EUROPA 2009

Davant de l'estació canviem diners, i agafem un tramvia (1,40 tl) fins al centre turístic de la ciutat, la plaça de Sultanahmet. Entre la plaça i el Bòsfor, hi ha uns quants carrers plens de albergues, hotels barats i agències de viatge, que són el principal focus de concentració de motxilers de la ciutat. Això fa que els preus no reflecteixin la realitat turca, trobar preus raonables a Istanbul no és fàcil, i que l'ambient sigui massa occidental per al meu gust, però cal reconèixer que facilita molt les coses. Sens dubte a causa del pont del 1 de maig que comença demà, vam trigar gairebé una hora a trobar hotel. Ens allotgem a l'Euràsia Hotel.

Qualsevol visita turística a Istanbul ha de començar a la Plaça de Sultanahmet. Aquí estan les seves dues majors atraccions: a un costat Aya Sofia, i davant d'ella, després de les seves fonts i jardins es distingeixen ja els sis minarets de la Mesquita Blava.

Va ser construïda durant el regnat de Ahmet I, entre 1603 i 1617, per Mehmet Aga, deixeble del famós arquitecte Mimar Sinan. Al seu al voltant es van erigir diferents serveis públics com una madrassa, un asil, un carabassar, una font... dels quals avui no queda gairebé res.
Si entrem des de la plaça, després de creuar la monumental porta d'accés arribem als jardins, i després d'ells, al pati. El pati és gairebé tan gran com la pròpia mesquita, i està envoltat per una galeria contínua de 30 cúpules apoyades sobre columnes de marbre, granit i porfirio. Al centre hi ha una petita font hexagonal, i envoltant exteriorment el pati hi ha espais dedicats a la ablució.

L'interior de la mesquita està revestit amb més de 20.000 rajoles de ceràmica de Iznik fets a mà, amb més de cinquanta dissenys diferents de tulipes i inscripcions de versos de l'Alcorà. A més de les diverses llampares d'aranya, la llum entra per dues-centes vidrieres de dissenys diversos. El terra està cobert de catifes que donen els fidels i que són substituïdes a mesura que es desgasten. És un lloc màgic i espiritual que transmet una agradable pau interior, un d'aquests llocs que hauria de veure tot el món almenys una vegada en la vida. La mesquita és d'entrada lliure, menys durant les hores de l'oració, en les quals no es permet l'entrada als no musulmans.

Un accés més tranquil i assossegat es troba a la plaça Sultanahmet Meydani, l'antic hipòdrom, centre esportiu i social durant mil anys de Constantinopla, la capital de l'Imperi Bizantí. Diversos monuments adornen el seu antic emplaçament: un obelisc egipci de granit rosa de l'any 1.500 A.C, portat des del temple de Karnak per Teodosio el Gran en l'any 390; l'obelisc de Constantí, fet en pedra i recobert originalment de plaques de bronze i coure que van ser arrencades per a encunyar monedes durant les croades; la columna serpentina de la qual tot just queda la base, que va ser portada per Constantí el Gran des del temple d'Apol.lo en Delfos, i que simbolitza la victòria de les ciutats gregues contra els perses en Platea; i el més recent de tots ells, la font alemana, donada pel kàiser Guillem II en 1898 per a agrair l'hospitalitat amb la qual va ser acollit durant la seva visita.

A l'altre costat de la plaça de Sultanahmet es troba Aya Sofia (20 TL). Va ser usada com església durant gairebé 1.000 anys, des de la seva construcció al 537 per l'emperador Justiniano, fins al dia de la conquesta d'Istanbul al 1453. Des d'aquesta data els otomans la van convertir en mesquita, afegint els quatre minarets i els medallons decoratius interiors. Al febrer de 1935 va ser convertida en museu. El seu nom significa saviesa divina, i és un dels tres títols dedicats a Déu. Aya Sofia té una gran importància en la història de l'arquitectura per ser la primera construcció de base quadrada d'aquesta grandària que està coberta per una cúpula central i dues petites semicúpulas.

Des de l'exterior crida l'atenció el seu característic color vermellós, els quatre enormes minarets que s'alcen en cadascun dels seus cantons, i l'enorme cúpula que descansa com en estat de ingravidesa. La cúpula coberta de mosaics i envoltada de vidrieres, i els quatre medallons decoratius col.locats sobre els murs de la nau, són ho mes destacat del seu interior. Com duu anys en restauració, una enorme bastida domina el centre de la planta. Les millors vistes es tenen des de la galeria superior, tradicionalment reservada a l'emperadriu i la seva cort. Des d'aquí es poden apreciar els nombrosos mosaics amb que ha estat decorada l'església durant el transcurs dels segles, representacions de la verge, sants, emperadors o motius geomètrics en un estil purament decoratiu. Quan va ser convertida en mesquita molts van ser coberts de ciment, seguint la prohibició islàmica de representar escenes figuratives, però molts s'han recuperat i uns altres estan en fase de rehabilitació.

