Filipinas

Anar amb transport públic fins Hagnaya, per agafar un ferri fins a l'illa de Bantayan, suposa un viatge d'unes 2h30 fins a l'estació sud de Cebu, mitja hora en taxi fins a l'estació nord, i quatre hores mes fins el port de Hagnaya. En total unes vuit hores en el millor dels casos. Un petit drama, tenint en compte que una carretera asfaltada paral·lela a la costa, recorre els 170 km de distància entre Moalboal i Hagnaya. Però no hi ha transport públic per aquesta via, per prendre aquest camí cal llogar un vehicle amb conductor (taxi). Només trobem dos que ho facin: William (+639177200572) o dannymar07@yahoo.com, el preu són 4.000 PHP. No és barat, però t'estalvies un dia de tediós viatge.

El normal és sortir a les 06:00, però tenint en compte el que costa, i que l'hora de sortida no alterarà el preu, vam decidir sortir a les 09:00 i donar-nos abans una capbussada per acomiadar-nos de les sardines i les tortugues. A les 06:15 del matí ja estem en l'aigua, la nostra habitació esta just davant del vaixell de sardines, i volem aprofitar abans que arribin els turistes del island hopping,q ue arriben a partir de les 07:00.

El cotxe és un Toyota SUV nou, còmode i amb aire condicionat. El xofer filipí, William és el cap europeu, és un tio molt maco que condueix amb força calma i respectant les regles de trànsit més elementals. Es triga unes 4 h, una barbaritat per recórrer 170 km per carretera asfaltada, però les circumstàncies no ajuden. Hi ha 2h15 fins a Toledo, tot el trajecte és una successió sense fi de llogarets on és impossible passar de tercera. Fins Astúries són 45 minuts més, el camí es va aclarint. Des d'aquí a Hagnaya només es triga una hora, la densitat de població ha baixat en picat i pot accelerar una mica.

Arribem al port de Hagnaya just a temps per agafar el vaixell de la companyia Super Shuttle Ferry de les 14:30, costa 195 PHP taxes incloses i surt uns sorprenents 30 minuts abans de l’hora anunciada. Tots els seients estan distribuïts entre dues cobertes, encara que protegits del sol. El trajecte és d'una hora, que passem la major part dormint.

Bantayan és una petita illa, fàcil de recórrer en un sol dia amb moto de lloguer. Té fantàstiques platges de sorra blanca, tot i que no és un bon lloc per bussejar o fer snorkel. La millor zona per allotjar és Santa Fe, al sud de l'illa, que compta amb segurament la millor platja, Kota Beach, una platja de sorra blanca i aigües de color turquesa. És una illa tranquil·la on hi ha poca cosa a fer, més enllà de passejar per la platja, estirar-se al sol, llegir un llibre o gaudir d'una cervesa mentre veus el capvespre. Només hi ha caixer automàtic a la ciutat de Bantayan.

Des del port fins al Kota Beach, on hem decidit allotjar-nos, costa 15 PHP per persona. Els resorts se succeeixen un darrere l’altre en primera línia, mirem en diversos, però no hi ha habitacions amb vistes al mar a preus que ens convencin. Kota Beach Resort, ofereix la millor relació qualitat preu, amb diferència, de tota la zona. Bungalows individuals amb l'interior de fusta decorat en un auster estil japonès. Són amplis i còmodes, amb aire condicionat, dutxa amb aigua calenta i bany propi. Esmorzar inclòs, a triar entre filipí, continental o americà. Vàrem dormir en dues cabanes diferents, 3.000 PHP i 3.500 PHP, accepten targetes. Tan sols hi ha wifi a primera línia i al restaurant. Organitzen excursions i lloguen motocicletes.

Al costat de l'hotel, quan comença a baixar la marea, es forma una petita llengua de sorra que marca l'inici de Sugar Beach. És difícil dir on comença una i acaba l'altra, la platja és més ampla i els resorts es barregen amb cases tradicionals, però la sorra és igual de blanca i l'aigua cristal·lina. A la tarda, des de les dues hi ha unes vistes fantàstiques del capvespre.
A cinc minuts caminant des de l'hotel esta Batobalonos St, la zona de restauració més concorreguda de Santa Fe. A més de venta ambulant demenjar i restaurants turístics i locals, el lloc més popular és MJ Square, un carreró gastronòmic que inclou pizzeries, menjar mexicà, filipina, bars, una discoteca i un karaoke.

