India

Les deu hores de vol des de Brussel.les les vam passar, sobretot, dormint. Jet Airways ofereix un servei amable i atent com pocs. Cada seient té la seva pròpia pantalla amb pel.lícules, sèries de tv, documentals, animació i videojocs. I tres menús per a escollir: vegetarià, no veg i halal. Arribem a Madrás al voltant de les 00:35. Al sortir de l'avio hi ha una humitat brutal i 26º de temperatura. L'aeroport internacional està una mica deixat de la mà de Déu. Tot just hi ha cartells, les portes són indistintament d'embarcament i desembarcament, i encara que net, és auster i amb pinta d'estar en permanent remodelació. Un taxi de prepagament (300 INR) ens acosta a l'hotel, a/1 2h de l'aeroport.  

Després d'haver estat habitat per portuguesos, holandesos i anglesos, que la van convertir en una gran ciutat, i la van connectar per ferrocarril amb la resta de ciutats importants de la índia, l'antic poble pesquer de Madrás, va passar a dir-se Chennai al 1996. Actualment és la quarta ciutat més gran de la índia, i al costat de Bombai, el motor de la indústria del cinema nacional. A pesar de la seva distancia de l'epicentre, el tsunami del 26 de desembre de 2004 va arrassarla seva costa, i matant a molta gent.

Regatejant una mica lloguem un motorickshaw per a tot el dia per uns 300 INR. Comencem per Fort Sant Jorge, la primera fortalesa britànica en l'índia, construïda al 1653 per la British East índia Company. Un masteler de bandera de 46 metres d'alçada, rescatat d'un vaixell enfonsat del segle XVII, anuncia la seva presència des del carrer. Dintre dels seus murs es troba l'Església de Santa Maria, consagrada al 1680, i que es creu que és el temple anglicà més antic d'Orient. Avui dia entre els seus edificis s'allotgen l'Assemblea Legislativa i la seva Secretària, sense cap tipus d'nteres turistic. També hi ha un poc atraient museu que conté peces de les diferents èpoques de colonització.

El driver espera pacientment a l'ombra. Una mica més amunt ens deixa a platja Marina, que amb els seus 12 km es la segona platja més llarga del món. Des del passeig fins a la riba cal caminar almenys cinc-cents metres sobre la sorra. Aquí els corrents són molt perilloses, així que per increïble que sembli, la platja només serveix de decorat per a passejar durant la posada de sol, o per a jugar algun improvisat partit de cricket. Està plena de gent mullant-se els peus, nens jugant a la pilota en la riba, parelles assegudes a les barques bolcades sobre la sorra, i xarxes de pesca deixades assecar al sol que desprenen una forta olor a peix. Per a la nostra sorpresa no hi ha ni corbs ni gavines.

Des d'allà ens acostem a la Catedral de Sto Tomás. Junt amb la Catedral de Santiago de Compostela i l'Església de San Pere al Vaticà, son les tres úniques esglésies construïdes sobre la tomba d'un apòstol. Es creu que sant Tomás, va arribar a Madrás procedent de Palestina a l'any 52, en missió evangelitzadora, i que va romandre aquí fins al moment de la seva mort a l'any 72. Va ser enterrat prop del mar, a Mylapore, on es va construir una petita capella, que fins i tot va ser visitada per Marco Polo durant el seu viatge a àsia. Amb el pas del temps aquella capelleta es va convertir en aquesta magnífica estructura neogòtica. Ens trobem al nostre driver pregant a la gruta, on les restes del sant reposen a l'interior d'un taüt de plata. Als jardins de la catedral es troba Mylai Matha, una petita estatueta de la nostra Senyora de Mylapore, portada per San Francisco Javier, i enfront de la qual diuen solia pregar durant llargues hores. Molta gent creu que quan va arribar el tsunami de 2004, l'església es va salvar gràcies al pal de St. Tomás. La llegenda diu que el sant va clavar aquest pal com marca per a evitar que el mar inundés la sorra, protegint així la vida de la gent que vivia prop de la riba.

Despres de dinar visitem el Temple de Kapaleeswarar, dedicat a Shiva, déu hindú de la destrucció, i a la seva consort. El temple original del segle VIII, va ser construït pels pallavas sobre la sorra. Els portuguesos ho van destruir i el van reconstruir com a església 300 anys mes tard. Però els reis vijayanagara van refer el temple durant el segle XVI i van afegir el majestuós goupuram de 37 metres a l'entrada est. Accedint per aquí, ens rep una escultura en el lloc exacte on el sant Gnanasambandar va ressuscitar a una jove cantant un himne devocional. L'entrada del costat oest, amb un goupuram més petit, està orientada cap a un llac sagrat ple de carpes. A l'interior del temple hi ha a més santuaris dedicats a altres divinitats i formes de Shiva. Els gopuram, i les diferents estades i edificis del temple estan decorats amb estàtues i figures de vius colors. El temple està en plena activitat, ple de gent pregant, meditant, nens jugant, i algun que altre turista.
Mylapore, el barri on es troba, pren el seu nom de la paraula tamil mayil (gall dindi), ja que Parvati, en una de les seves encarnacions, va viure aquí com un gall dindi.

Abans d'abandonar al driver del rickshaw, aparaulem amb ell contractar al seu germà com xofer per a l'endemà per 2.100 INR perquè ens dugui a Kanchipuram i Mamallapuram, on farem nit. El preu inclou gasolina i la tornada del conductor a Madrás.

  New Woodlands Hotel. 2.330 INR. Habitació doble de luxe amb bany, rebedor amb dos sofàs i tauleta baixa, dos llits amb tauletes de nit, escriptori, tv, dutxa neta, tovalloles, aire condicionat, i nevera. Hi ha piscina (70 INR), agència de viatges, sala de convencions i banquets, un parell de perruqueries, i un restaurant. Esmorzar inclòs, buffet lliure de menjar vegetarià: sopa, cigrons, verdures, boles de pa, nans, i a més pa de motlle amb mantega i melmelada, te amb llet, i cafè.

 Saravanaa Bhavan. Enfront de Kapaleeswarar. Local de menjar ràpid, net i molt concorregut. Aigua gratis, però no és d'ampolla. Kal Dosai (29 INR), coca de farina fina i esponjosa, servida amb diverses salses picantes i una mini sopa de llentilles; 14 idly sambar (35 INR), sopa de llentilles amb verdures i boles de pa al seu interior com les del esmorzar; i 2 plane lassi (32 INR). Tot uns 2,5€.
 Vips Fast Food Vegetarian. (158,227 R.H. Road) Nomes hi ha indis, dubto que hagi entrat mai un estranger aquí. Gots metàl.lics i ambient molt familiar, no hi ha coberts. Arròs fregit vegetal, molt bo i gens especiat, lassi dolç, suc de magrana amb llet, i una ampolla d'aigua, 140 INR.