La Cisterna Basílica (10 TL) és la més gran de les 60 alçades a Istanbul durant l'època bizantina. Es va construir en l'any 532, emprant 336 columnes romanes procedents de temples de Anatolia, distribuïdes en 12 fileres a 4 metres unes de les altres, ocupant un àrea total de 10.000 m2. Podia emmagatzemar fins a 30 milions de litres d'aigua. Es va construeir per a evitar la vulnerabilitat que significava per a la ciutat que durant un setge es destruís l'Aqüeducte de Valente. Dos de les seves columnes tenen com base caps de medusa invertides. En definitiva un recés de pau on escapar del bulliciós Istanbul.

El Gran Basar (Kapaliçarsi) amb 58 carrers i 4.000 botigues, és un dels mercats coberts més grans del món. Està distribuït per sectors, i pot trobar-se pràcticament de tot: joieria, orfebreria, especies, catifes, roba. Hi ha a més bars, restaurants i més d'una dotzena de fonts i mesquites. Per a molts és un lloc de visita obligada, i realment pot ser un bon lloc per a comprar regals, ja que existeix gran varietat d'oferta, per a diferents pressupostos i sempre amb la possibilitat de regatejar. A més els botiguers parlen tots els idiomes imaginables, sabien fins al que és en català un festuc.

Divan Yolu, la principal avinguda del barri antic, era antigament la calçada que unia Contanstinopla amb Roma. Avui uneix la Cisterna amb el Gran Basar i al llarg d'ella trobem nombroses tendes, restaurants, tombes otomanes, madrasses i mesquites. La mes cridanera d'elles, al costat del mercat, és Atik Ali Camii, una vella mesquita otomana construïda pel Grand Vizir Bosnali Hadim Atik Passa en 1496, durant el regnat del sultà Beyazit II. Uns metres més endavant està l'antic bany Cemberlitas Hamami, un dels millors llocs per al teu primer bany turc. Un doble hamam, homes i dones per separat, dissenyat al 1584 per Sinan para Nurbanu Sultà, esposa de Selim II.

Palau Topkapi (accés 20 TL + 15 TL harem). Aquí es troba la major concentració de turistes de la ciutat, i encara mes a les hores a les quals nosaltres anem: 11:00. Estem fins a les 15:00, encara que això si, ens peguem una migdiada estupenda.

Va ser el centre administratiu de l'Imperi Otomà des de 1465 fins a 1853. La construcció del palau va ser ordenada pel sultà Mehmed II al 1459, i va ser completada en 1465. és un entramat complex d'edificis, units per quatre patis i jardins prolixos en tulipes, que abasta una superfície total del 700.000 m², envoltats per una muralla bizantina de cinc quilòmetres de llarg. Veurem pavellons diversos que contenen les dependències imperials, les cuines, les càmeres del consell imperial, les càmeres del tresor i audiències, biblioteques, dormitoris i estances vàries, l'harem (15 TL), que són en realitat les dependències privades de la família imperial, i el tresor, que diuen és el seu punt fort.

El tresor és un dels més espectaculars del món. Al llarg de quatre sales, es mostren tot tipus de riqueses i excessos arribats allí pels camins mes diversos: regals de mandataris estrangers, joies dels diferents sultans, botins de guerra o herències. Aquí està el tron de banús de Murad IV, o el de Ahmed I adornat en nacre; el famós punyal topkapi elaborat amb or, diamants, maragdes i pedres Precioses; o Kasikci, el tercer diamant més gran del món. Algunes de les peces mes estrafolàries són el braç i la calavera de Juan el Baptista, l'espasa de David, el bastó de Moisés, pèl de la barba del profeta Mahoma, la petjada del seu peu, o fins i tot una dent seva.

El Basar de les especies, construït en 1660, també s'ha especialitzat en turisme. No tan sols venen especies, si no qualsevol cosa que el turista demani: samarretes, souvenirs, joies, estovalles. és mes petit que el Gran Basar, tot just tres carrers, però mes agradable, i no tan asfixiant.
L'única cosa que destacaria del Pont de Galata són les seves canyes de pescar. Centenars de pescadors a banda i banda abasteixen els nombrós restaurants del nivell inferior i dels que hi ha a prop de les estacions de ferri. D'altra banda és un pont com qualsevol altre, 490 m de longitud, un tram llevadís, 42 m d'amplària, i inclou tres carrils per a vehicles i una passarel.la per als vianants a cada costat.

