TUNISIA

Després de passejar una estona per Mahdia seguim fins Monastir. Això comença a fer olor de costa brava, complexos hotelers, port esportiu, passejos empedrats amb palmeres perfectament retallades i alineades, botigues de souvenirs per tot arreu, restaurants cars amb plats occidentals i cafeteries on serveixen expressos a dos dinars. A més de les seves platges amples i ben cuidades, els seus llocs d'interès són el ribat Sidi Dhouib, un monestir islàmic fortificat de 796 on es van rodar escenes de "La vida de Brian", la Mesquita Bourguiba, la Gran Mesquita del segle XI , i el Mausoleu de Habib Bourguiba, primer president de la Tunísia independent. La medina, molt orientada al turisme, està en la seva major part emmurallada i conserva algunes portes antigues.

Rest. Alhambra, 18 TND. Local amb agradable pati i terrassa al solet, orientat a occidentals. Carta amb senzills plats occidentals i tunisians. Menjar excel·lent, però la cervesa horrible. Pastelería El Eibat. Espectacular, tradició i disseny. I per assaborir les pastes amb'un te Café La Medina, Place du 3 Septembre 1934, agradable terrassa freqüentada per locals.

La majoria del turisme de Sousse s’instal·la a la platja de Boujaffar i el seu animat passeig marítim, i amb prou feines té temps d'acostar-se a la ciutat vella. Suposo que entre altres coses perquè era hivern el nostre cas va ser el contrari. Tots els punts d'interès es troben a la medina, que situada sobre un petit turó és un capritxós laberint de carrerons ple de mesquites, cafès, antiquaris i mercats, tancats en els seus gairebé 2,5 km de muralla. Un curt passeig dóna una idea de tot això, però tingueu compte perquè encara que no és especialment gran, si prou com per perdràs. Sota la porta de Bab el-Jedid hi ha un mercat de proveïments, i un rastro que s’instal·la durant les hores de llum, i que satura la Rue de France fins a la Place des Martyrs. Aquí hi es la Gran Mesquita aglàbida de 850 (5 TND), el Ribat del segle VIII, el Museu Arqueològico (4 TND) i la porta principal de la medina.

Tunísia disposa de 1.2000 km de platja que atrauen milers de turistes cada any. Les seves platges de fina sorra blanca, netes i ben cuidades, i la seva aigua cristal·lina i càlida són realment envejables. A la costa desenes d'allotjaments de totes les categories i preus, moderns centres comercials i d'oci, i la proliferació d'esports com windsurf, vela, pesca o submarinisme en algunes zones posen la guinda. Algunes poblacions, com Mahdia, han sabut mantenir l'encant autòcton tradicional, però la majoria de localitats costaneres que vam visitar havien sucumbit al turisme fàcil del souvenir, resort i autocars guiats.

Hotel Emira, 30 TND amb esmorzar. A l'interior de la medina, a 30 mts de Bab el-Jedid. Habitació doble enrajolada amb rajoles blau brillant, bany amb aigua calenta, armari, calefactor i terrassa sense vistes. Ennassim, 10 TND. Petit fast food en l'entramat de carrerons que hi ha entre la Place de la Republique iy Place Farhat Hached. Terrassa a vessar de clientela local. Serveixen shawarmas, sandvitxos, deliciosos sucs de taronja i habilitats locals, com els "entrepans de patates fregides".

Ens aconsellen aparcar el cotxe sobre la vorera davant de l'hotel a la nit, per vigilar-lo. Es pot accedir a la medina quan desmunten el mercat, però cal treure-ho abans de les 08:00 o no podrem sortir quan el mercat torni a estar en marxa.