PORTUGAL

Coimbra (150.000 habitants) és una agradable ciutat de carrers estrets i sinuosos, cases penjants, patis, escales i arcs medievals. Va ser capital de Portugal des de 1139 fins a 1256, bressol del naixement de sis reis portuguesos i de la primera dinastia, així com d'una de les universitats més antigues del món, que encara avui és centre de referència de la ciutat.

06:00 Dutxa a Tomar. Temperatura 3 graus.  07:10 Tomar Coimbra B (8.05€, 2h39). 07:35 Canvi de trens a Lamarosa. No hi ha estació, nomes quatre vies, el mateix nombre de vilatans que hi ha esperant algun tren, i camp, molt de camp. Temperatura 1 grau. Els cotxes que han passat la nit a l'estació tenen el parabrisa gelat. 07:49 Regional cap a Coimbra. 08:25 Coimbra B. Cal agafar un altre tren fins a l'estació de Coïmbra, més aprop del centre.
 Residencial Domus, 28€ esmorzar inclòs. Rua Adelino Veiga, 62. Molt cèntric, al costat de l'estació. Acollidor, habitació decorada amb mobles d'època, tv, calefacció i bany amb tovalloles.

Café Angola. Torrija portuguesa, cafè i Trident Mint, 2,60€. Inicio passeig intensiu per la Ciutat Alta, seguint al peu de la lletra la guia. Accedeixo a la ciutat antiga passant sota l'Arco de Almedina del segle XII, segueixo per les escales de Quebra Costa, ni tan empinades ni tan trenca costelles com diuen, fins al Palacio de Sub Ripas, amb porto manuelí del segle XVI i finestres renaixentistes del taller de Jean de Rouen; i la Torre de Anto, que formava part de l'antiga muralla.

Una mica mes allà Sé Velha, la catedral, accés al claustre 2€. És una capsa massissa i robusta, coronada per merlets, que mes sembla un castell que una església. La façana central té una decoració amb clara influència islàmica, mentre que la porta lateral, atribuïda a l'escultor Jean de Rouen, és d'estil renaixentista. En el seu interior destaquen un retaule gòtic flamíger en l'altar major (1498), i el retaule de la capella del Santíssim Sagrament (1566), obra de Jean de Rouen.

Pujant una mica s'arriba al Museu Nacional Machado de Castro, situat en l'antic Palau Episcopal, des d'on hi ha unes boniques vistes de la catedral i el barri antic. Al costat d'ell, pujant unes escalinates li contempla la Sé nova, mes majestuosa que la velha però amb menys encant. El temple va pertànyer al col·legi de la Companyia de Jesús fins que van ser expulsats de Portugal al 1759. L'interior del temple té planta de creu llatina, amb volta de canó, cúpula en el creuer i púlpits situats gairebé en el centre de l'església, seguint concepcions artístiques de la Contrareforma.

La Universitat de Coimbra, una de les més antigues d'Europa, va ser fundada a Lisboa pel rei Dionís en 1290, i definitivament traslladada a Coïmbra en 1537, on ocuparia els edificis del Palau Real medieval. Actualment se situa en una àmplia plaça anomenada Patio das Escolas, presidida per una estàtua de Joao III, després de la qual hi ha algunes vistes de la ciutat i el riu..

S'accedeix a la plaça passant baix la Porta Ferrea. Allí es troba la Capela de Sao Miguel de 1517, en l'interior de la qual hi ha un imponent òrgan barroc de 1733. La suntuosa Biblioteca Joanina, les parets de la qual estan completament cobertes per prestatgeries lacades en vermell i verd fosc d'estil barroc. Alberguen 300.000 volums dels segles XII al XIX, que versen sobre dret civil, dret canònic, teologia i filosofia, i que arriben fins als alts sostres decorats amb vius frescs. Accés conjunt 5€, car malgrat tot. La imatge mes coneguda de la plaça, el campanar, una torre barroca de 34 mts d'altura considerada un dels símbols de la ciutat, tancada per reformes.

La Sala dos Capelos, una antiga sala d'exàmens, on en l'actualitat tenen lloc les cerimònies acadèmiques més importants, com els doctorats “honoris causa”, la investidura de Rectors i l'obertura solemne dels cursos acadèmics.

Ja que a l'origen la Universitat disposava de fur propi, tenia una estada penitenciària per als escolars penats, la Prisión Académica, que es troba sota la biblioteca. Al costat d'ella descendint per la Escalinata de Minerva s'arriba a la rua da Fonte Nova i des d’allà al Jardim Botánico, creat en 1772 pel Marquès de Pombal, com a part del procés de modernització de les institucions educatives de Portugal. És un lloc idoni per a passejos tranquils i migdiades a l'aire lliure al costat del riu Mondego.

El Largo de Portagem és una bonica plaça on convergeixen el Pont de Santa Clara, la rue Ferrera Borges que porta fins a la Plaça 8 de Maig, la rua Fonte Nova que va fins al Pati das Escolas, i l'avinguda Emidio Domingo que voreja el riu Mondego.

Al seu costat esta el Rest. Ze Manel, , la minúscula porta del qual és fàcil passar per alt en el petit Beco do Forno. L'interior, tan minúscul com la porta, no té mes de 20 mts quadrats. Ni un sol turista, bona senyal. Les parets estan decorades amb lloances dels clients escrites en trossos de paper arrencats de les estovalles, cachivaches i excentricitats vàries. Feijoada de jabali, cervesa i mousse d'ametlles amb ou (espectacular), 11,55€. Hi ha restaurants que deixen petjada a el estomac i a la memòria, i aquest és un d'ells. Dubto que hi hagi un altre mes autèntic en tot el país.

Creuo el riu fins al Convento de Santa Clara-a-Velha (accés 5€), manat edificar per voluntat de la Reina Santa Isabel. Ocupat per monges Clarisses, va ser consagrat en 1330, però aviat va començar a veure's afectat per les inundacions del riu Mondego. En 1336 Isabel d'Aragó va ser enterrada aquí, any en què el Monestir encara acollia als pelegrins de Santiago de Compostel·la. En 1677 unes riuades van obligar al seu abandó definitiu. En 1991 va començar un ambiciós projecte de restauració per rescatar-ho del llot, que ha durat 18 anys. La visita inclou un museu amb restes arqueològics trobats en ell, i un parell de projeccions audiovisuals sobre la seva història i la de Sta. Clara.

Creuant de nou el riu i seguint la rue Ferrera Borges s'arriba fins a la Praça 8 de Mayo, una animada plaça on es troba la Igreja do Mosterio de Sta Cruz, de 1131, encara que va ser remodelada al segle XVIII, on descansen les restes mortals dels dos primers reis de Portugal. Es tracta d'una petita església d'una sola nau en la qual alts sostres, òrgan i rajoles blaus són el seu major reclam. Gaudeix del seu aire tranquil i recollit, mes propi de poble que una ciutat com Coïmbra. Darrere d'ella es troba el Jardim da Manga, antigament parteix del claustre, i que presideix una curiosa fonte.

Rest. Democrática. Sopa de espigos, lulas graelladas patata i amanida, i flam d'ou, 11€. Bé, casolà i barat.