Torre Galata (10 TL) Després de 650 anys batallant amb la història li ha arribat el moment de ser un reclam turístic, i com tants altres edificis alts en tot el món s'ha convertit en terrassa panoràmica. Això si, el mirador de 360º, tot just fa mig metre d'ample, i està fins als topes. No apte per a gent amb vertigen galopant. Va ser construïda pels genovesos al 1348, i durant l'època otomana, va ser utilitzada com presó per a empresonar als presoners de guerra. Malgrat la seva alçada de 61 metres, i la seva ubicació sobre el pujol de Galata, pot resultar un poc difícil de localitzar ja que es troba ficada en un autèntic laberint de carrers estrets i poc transitats.
Tornem al pont. A un costat hi ha un mercat de peix, i algunes taules per a sopar amb vistes al Bòsfor, defensant el menjar de gats i les gavines; a l'altre el moll de ferries (1,40 tl) que fan regularment la ruta entre Karaköy i Kadiköy. No està malament per a relaxar-se. Hi ha vaixells mes còmodes i turístics, però les vistes són les mateixes i a sobre són mes cars. En Karaköy asseure-us a l'esquerra, ja que el vaixell gira al sortir del moll i les vistes boniques queden a la dreta. De tornada no gira.

Kadikoy és un barri modern i cosmopolita a la zona asiàtica d'Istanbul, punt de partida dels trens i autobusos cap a Anatolia i Iran, i la resta de destinacions asiàtiques. Els carrers propers al moll estan plens de bars i cafeteries davant del mar, on prendre des de te a kebabs, degustar deliciosos peixos rostits a la graella o fumar en narguile, allunyats del bullici del centre d'Istanbul. Amb sort podràs contemplar la posada de sol sobre el mar de Màrmara, i veure al lluny les cúpules d'Aya Sofia i la Mesquita Blava. Sopar poc usual: guindilles per a picar mentre esperem, ronyons, fetges i similars, musclos farcits d'arròs (05, tl unitat), i com a postres: profiteroles (5 TL 1/4 kg).

Avui serà el dia de les mesquites. Pujem Divan Yolu fins a la plaça Beyazit on prenem un çai (te), amb vistes a la Mesquita de Beyazit i al pòrtic de la Universitat d'Istanbul. En època bizantina era el fòrum de Teodosio, i avui és una de les places amb mes vida de la ciutat. Turistes, turcs, estudiants, venedors de menjar... Beyazit Camii, va ser construïda entre 1501 i 1506 pel arquitecte Yakup Şah, seguint l'esquema d'Aya Sofia: una cúpula central sostinguda per quatre pilars i dues naus laterals més petites, amb columnes de granit i jade, que donen suport els arcs apuntats. A l'interior es troben nombroses inscripcions de l'il.lustre cal.lígraf Seyh Hamdullah.

El pati està envoltat per una columnata de marbre, granit i porfirio; i situades en els seus quatre cantons es troben quatre minarets. Ens veiem obligats a moure'ns en un parell d'ocasions per a no molestar durant la pregària, però no ens "conviden a anar-nos". No els molestem, en realitat tot just reparen en nosaltres. Els jardins del pati s'omplen de catifes que proporciona el propi local, i que són usades per centenars de fidels. Cants i sermons s'escolten per megafonia, no se si en turc o en àrab. No para de arribar gent. Aquí cadascun duu el seu ritme. Agenollat, lloança, mans enlaire, dobleguem els ronyons, palmells al terra, en peus, braços doblegats i palmells al cel... L'ambient és distès, entre ells es fan algunes bromes i els nens juguen mes que resen.

Al sortir, les terrasses que hi ha davant de la mesquita estan plenes d'estrangers dinant. Fugim del lloc tan ràpidament com podem, i anem a parar a un local familiar a la cantonada dels carrers Onalti Mar Sehitleri i Bozdogan Kemeri. Dos ayran i tres plats d'arròs, carn i albergínies, tot boníssim, en una tranquil.la taula damunt de la vorera, 18 TL.

Buscant un lloc on fer la migdiada acabem a Sehzade Camii, un altra mesquita imponent. Aquí se sol.licita donatiu, un concepte intermedi entre la gratuïtat i l'entrada estàndard que permet satisfer a tothom. és una obra juvenil de, com no, Sinan, que va ser acabada al 1548, i que és considerada la seva primera obra de rellevància. Va ser encarregada pel sultà Suleiman I, en memòria del seu fill gran, mort de verola a l'edat de 21 anys en 1543. Posseeix dos minarets i està envoltada d'un pati columnat d'igual grandària que la mesquita en si, on hi ha uns esplèndids i tranquils jardins, on fem l'horitzontal durant mitja hora a uns plàcids 28º.

