ORIENT MITJA

Avui toca excursió a les zones palestines. Sortint per la Porta de Damasc a mà dreta, al costat de la carretera de Nablus, es troba la parada d'autobús per a destins àrabs. Ens pugem en una furgoneta per a dotze persones amb destinació Betlem (5,5 IS) que s'omple en amb prou feines cinc minuts. Betlem és nomenat per primera vegada a la Bíblia relacionant-la amb la mort de Raquel, qui després de morir donant a llum va ser enterrada als afores del poble pel seu espòs Jacobo. Però sens dubte és el naixement de Jesús l'esdeveniment mes important del que Betlem ha estat testimoni, i l'esdeveniment històric que durant segles ha portat a pelegrins i visitants de tot el món.

El bus ens deixa a la carretera que porta a Hebrón, des d'on cal pujar el turó travessant un típic mercat àrab, petit i agradable. Aquí sol s'embenin articles de consum local: roba, catifes, articles per a la llar, carns, fruites, verdures. Res de reliquiaris o ampolles d'aigua beneïda. és dissabte, aquesta a vessar i mes gent no cap, però no ens creuem amb cap turista. Sol en Manger Square, davant l'Església de la Nativitat, veiem un parell d'autocars.

L'església esta envoltada per un mur que li dóna aspecte de fortalesa. La porta principal va ser rebaixada pels creuats per a evitar l'entrada de genets, convertint-la en la diminuta porta actual, per la qual hi ha fins i tot que ajupir-se per a poder entrar. La basílica esta poc decorada i tot just entra llum natural, unes columnes daurades separen la nau central de les blanques i nues parets laterals i nomes a l'altar hi ha una profusió de llums que no acaben de donar-li l'aire majestuós que el lloc es mereix. Tota ella té un aspecte descurat molt allunyat del lloc alegre i gloriós amb que representem els pessebres. Al costat de l'altar una escala ens duu a la Gruta de la Nativitat, on un forat envoltat d'una

estrella de plata de 14 puntes assenyala el punt exacte del naixement de Jesús. En altre racó de la cova, baixant tres graons, està la capella del pessebre, un petit altar situat sobre el lloc on va ser dipositat el Nen. Des d'aquí uns túnels comuniquen amb l'Església de Sta. Catalina, des d'on es retransmet la Missa del Gall a tot el món la nit de Nadal. Els pares franciscans fan una processó diària d'una església a una altra travessant aquests túnels a les 12:00, sent l'únic moment que s'obren al públic. Sortint d'aquesta església ens trobem amb el tranquil Claustre dels Creuats, presidit per una estàtua de Sant Jerónim.

Uns carrers mes a dalt trobem la Capella de la Roca de la Llet, on la Sagrada Família es va refugiar aquí en el seu viatge a Egipte. Es diu que una gota de llet de la Verge illot al terra donant origen a la blanca pedra calcària.  Mapa de Belén.

Travessem el mercat de nou de tornada cap a la carretera i agafem un bus cap a Hebron (5 IS), una ciutat sagrada per a jueus, musulmans i cristians per ser el lloc on esta enterrat el patriarca Abraham. La tensió aquí és permanent. Al 1995 s'inicia el llarg procés de retirada israeliana de les ciutats cisjordanes, que es consuma aquí dos anys mes tarda amb el Protocol d'Hebron. La ciutat queda dividida en dues àrees: H1 és el 80% controlat per la ANP, inclou zones residencials i comercials a l'oest de la ciutat vella; H2 és el restant 20% que inclou la qasba, un petit assentament de 400 colons, i àrees adjacents a la gran colònia jueva de Kiryat Arba. Zones H1 i H2.

Aquest sector relativament petit és el centre geogràfic, econòmic, històric i religiós d'Hebrón. La principal missió aquí de l'IDF (exèrcit israelià) és la protecció dels colons, sotmetent a la població palestina amb restriccions de tràfic, controls de documentació intensius, checkpoints i posicions de vigilància armada en teulades i torretes. La vida al H2 s'ha fet impossible per als àrabs, que l'han abandonat gairebé per complet. Mapa ciutat vella de Hebrón.

Baixem al mig del nou mercat. Es tracta d'un mercat descobert molt animat ple de productes de tot tipus, sorgit com a conseqüència del desplaçament dels negocis del vell mercat, en l'actualitat fortament vigilat per l'exèrcit israelià. Travessant-lo arribem a un carrer estret i desert amb pinta de no viure ningú. Al fons es veuen lones caquis i filats. Sens dubte ens estem apropant a la zona custodiada pels israelís. Un soldat des d'una torreta i amb un M16 a les mans ens pregunta per la nostra procedència i cap a on ens dirigim, a més d'avisar-nos de la prohibició de fer fotos en aquesta zona. Entretant una patrulla fortament armada es creua amb nosaltres. Amb la mini càmera de Rosa aconseguim gravar-lo gairebé tot.
El vell mercat és un laberint de carrerons replets de botigues tancades, una ciutat fantasma on amb prou feines una desena de tenderets dels mes de dos-cents que hi havia, esperen l'arribada dels escassíssims turistes que ens dirigim a la Mesquita d'Abraham. Alguns carrers estan coberts amb una xarxa que protegeix als palestins d'escombraries i pedres llançades sobre ells pels colons.

Estem una altra vegada en un lloc de fort simbolisme religiós. La Mesquita d'Ibrahim està construïda dalt d'un petit turó sobre la Cova de Makhpela, la Tomba dels Patriarques, on segons la tradició jueva es troben els sepulcres d'Abraham i la seva esposa Sara, quatre dels seus fills, i els d'Adan i Eva. Esta considerat el segon lloc més sagrat del judaisme, i el segon punt més important per als musulmans a Terra Santa després de la Cúpula de la Roca. La cova té una especial importància per als jueus per tractar-se segons el Llibre de la Gènesi del primer terreny comprat per Abraham a la Terra Promesa.

Cisjordània és un eixam de controls militars, tanques de seguretat, filats i torretes grises, esquitxada d'assentaments jueus als quals els colons arriben per carreteres per al seu ús exclusiu, i els palestins n'usen altres que els permet moure's per la zona ocupada sense necessitat de travessar barris jueus. Així que per anar a Betlem o Hebrón en transport públic l'única opció és dirigir-se a la parada d'autobusos àrabs davant la porta de Damasc. Surten quan estan plens.
  Des de Betlem surten autobusos cap a Jerusalem i Hebrón cada 30 minuts.    Des d'Hebrón cal prendre bus a Betlem, canviar de vehicle i prendre'n un altre a Jerusalem. També hi ha autobusos directes a Ramallah.