima tenia al seu càrrec tots els rituals. Hi ha 27 punts d'interès marcats en el mapa, entre mandálas tibetans, sutras, portes, budes reclinats, jozis per a ser mullats i venerats, campanes... 
