Addis Abeba, "Flor Nova" en amhàric, va ser construïda al 1889. És el centre geogràfic del país, situada entre 2300 i 2500 mts d’altitud, viuen més de cinc milions de persones i ocupa una extensió de 250 km². Encara que és usada normalment com punt de partida per a viatges organitzats al llarg del país, i poca gent es queda mes d’unes hores, mereix la pena gaudir de la tercera ciutat més gran d’Àfrica durant un parell de dies. Si a més, com en el meu cas, és la primera vegada que estàs en una gran ciutat sub-sahariana, l’estada és obligada.
Les rodes de l’avió toquen terra, i el passatge composat majoritàriament per etíops, aplaudeix l’esdeveniment. Després de tres hores veient al Nil discórrer pel desert des de la finestreta de l’avió mentre travessem Egipte i Sudan, a poc a poc el paisatge s’ha tornat verd i muntanyenc, i mitja hora abans d’aterrar a l’aeroport de Bole ja esta plovent, com cada migdia en temporada de pluges. Tot és verd, fins i tot es veuen enormes ramats de vaques des de l’avió, on esta el desert? també plou a Etiòpia? Serà que tenim una idea equivocada d’aquest país? Segurament...
Un minibús ens deixa a la porta de l’hotel Wutma, a la Piazza. La primera impressió és la d’una ciutat poc moderna, bruta i sorollosa, però amb un gran atractiu. Plena de contrastos, no sorprèn trobar rucs o vaques als seus carrers, monuments de l’antiga època marxista, el luxosíssim Hotel Sheraton, cures amb cridaners abillaments gairebé medievals, gent fent cafè amb fogons al carrer, executius amb telèfons mòbils, pastisseries, cafeteries, edificis alts al costat de petites barraques de venda de souvenirs..
Orientar-se a
Addis Abeba no és fàcil. La majoria dels carrers no tenen nom, tot esta a prop d’algun lloc conegut, una zona, una plaça o un carrer amb nom, un famós edifici o un monument, l’estació de tren, una companyia aèria, una ambaixada... En cas d’existir un centre seria La Piazza, una zona que comprèn uns vint carrers al voltant de De Gaulle Square, d’allí surt Churchill Road que acaba uns tres quilòmetres més baix a La Gare (estació de tren), i a tan sols 500 metres de Meskel Square. A l’oest de la Piazza es troba El Merkato, el mercat a l’aire lliure més gran d’Àfrica.
Deixa de ploure, la gent que es va refugiar on va poder durant la mitja hora que han durat aquestes pluges, torna a inundar els carrers. El meu primer menjar etíop, Kitfo...
Destaca la
Catedral de St George amb les seves meravelloses pintures i murals, al nord de Churchill Road. El
National Museum, on es troba Lucy el fòssil del homínid més antic del món, és millor visitar-lo amb guia doncs les peces estan pobrament etiquetades. El
Ethnological Museum conté col·leccions d’art, cultura, folklore i història, per a començar a xopar-nos amb la diversitat del país;
l’Àfrica Hall, seu de l’Organització per a la Unitat Africana; el
Mausoleu de Menelik, on descansa el rei que va unificar el país; el
Merkato, el mercat a l’aire lliure més gran d’Àfrica, on podràs comprar de tot i
gaudir del bulliciós ambient, compte amb els carteristes; el
Museu d’Història Natural on s’exposen més 450 classes d’ocells autòctons; la
Catedral de la Trinitat, l’església ortodoxa més gran del país...
Mt. Wenchi. Excursió d’un dia des de Addis. Menjar al Wanddimuu Shiree Hotel (Ambo), ascensió al llac situat al cràter del volcà Wenchi (3386 mts), i visita a l’església Cherkos, situada en una de les petites illes del llac. Al tornar les modestes cascades Guder (8 metres d’alt per 20 d’ample) i per a finalitzar un bany en un dels múltiples banys termals de Ambo.
Wutma Hotel. Piazza. Només habitacions individuals (53 birr), aigua calenta, encara que el termo és tan petit que és fàcil quedar-te sense. Zona tranquil·la. Restaurant bastant bo i el cafè excel·lent.
Taito Hotel. Piazza. Deu el seu nom a l’Emperadriu Taitu, esposa de Menelik. Construït al 1907, d’estil colonial i adornat amb mobles d’època, és l’hotel més antic de Addis Abeba i un dels millors. Pàrquing i accés a Internet. Àmplia recepció i cafeteria amb CNN. Habitació amb bany privat 100 birr, amb bany comunitari 40 birr. Espaioses i amb terrassa. Recomanable.
Baro Hotel. Davant del Wutma, amb pàrquing i cafeteria. Servei d’Internet, 0,75 birr minut des de l’ordinador de recepció. Les habitacions són una mica fosques i decadents, però espaioses. Doble amb dutxa 80 birr.
Des de l’
aeroport de Bole (ADD), a vuit quilòmetres de la ciutat, un minibús costa 5 birr (0,60€), dos pel passatger i tres per l’equipatge, els etíops només paguen un. Un taxi costa uns trenta birrs. Totes les línies aèries accepten targetes de crèdit i algunes tenen representació a la ciutat.
Hi ha dos estacions d’autobús, Terra Station per a llargues distàncies, els busos surten tots a les 6am; i altra per a curtes distàncies (menys de 150 km) que surten entre 6:30 am i 6 pm.
Minibus. Una àmplia xarxa de minibusos blanc-i-blaus et permet desplaçar-te per tota la ciutat per un birr trajecte. Existeixen parades als principals punts de la ciutat: Churchill Road, De Gaulle Square, Ras Makonen...
Taxis. Fàcils de trobar al centre, són barats i ràpids, encara que és millor pactar el preu abans de pujar. 15 birrs viatge curt, 25 birrs nocturn (de Piazza a la Bus Station) i uns 100 birrs tot el dia.
L’única línia de ferrocarril del país surt de La Gare Station amb destinació final en Djibouti.