Altres viatges   |   Utilitats
Inici     Contacte     Espanyol
Cabecera

ELS BALCANS

Zabljak

Bus Cia. Albatros, 16€. 17:45 Pristina, 19:40 Peja, 22:00 Rozaje, 02:10 Podgorica. Tot un rècord, 3h de retard en un viatge de 5h. Fa més parades que un rodalies. Des de  Peja fins a Podgorica és tot carretera de muntanya. Arribem a una estació allunyada del centre. Taxi (5€) fins a l'Hotel Europa. Al seu costat hi ha l'estació principal  de tren i autobusos.
hotel Hotel Europa, 90€. Al costat de l'estació de tren i autobusos. Hab amb 4 llits, neta, aa, wifi i bany complet amb sabó. Esmorzar inclòs. Lloguer de cotxes des de 50€ dia. També li fem una ullada al hotel Hostel Montenegro Podgorica. En la segon planta d'un edifici a dues illes de l'estació de tren. Quan arribem no hi ha ningú, encara que les portes estan obertes. Fa molt mala pinta, més que un alberg sembla un pis pastera. Per internet vam veure que costava 35€, evitar a tota costa.
Decimosexto día 09:00 Ens despertem, anem a esmorzar abans que tanquin a les 09:30, i ens tornem a ficar al llit fins a les dotze. Lloguem per dos dies un Volkswagen Polo amb canvi automàtic i aire condicionat directament a l'hotel. 50€/24h.
Restaurante Na Tari Alrededores Restaurante Na Tari Tornem per la mateixa carretera que va prendre ahir el bus, fins poc abans de Biogradska Gora i mengem en RestaurantNa Tari, un restaurant que te a terrassa situada directament sobre el riu. El lloc fa molt bona pinta però la carta està en montenegrí i ningú parla anglès, així que no ens entenem i el menjar resulta una mica "pesat". Malgrat tot molt recomanable. Vam menjar kacamac, plat típic montenegrí consistent en un totxo de puré de patates amb formatge fos, curdled milk (iogurt) i dues cerveses, 15€.
Biogradska Gora NP Biogradska Gora NP Biogradska Gora NP Biogradska Gora NP Biogradska Gora NP
El parc nacional de Biogradska Gora NP (2€), a 17 km de Kolasin a la carretera cap a Mojkovac, és un àrea protegida des de 1878 que ocupa una superfície de 54 km2 i inclou sis llacs glaceres i pics per sobre dels 2.000 mts. A tres km de l'entrada es troba, envoltat de muntanyes, el bonic llac Beograd, un restaurant, una botiga de souvenirs i una zona d'acampada. Des d'aquí surten diferents senders amb diversos graus de dificultat i durada, dels que sens dubte el més fàcil és circumdar el llac, que porta uns 90 min. El llac té un bonic color verdós produït pel reflex de la vegetació que l'envolta, un frondós bosc primari amb arbres de més de cinc-cents anys d'antiguitat que arriben a 40-50 mts. En el llac habiten diferents tipus de truites, que no vam veure, i 250 tipus d'insectes, dels que vam veure més espècies de les desitjades.
Biogradska Gora NP Biogradska Gora NP Biogradska Gora NP Biogradska Gora NP Biogradska Gora NP
Cañón del rio Tara Tornem a la carretera direcció Žabljak. De camí parem a la cruïlla de carreteres entre Mojkovac, Žabljak i Pljevlja per admirar el Tara Bridge. Es tracta d'un pont de cinc arcs al llarg de 365 mts i a 172 mts del terra, des d'on hi ha vistes espectaculars del Canó del riu Tara, que amb els seus 80 km de llarg i 1.300 metres de profunditat, és el segon més gran del món, just darrere del Gran Canó a Arizona. En un extrem del pont hi ha un bust en memòria de Lazar Jauković, l'enginyer partisà que va volar l'arc central el 1942 per evitar l'avanç de les tropes italianes.
Cañón del rio Tara
Cañón del rio Tara A pocs quilòmetres del canó que forma el riu Tara, es troba Žabljak, un petit poble de tot just 2.000 habitants envoltat de nombrosos llacs i altes muntanyes, situat al bell mig del Durmitor NP. El poble és tan sols un munt d'apartaments, hotels i restaurants dedicats 100% al turisme, a més d'un caixer automàtic. Res havia aquí abans de l'esquí o de l'explotació del parc nacional, ni una sola casa té història, tot això és completament nou. L'anglès està poc estès i és més fàcil entendre’s en alemany i fins i tot italià. Malgrat tot és un lloc tranquil, amb cert encant, on gaudir còmodament de una natura fascinant.

