India

Hassan, coneguda una vegada com el centre de la literatura jainista, és avui una tranquil.la ciutat, i la base perfecta per a visitar Belur i Halebid. Els hoysalas, que van governar aqui entre els segles XI i XIII, van deixar un profund impacte en l'arquitectura i cultura de la regió, i va ser durant aquest període quan els llegendaris temples de Belur i Halebid van ser construïts. Molt a prop d'aquí es troba també un dels majors centres de pelegrinatge jainista de la índia, Shravanabelagola.

Al costat de l'estació d'autobús es troba el millor mercat que veiem en aquest viatge. Fruites, verdures, carns, flors, farmàcies, ferreteries, especies, cafè, coberteries... hi ha de tot, i tothom és molt amable i amb ganes de parlar i fotografiar-se. Comprem una mica de fruita: chico, papaya, coco i plàtan, i ho sopem a l'hotel, una mica apartat del centre. Aparaulem amb el recepcionista un taxi per a realitzar demà el recorregut Belur, Hassan, Sravanabelagola, on finalment agafarem un bus fins a Bangalore. Des de on s'enlaira l'avió cap a Barcelona.

Comencem per Halebid, 27 km al nord-oest de Hassan. Va ser la capital de l'imperi hoysala, coneguda en aquells temps com Dwarasamudra. Enmig del poble, envoltat de venedors de postals, talladores de pedres i altres souvenirs, es troba la seva principal atracció el temple Hoysaleswara. La construcció del complex va començar fins i tot abans que a Belur, ocupant gran part del segle XII, però no va poder ser finalitzat ni després de vuitanta anys de treballs. Esta situat en un jardí amb dos temples dedicats al déu Shiva. Cadascun d'ells posseeix el seu propi santuari, enfront del com hi ha un petit pavelló on descansa una enorme figura asseguda del brau sagrat Nandi. Els murs exteriors i interiors estan coberts amb una varietat sense fi de déus, deesses, animals, ocells i ballarines. L'aspecte general és molt similar als temples de Angkor, encara que aquí falta la selva.

Comprem aigua i pujem al cotxe camí de Belur. Els següents 16 km transcorren per una carretera asfaltada i sense voral, en un estat deplorable de conservació. Per aquí també circulen rickshaws i carros, animals que es creuen, vaques que ni s'immuten, hindús en el voral, i fins i tot autobusos o camions que ocupen gairebé tot l'ample de la calçada. Fins i tot amb les tècniques suïcides de conducció del sud de la índia, es fa molt complicat superar els quaranta quilòmetres per hora en aquestes condicions.

Belur, antiga capital de l'imperi hoysala, és un petit poble als peus del riu Yagachi. Un carrer, una plaça, i un temple, que fa possible que aquest poblet aparegui als mapes i tingui algun interès turístic. El temple Chennakeshava dedicat al déu Krishna, encara es troba en ús, i és un dels millors exemples de la arquitectura hoysala. La seva construcció es va iniciar al 1116 per Hoysala Vishnuvardhana, i es va prolongar durant 103 anys. Esta construït sobre una plataforma en forma d'estrella, envoltat per altres temples més petits, i un llac sagrat. Els seus murs estan plens de intricades escultures i frisos que no deixen ni un sol espai en blanc. La base la forma una llarga fila d'elefants, sobre ellses poden veure cavalls i lleons, episodis èpics, ballarines sinuoses, escenes del kamasutra... es diu que totes les deïtats hindús estan representades en els seus murs.

Shravanabelagola és un important centre de pelegrinatge jainista, situat cinquanta set kilometresal sud-est de Hassan. és famós per l'estàtua del gran mestre jaini Bahudali (Gomateshwar) de 17 metres d'alçada, i que es diu és la estructura monolítica mes gran del món. Des de l'alt d'una muntanya de roca anomenada Indragiri, al cim de la qual s'accedeix després d'haver pujat 614 graons tallats a la roca, Bahudali mira sobre la petita ciutat de Shravanbelagola. A pesar de les dificultats evidents que suposen la seva visita, és un temple molt freqüentat. Ens vam creuar contínuament amb gent. Al nostre mateix pas puja una família hindú nombrosa, tal vegada vuit membres, entre els quals els avis tenen de ben segur mes de seixanta anys. Després d'alguna parada, per recuperar l'alè, arribem al cim, on es troba l'estàtua, dempeus, nua, amb els braços pegats al cos i la mirada perduda en l'infinit.

Impressiona bastant, allí immòbil, amb cara serena, irradiant tranquil.litat. Una vegada cada dotze anys centenars de devots es congreguen aquí per a assistir a la cerimònia de Mahamastakabhisheka, en la qual unten l'estàtua amb llet, safrà, mantega, formatge fresc i monedes d'or. La pròxima celebració serà en el 2017. La baixada no és menys dura que la pujada, els graons són irregulars i estan desgastats, i en alguns trams es fa necessari agarrar-se a la barana.

Després de prendre un te amb el taxista tornem a Channarayapatna, on immediatament ens pugem en un bus que surt cap a Bangalore (140 INR). Les tres hores de viatge, acaben sent cinc, gràcies a un terrible embús que hi ha en l'entrada de la ciutat.
  Sri Krishna. 783 INR. Hab. doble, espaiosa, prudentment neta, amb bany, sense a/c i amb TV. Al recepcioniste li agraden més els diners que un caramel a un nen. Al costat de l'hotel hi ha un fantàstic i popular restaurant on som el centre d'atenció.  Hotel Kinara. Channarayapatna. Restaurant familiar vegetarià i no vegetarià. No hi ha carta i no parlen angles. A través del nostre conductor, que tampoc parla angles, aconseguim que entengui la paraula chicken, la resta és collita seva. Amanida de cogombre i ceba, amanida de cogombre, ceba i tomàquet, pollastre kebab, pollastre masala, arròs, paratta, dos sprite i aigua, 270 INR. Mengem en un reservat del jardí. No hi ha coberts.

De Bangalore veiem encara menys que la primera vegada. Tot just els voltants de l'estació. El nostre ultim sopar a l'índia, és a  Indra Prastha Vegetarian, un restaurant allotjat als baixos de l'hotel Adoray. Sopem un combinat de doshas, curry de vegetals variats, i lassi. 160 INR, tot molt bo. No hi ha coberts, prepareu-vos per a embrutar-se els dits. Un local autentic per a acomiadar-se d'aquest país. Agafem l'autobús bis9 (125 INR) fins a l'aeroport. Menys d'una hora.