Al seu costat, el parc Kalenderhane està ple de nens, les seves mares, jubilats llegint el diari, i una petita església ortodoxa reconvertida en mesquita, que va ser originàriament construïda sobre unes termes romanes del segle VI. Al costat d'ell es troba l'Aqüeducte de Valente (any 368), fet amb pedra portada de les muralles de la antiga ciutat de Calcedonia. Transportava l'aigua que arribava des del Bosc de Belgrad i les muntanyes situades a més de 200 km. d'Istanbul, fins a la Cisterna de la Plaça de Beyazit.

Fatih Camii era en el seu origen un complex enorme, incloïa una madrassa per a mil estudiants, una biblioteca, un hospital, un hospici, un carabassar, un mercat, un hamam, una escola primària i una cuina pública que servia menjar per als pobres. Va ser construïda per ordre del sultà Mehmet II Fatih el Conqueridor, entre 1463 i 1470, en el lloc on es trobava l'Església bizantina dels Sants Apòstols. La biblioteca i l'interior de la mesquita es troben en obres. Nomes es pot visitar el pati i el cementiri, del que entre el gran nombre de tombes que alberga, cal admirar el luxós mausoleu del Conqueridor.

Als voltants de la mesquita hi ha un petit mercat. Els carrers estrets estàn plens de petites botigues, i l'ambient és mes relaxat que en altres zones d'Istanbul, tal vegada per l'absència gairebé total de turistes. La pluja ens agafa pujant al tramvia a Yusuf Passa, i encara plou amb mes força al baixar en Eminoun, al costat del Basar de les Especies, on comprem alguns regals.
L'últim dia amaneix amb pluja. No ha deixat de ploure en tota la nit. El nostre últim dia es complica. Intentem començar la jornada visitant la Mesquita Blava, però la festivitat del 1 de maig ha portat a mitja Europa a Constantinopla. La cua, a pesar de la pluja, dóna la volta completa al pati.

Tot just a cinc minuts es troba Kiçuk Ayasofia Camii, una petita església reconvertida a mesquita, que va ser construïda poc abans que Aya Sofia, i que encara que té una forma mes octogonal, sembla que li hagi servit de model. Passejant pels estrets carrerons que hi ha darrera de la Mesquita Blava, en un escarpada pendent, engolida pels edificis que l'envolten ens trobem Sokulu Mehmetpasa Camii, una bonica mesquita construïda per Sinan. és una mesquita familiar i agradable, que s'allunya de la grandiositat que envolta a la majoria dels monuments d'Istanbul. El petit pati està profusament adornat amb plantes, al voltant del seu ablucionari corresponent. Entre les columnes del pati es van crear petites cambres, cadascuna amb una petita finestra, xemeneia i un nínxol a manera de llit, creant les comoditats per a la vida dels estudiants de la madrassa.

Fem un últim intent per entrar a la Mesquita Blava. Ho aconseguim després de deu minuts de cua. Està fins als topes, i fa olor a formatge gruyere però amb els forats tapats. Trajecte a l'aeroport 1,40 TL fins a Zburno, 1,40 TL a Ataturk Hvailani.

Eurasia Hotel. 45€. El segon dia canviem de la humida i olorosa habitació 203 a la 103. Hem perdut una calaixera, que anava ideal per a deixar càmeres i altres, però hem guanyat en salubritat i neteja. Les habitacions són iguals, llit doble amb llitera i bany complet, calefacció, i àmplies finestres sense persianes que deixen entrar a l'ansiós sol des de les sis del matí. Esmorzar inclòs (ou fregit, tomàquet, cogombre, taronja, melmelada i mantega).
Istanbul, és com a Praga o Venècia, costa trobar llocs no contaminats pel turisme. Encara que en minúsculs carrerons, per tota la ciutat, hi ha petits restaurants familiars amb taules de plàstic i tracte amable, on serveixen ayran fresc, kebabs acabats de fer, i çai (te) dolç i calentet per tot just un parell o tres d'euros. Quant a la resta, els que apareixen a Lonely Planet i similars, jo segurament destacaria el Restaurant Karadeni Dilez Pide ve Kebap Sanyonu. 52 TL. Davant de la Cisterna Basílica. Menjar original i bé presentat. No accepten targetes de crèdit. Sopa de tomàquet, sopa de llentilles, kebab en wok, 2 cerveses i 2 tes de poma.