JAPÓ
Hiroshima
A les 8:15 del 6 d'agost de 1945 Hiroshima va ser víctima del primer bombardeig atòmic del món. En els primers nou segons cent mil persones van morir i altres tantes van quedar ferides. Gairebé tota la ciutat va quedar arrasada. Així que no espereu barris antics ni cases tradicionals, Hiroshima és avui una bonica i moderna ciutat, bolcada en el propòsit de l'extinció de les armes nuclears, que sembla haver-se recuperat de l'holocaust. Gairebé tots els punts d'interès, monuments i museus, estan en el Parc Commemoratiu de la Pau, el propòsit del qual és no nomes recordar a les víctimes, si no mantenir viu l'horror de les armes atòmiques i advocar per un món en pau.
Davant de l'estació de tren agafem el tramvia nº 1 (150¥) fins a Chuden-Mae. Després de tirar unes fotos al parc entrem al museu per la porta sud, que esta presidida pel Rellotge de la Pau, on es conten els dies que han passat des del fatídic 6 d'agost de 1945 i des de l'últim test nuclear. El Museu Conmemoratiu de la Pau de Hiroshima (50¥, audiòfon 300¥), de visita obligada, té com propòsit principal el contribuir a l'abolició de les armes nuclears i a la pau mundial. Hi ha maquetes i material audiovisual que ajuden a entendre l'abans i després d'Hiroshima, i l'escenari nuclear a escala mundial. S'explica amb detall la vida a Hiroshima abans de l'explosió, el perquè es va triar aquesta ciutat com primer objectiu i la vida en la ciutat després de la bomba. S'exposen pertinences deixades per les víctimes, fotos, rellotges, fins i tot pèl i altres materials que ens transporten a l'horror del 6 d'agost de 1945. Gran part del museu no és un passeig agradable, sobretot les sales on es mostren les conseqüències sobre la població civil i els efectes de la radiació en els anys posteriors, però oblidar i mirar cap a altre costat mai ha ajudat a solucionar els problemes.
La sortida nord del museu duu directament al Cenotafi. En el centre del parc, sota un memorial de formigó dissenyat per Kenzo Tange amb la inscripció "Descanseu en pau, doncs l'error mai es repetirà", es troba un cenotafi amb els noms de totes les víctimes conegudes de la bomba atòmica. Després d'ell, enmig d'un petit llac, veiem la Flama de la Pau, un altre monument a les víctimes, però amb un marcat caràcter simbòlic. Des de 1964 roman il.luminada, i no s'apagarà fins que hagin desaparegut totes les armes nuclears del planeta i la aniquilació nuclear deixi de ser una amenaça. Em sembla que podran fer moltes barbacoes encara.
Espargits pel parc hi ha diferents monuments. L'Arbre Fénix, que va sobreviure a la bomba atòmica de 1945 a pesar de trobar-se a tan sols 1 Km de l'explosió, i encara segueix vivint. Es tracta d'un exemplar de Ginkgo Bilova, un arbre originari de Xina que pot arribar a viure 1.000 anys. El Peace Clock Tower construït per l'Hiroshima Rijo Lions Club en 1967. La part retorçada de la torre simbolitza l'agonia de les víctimes, i al capdamunt un rellotge cada matí a les 8:15, moment que la bomba va fer explosió, clama al món enèrgicament "No Mes Hiroshimas". La Campana de la Pau és un regal de l'ambaixada grega, que els visitants poden tocar en honor a la pau mundial.
El Monument a les Víctimes Coreanes, en homenatge als prop de 20 mil coreans morts en el bombardeig mentre feien treballs forçats, en una època en la qual Corea era una colònia japonesa. El Atomic Bomb Memorial Mound, és un monticle cobert d'herba que conté les cendres de 70 mil víctimes no identificades de la bomba.
El Monument Commemoratiu de la Pau dels Nens, en memòria dels nens que van morir víctimes de la bomba. L'estàtua representa a una nena amb els braços estesos per sobre del seu cap sostenint una grulla de paper. L'estàtua es basa en la història real de Sadako Sasaki qui va sofrir els efectes de la bomba quan tenia 2 anys. Deu anys després va ingressar en l'hospital per una leucèmia relacionada amb la radiació. Ella creia que si feia mil grulles de paper es curaria. Vuit mesos després va morir. Els seus companys de classe van completar la sèrie, i ara nens de tot el món envien grulles de paper a Hiroshima que són col.locades diàriament al costat de l'estàtua.
A l'altre riba del riu es veu la Cúpula de la Bomba Atòmica 
, un dels símbols mes coneguts de la ciutat. El hipocentre de l'explosió atòmica del 6 d'agost de 1945 es va situar tot just a 150 metres de distància de l'edifici, que en aquell moment era el Centre de Promoció Comercial i Industrial d'Hiroshima. Va ser l'estructura més pròxima que va resistir l'impacte. L'edifici es conserva exactament igual a com va quedar després del bombardeig, en memòria de les víctimes, com símbol de la devastació nuclear, i com esperança per a la pau mundial.
Hiroshima Ekimae Green Hotel. 7.980¥ habitació semidoble estil occidental. La diferència amb la doble és que el llit és mes petit, i l'habitació crec que també. Restaurant, pàrquing, laundry (100¥ / 30 min), eixugadora (100¥ / 30 min), internet (100¥ / 15 min). A dos minuts de l'estació i a quinze del centre amb tramvia (150¥). Desdejuni japonès 500¥, occidental 800¥. Tot just parlen anglès però es fan entendre. Just al seu costat hi ha un 7-Eleven.
Suishin. Dues dones amb quimonos ens reben en la porta i ens acompanyen a la nostra taula. Cal descalçar-se, la taula esta a nivell de terra i hi ha un forat on introduir les cames. Les cambreres s'agenollen per a servir-te i prendre nota. Sopa de miso, sopa japonesa , kamameishi (arròs blanc amb peix), umezosui (arròs caldós amb shitake) i cervesa per 3.300¥. Un lloc agradable amb una molt bona relació qualitat-preu. 
Shin-Osaka 8:38 Hiroshima 10:25. Hi ha trens a Miyajima cada 20 minuts. 
Dintre de la ciutat hi ha una completa xarxa de tamvies, billet 150¥. 
Streetcar Map Centre de Hiroshima
Enllaços d'interès: 