Cañón del rio Tara Cañón del rio Tara Tara Bridge Cañón del rio Tara Cañón del rio Tara
Restaurante Hotel Enigma Ens allotgem a hotel Vila Vjera (30€), un particular que lloga un petit estudi de dues plantes amb cuina, bany complet, sala d'estar amb TV i calefacció, i habitació amb llit doble. Cèntric. Quan sortim a sopar ja és tard, i només trobem el restaurant de Restaurant l'Hotel Enigma (18€), on vam degustar una especialitat local de xai estofat amb verdures i un parell de cerveses.
Decimoseptimo día Zablaj, a 1.450 mts d'altitud, és el punt ideal d'accés a Durmitor NP, concorreguda estació d'esquí a l'hivern, i ideal per practicar ràfting, muntanyisme o senderisme a l'estiu. Abans de sortir cap al parc cal proveir-se de menjar i aigua, ja que al parc nacional l'oferta és molt limitada. El poble disposa del supermercat Minimaxi, on són maxi estúpids i cars, comparat amb la resta de la Iugoslàvia vista.
Crno Jezero, Durmitor NP Zminje Jezero, Durmitor NP Configurat per l'acció de les glaceres i solcat per rius i aigües subterrànies, el Patrimoni de la Humanitat - UNESCO Durmitor NP és d'una bellesa sorprenent. Creat el 1952, inclou el massís de Durmitor, els canons de Tara, i els rius Sušica Draga i la part alta de l'altiplà Komarnica. El massís Durmitor ofereix: 18 llacs, 5 canons, 27 pics de més de 2.200 metres, 48 pics que superen els 2.000 metres, 748 fonts d'aigües potable, boscos de més de 500 anys, 2.000 km de camins i rutes per a escalada. I encara que nosaltres no vam veure molta, la fauna en aquests boscos inclou l'ós bru, llop, senglar, gat salvatge, isard i diverses espècies d'àguiles.
Crno Jezero, Durmitor NP
Crno Jezero, Durmitor NP Durmitor NP A deu minuts en cotxe des Žabljak arribem a Crno Jezero (Llac Negre), acces 2€, planols entre 4 i 7€. El llac està dominat pels pics rocosos de Durmitor d'una banda, i un bosc profund per l'altre. Com fa bo, ens donem un bany. L'aigua no està massa freda per estar a 1.400 mts d’alçada. Encara que l'aigua està neta i transparent els primers metres són de fons fangós, i en trepitjar el fons remogut enterboleix l'aigua. Des d'aquí es poden fer diferents recorreguts en bicicleta i a peu d'entre 1 km i dotze hores, alguns dels quals inclouen accessos a algunes de les 200 coves i pous que hi ha al parc. Nosaltres apostem per la moderació i donem un tranquil passeig que voreja parcialment el llac, per endinsar-se en la muntanya fins al llac Zminje Jezero (1.532 mts), a unes dues hores de distància. Les rutes estan perfec-tament marcades.

Restaurant Zlatni Papagaj. Piroska (pizza enrotllada de tomàquet, formatge, pernil, crema agra, xampinyons), golden parrot salad (verdures amb carn), cervesa Nik Gold i Tuborg. Bon ambient, bon menjar, música de jazz, 16,5€. Ideal per un sopar relaxat.
Crno Jezero, Durmitor NP Zminje Jezero, Durmitor NP Durmitor NP Zminje Jezero, Durmitor NP Crno Jezero, Durmitor NP
Decimooctavo día Esmorzar a Zlatni Papagaj, comprem aigua al super, i una pasta farcida de applestrudel i un burek a la ben assortida pastry que hi ha al davant. Condueix Rosa. Tot bé fins a Savnik, on m'equivoco en llegir el plànol i agafem la carretera a Niksic en lloc de la de Jasenovo-Polje, que dóna més volta però és molt més ràpida. Amb la tonteria perdem una hora. Per fi arribem a Niksici retornem a la carretera bona. Ràpidament agafem el desviament al monestir Ostrog, 8km de penosa carretera de muntanya sense treu pors, sense asfaltar en alguns trams, i no passant més d'un cotxe al mateix temps en la majoria d'ella. En arribar hi ha massa gent i molt poc temps, cal estar amb el cotxe a Podgorica abans de les 13:00.
Monasterio Ostrog Monasterio Ostrog Així que no accedim a l'interior i ens veiem obligats a veure-ho a corre-cuita. El monestir Ostrog és el lloc de peregrinació més popular de Montenegro. Va ser fundat per Vasilije, el bisbe metropolità de Hercegovina al segle XVII, i dedicat a Sant Basili el sant ortodox dels miracles. Els arquitectes van aprofitar l'existència de cavernes en els penya-segats i ampliant-les van convertir en les habitacions i salons del monestir. El centre del monestir és l'església de Sant Trojan (1824) que pot ser visitada després d'una llarga cua per contemplar els murals de Nauma Andrica. La imatge actual del complex és de l'any 1923-1926, ja que l'anterior va patir un incendi del qual només es van salvar les dues petita esglésies cova. No us oblideu de fer un glop a la font de l'entrada que diuen que ofereix aigua de manantial que va bé per als dolors reumàtics.
Des de Niksic la carretera és bona i arribem a temps. La recepcionista de l'hotel Europa ens explica que és fan de "Los Serrano" i també veu "Upa Dance" i "neighbours" (Aquí no hay quien viva), per això n'hi ha que aprenen espanyol veient la tele.