ETIOPIA

Hotels. Hi ha de tot, els millors hotels costen 80birr (9,5€) la habitació doble. Per descomptat no estan dintre dels estàndards europeus, encara que solen estar nets i el tracte és molt amable, com sempre són els etíops. Les dutxes generalment són el punt feble, sol haver problemes amb el paper higiènic, hi ha poc; el sabó no és problema, i en tots hi ha flassades, les nits són molt fredes en el nord. Una mica curiós és que tots els hotels ofereixen sabatilles de bany, són d’aquestes en les quals fiques el dit gros i l’índex del peu entre un tros de tela que t’uneix a la sola, solen ser amb la forma de floretes molt vistoses. Evidentment no les vam usar, encara que si les tovalloles. 

Dutxes. Com ja us podeu imaginar en tot el país l’aigua calenta és un luxe només apte per a turistes. No hi ha canalització de gas, i els hotels en el millor dels casos té termos elèctrics individuals. La teva sort depèn de la grandària del termo. A més la pressió d’aigua és molt poca i de vegades és molt difícil netejar-se. Mes al sud de Jinka és difícil trobar dutxes, a Omorate ens dutxem amb aigua portada del riu en bidons que eren buidats sobre un diposito a tres metres del terra.

Electricitat. 220V, 50AC. Són freqüents els tall en algunes zones del país, i l’enllumenat als carrers es generalment escàs. Es recomana dur un llot o frontal, i piles de reserva.

Internet. A la majoria de les grans ciutats existeix alguna connexió a internet, a Jinka no la hi havia i a Lalibela si la hi ha no la vaig trobar. El cost vària entre 0,60 birr i 1 birr el minut. Generalment són sales amb 3 o 4 ordinadors que funcionen amb un sol mòdem, és una mica lent però suficient per a llegir el correu. El correu sortint millor que ho escrigueu en el Notepad i després ho pegueu a Hotmail, Yahoo o el qual sigui, doncs són freqüents les caigudes de línia i una desconnexió d’un minut pot arruïnar el talent creatiu de mitja hora.

Teléfono. El millor és trucar des de l’Oficina de Telecomunicacions, desafortunadament a moltes d’elles només hi ha la possibilitat de fer una o dues trucades simultànies, el que unit a la qualitat de les línies pot fer una mica lenta la comunicació. La cridada mínima a l’estranger és de tres minuts, costa 56 birr (6$) i segurament us demanaran una fiança de 100 birr. També us deixaran trucar des d’alguns hotels però els preus dupliquen, com a mínim, els oficials.

Lavabos. Trobem dels dos tipus, de seient i turcs (forat). Els de seient són més propis del nord. En carretera, "la versió més estesa és una barraca petita i pestilent, amb dues taules a terra i un forat al mig, emplenat amb totes les mosques que puguis ficar. Sobtadament descobriràs que pots sobreviure els següents 1000 km sense parar-te a fer les teves necessitats", extret de Lonely Planet Guide. 

Bugaderia. A mà, ràpida, barata i una mica agressiva amb els teixits, aquest és l’estàndard. Uns deu birr de mitjana, i la mateixa quantitat de propina. De debò, a més del dur treball manual, pagues la vigilància mentre la roba esta penjada per a retirar-la quan plou. La meva primera bugada va ser a Bahar Dar, tres hores, al tornar de l’excursió al Blue Nile Falls, la tenia neta i asseca damunt del llit. Però la qual record amb mes afecte va anar en el Unique Park de Awasa, una dona encantadora...

Televisió. Hi ha un sol canal, ETV, que només es veu a les grans ciutats, l’única cosa que donen són els plens del parlament i notícies sobre política local. Ens han dit que hi ha una pel·lícula els dissabtes a la nit. La TV no emet les 24 hores del dia, si no solament 3 o quatre que a més deu repartir entre els tres idiomes de les ètnies majoritàries: awasa, oromo i tigrayes.