El local que més ens crida l'atenció és  Arjaymay Sutukil, un restaurant familiar ple de filipins llepant-se els dits. Hi ha barbacoa i carn rostida en brochetes giratories. Sembla que el plat estrella és lechón manok (deliciós), que acompanyem amb pancit canton (fideus) i una cervesa. Les postres les fem en  Twisted Icecream & churros, una gelateria de propietari francès, que ven gelats embolicats en rotllet de crep i servits en una terrina amb xocolata i caramel. Molt curiós.

Bantayan és una illa petita ideal per recórrer en moto, les seves rutes tenen poc trànsit, bàsicament motos i tricicles, i és pràcticament plana. Per 300 PHP lloguem una moto a través de l'hotel. Als afores de les tres ciutats principals hi ha gasolineres. En sortir de Santa Fe posem 200 PHP de gasolina, omplim dipòsit sense adonar-nos, amb la meitat hauria hagut prou.

Donat que alberga el port, Santa Fe és la zona més turística, a 20 minuts d'allà es troba Bantayan, la capital administrativa. Parem a la plaça principal per orientar-nos i buscar una mica d'ombra, fa moltíssima calor. Al centre hi ha una estàtua de José Rizal, l'artífex de la independència filipina, i en uns dels seus laterals l'Església de Sant Pere i Sant Pau, una església centenària construïda amb pedra coralina, que segons diuen usen els locals com a refugi en cas de guerres o desastres naturals. El seu interior, fins fa poc senzill i auster, està sent pintat per complet, murs i sostres s'han omplert de pintures de vius colors representat a sants i escenes de la Bíblia.

Seguim la carretera direcció nord, ens sorprèn la gran quantitat de granges de pollastres que veiem als costats. Arribem a Madridejos, la tercera població en importància de la illa, que viu bàsicament de la pesca i els ous que produeixen tantes gallines. A la platja nord hi ha un munt de bangkas, barques tradicionals filipines, i cases construïdes en pobríssimes condicions, amb xapes d'alumini i cartrons que seran pastura del proper tifó.

Mengem a Madridejos, un local a la plaça central que es diu  Barn’s crispy chicken. La seva especialitat és el pollastre fregit, que venen a l'engròs i al detall, per a menjar allà mateix i per emportar. A la carta no hi ha pràcticament res més. Prenem unes aletes i unes cuixes, ben cruixents, ben bons, a bon preu, servides per bona gent. Un local molt recomanable.

De tornada a l'hotel vam començar a visitar altres platges. La nostra primera parada és Ogtong Cave, platja a la qual s'accedeix des d'un ressort, previ pagament de 200 PHP cadascun. No és un dineral, una mica més de tres euros, però força car per als estàndards filipins. Següent parada Paradise Beach, té fama de ser la millor platja de l'illa, però la veritat no ens va semblar millor que Kota Beach. És cert que és més tranquil·la, però hi ha dos motius principals: el seu difícil accés i el fet que sigui privada i costi 50 PHP entrar. El preu d'accés inclou un para-sol.

L'última parada és l'àrea de manglars, l'única zona amb ombra després d'un dia sencer a la carretera. El desviament està a un quilòmetre de Bantayan, a la carretera principal, però cal estar al tant perquè el cartell només es veu venint de Santa Fe.

Mady’s Eatery, Batobalonos St. Local molt popular i concorregut, llargues taules compartides, i dinar a bon preu, sembla mes un berenador que un restaurant. A l'entrar hi ha exposat tot tipus de carn i peix fresc, tries la peça que més t'agradi i la cuinen al moment com tu vulguis. Serveixen refrescs, cervesa, i per descomptat, arròs d'acompanyament. Per les postres anem a una gelateria molt popular a MJ Square. Shake Me.Tenen més d'una dotzena de sabors per cucurutxo i terrina, així com diversos gelats artesanals de fruites. Molt recomanable.