OMAN DUBAI

Ja al segle VI Sur va establir importants vincles comercials amb l'Índia i l'Est d'Àfrica, que es van prolongar fins a mitjans del segle XIX, moment en què els anglesos van il·legalitzar el tràfic d'esclaus. El toc de gràcia definitiu el va donar l'obertura del Canal de Suez que li va privar de la ruta comercial amb l'Índia. Avui en dia manté la seva reputació com el més important centre de construcció de dhows, els mateixos vaixells amb els quals comerciar durant els darrers segles.

Un cop a Sur triguem cinc minuts en localitzar un hotel al costat del souq.  Hotel Sur, 20 rials hab doble. Austera tirant a cutre i bruta, bany complet amb dutxa de galleda i gerra com a l'Índia), nevera i TV. Cèntric, al costat del souq, millor ubicat impossible. Els seus voltants estan plens d'opcions per sopar, així que aprofitem per temptejar en diversos d'ells. Comencem amb un parell de plats combinats, que ens recorden al koshari egipci, i dues aigües, 600 baizes. En sortir, en una barbacoa al carrer, uns pinxos de carn, 100 baizes c/u. Acabem en un restaurant hindú: pollastre masala, porotto, chappatti, amanida i dues aigües per 1,6 Rials. Les postres al super: gelat de xocolata, 150 baizes.

Agafem la mateixa carretera per la qual vam entrar ahir. Immediatament arribem a la corniche. El mar està embravit i les vistes són fantàstiques. Seguim fins a un petit port davant de les Tres Torres de Ayajh. Són les torres de vigilància que donaven pas als dhows l'interior de la llacuna. Dhows es veuen pocs avui dia, però al port abunden les barques varades a la sorra amb la marea baixa. Creuem caminant fins al petit poble de pescadors de Ayajh per un pont de nova construcció, encara no inaugurat, que substitueix l'antic ferry i evita la llarga volta que actualment cal donar a la llacuna.

Un curt passeig tan sols acompanyats per cabres, gats i alguna gavina, ens porta fins a un far de tres plantes coronat amb una cúpula blavosa, des del qual hi ha unes magnífiques vistes de Sur. A banda i banda el paisatge és el mateix, cases blanques, els minarets de les nombroses mesquites, algun coffe shop amb tertulians a la porta o a la terrassa asseguts sobre cadires de plàstic, i treballadors d'origen hindo-pakistanès coent-se sota el sol, però negocis i persones sempre en petites quantitats, donant la sensació sovint de passejar per ciutats fantasma.

Des del segle VIII els dhows (vaixells tradicionals) han estat usats al llarg de la Península Aràbiga, Índia i Àfrica amb fins comercials, havent arribat a llocs tan llunyans com la Xina. Usats per a comerciar, pescar i com atracció turística, encara es poden veure al llarg de la costa d'Oman, i Sur el més important centre de construcció de dhows i sambuks (barques de pesca). Val la pena acostar-se a veure r Fatafh al-Khair, un dhow en exposició de 70 anys d'antiguitat, que pesa 300 tones i fa més de 20 mts.

Prpera parada Sunaysilah castle, un fort perfectament quadrat, d'uns 300 anys d'antiguitat, ubicat a la part alta d'un petit turó fàcilment accessible des d'una de les rotondes. El trobem tancat (500 baizes), encara que és fàcil imaginar les fantàstiques vistes que de la ciutat i la línia de costa s'han de tenir des d'ell. Als seus peus hi ha una cridanera mesquita amb dos altes torres, al costat de la que mengem algunes cosetes que portem al cotxe.

A dos o tres minuts en cotxe hi ha el Bilad Sur Castle construït al voltant de 1.800 per defensar Sur dels atacs de les tribus de l'interior. Esta organitzat al voltant d'un gran pati central amb torres de vigilància a cada cantonada. Les dues torres principals tenen unes cridaneres petites extensions, construïdes per permetre als defensors tenir una millor visió de l'enemic. Tancat al públic per trobar-se en restauració. Retrocedim uns metres i agafem el desviament a Ras Al Had.