Lesotho

Lesotho és un petit país, aproximadament de la mida de Galícia, completament envoltat per Sud-àfrica, que té la particularitat de ser el país amb la cota mínima més alta del mon, cap punt del país està per sota dels 1.400 mts. A la zona nord, dominada per la serralada de les Maloti (Drakensberg), les carreteres discorren per fèrtils valls, solcats per rius i envoltats de muntanyes, que el converteixen en un paradís per als amants del senderisme i la natura en general. És un país pobre, les voreres estan plens de gent que vesteixen botes d'aigua, mantes i gorres de llana, que comparteixen espai amb vaques, ovelles i rucs; qualsevol buit verd disponible és ocupat per algun animal, hi ha fins i tot mes que a Sud-àfrica. És un país que enamora a l'instant, pocs m'han causat tan bona impressió en tan poc temps. Espero tornar aviat.

Ens queden quatre dies, i l'última nit volem dormir a Sud-àfrica per estar més a prop de l'aeroport, Com nomes podrem estar a Lesotho un parell de nits, escollim Hlotse (Leribe), una ciutat d'uns 25.000 habitants a meitat de camí entre la frontera i Maseru, que queda prop d'un parell de parcs naturals i altres punts d'interès. El centre està bastant actiu i concorregut, passejant per ell veiem una benzinera, un parell de caixers automàtics, un supermercat bastant gran, una serie de cartells que senyalitzen una dotzena de opcions diferents d'allotjament, i cap restaurant a la vista.
L'encreuament de fronteres a Caledon 's Poort és lent, vam trigar més de mitja hora a fer els tràmits a banda i banda de la frontera. El cotxe paga un impost de 30 rands per entrar a Lesotho A deu minuts de la frontera està Butha Buthe, un petit poble on hi ha un bulliciós i animat mercat. Des d'allà a Hlotse hi ha 30 km, una hora de camí. Les carreteres en general estan ben senyalitzades, però el paviment no té el bon manteniment que tenen les carreteres sud-africanes, alguns forats són d'una mida considerable i ocupen gran part de la calçada, el que provoca que de tant en tant, quan algun vehicle els esquiva te'ls trobis perillosament de front. Cal anar amb compte.

Bird Haven Bed and Breakfast, 650 rands amb esmorzar. Cèntric, pàrquing, no wifi. Jardí envoltat d'amplis rondavels amb llit doble, tauleta amb butaques, nevera, radiador, taula de te, escriptori, televisió, armari, tauletes de nit i dutxa amb hidromassatge, uns 40 m2 d'habitació.
Quan es fa fosc a l'enllumenat públic escasseja, per anar a sopar hem de sortir amb el frontal. Les poques opcions de restauració que hi ha estan en els restaurants dels hotels. Mountain View Hotel. Formal i mancat d'encant, és l'hotel més popular entre els locals, 700 rands l'habitació doble amb esmorzar. Al restaurant serveixen bufet lliure per als clients, nosaltres mengem a la carta. Gambes peri peri, pizza Leribe, dues cerveses locals, 238 rands. Molt bo i bon servei. Disposa de  wifi.

Com en el primer hotel només havia disponibilitat per a una nit, vam buscar un altre. Naleli Guesthouse. 700 rands amb esmorzar. Habitació doble àmplia i còmoda, bany privat, televisió, tetera, wifi a l'habitació, radiador. Disposa de pàrquing, un bonic jardí i un restaurant impressionant, el millor del viatge, on soparem aquesta nit. El plat estrella és el Grilled baby chicken (ideal per a dues persones) acompanyat d'unes cerveses, de postres custard with guava, 136 rands.

Ts'ehlanyane NP (accés 35 rands) és el parc nacional més gran de Lesotho, i el seu nom prové de la varietat local de bambú que abunda en les seves muntanyes. Ocupa 56 km 2 en un punt de la serralada Maolti, a la confluència dels rius Ts'ehlanyane i Holomo, amb una altitud que varia entre els 1.940 i 3.112 metres. Aquestes diferències de quota i els nombrosos rierols que el travessen, ofereixen una gran varietat d'hàbitats, que el converteixen en un lloc ideal per a senderisme o les passejades en ponis locals. La fauna no és el seu fort, hi ha alguns gats salvatges, caracals, petits antílops, babuïns, llúdrigues i mofetes, tots ells molt difícils de veure. Tot i això va ser l'únic lloc on vam veure elands, l'antílop més gran que existeix.

Cal prendre la A1 direcció Bhutan Bhute i agafar el desviament cap a Khabo, darrera opció d'avituallament abans d'arribar al parc. A partir d'aquí la carretera discorre paral·lela al riu Hlotse per una bonica vall on se succeeixen els petits nuclis de rondavels. A 1,5 km després de la porta d'accés està  Maliba Lodge, hotel de luxe des del qual es gestiona el parc.

Des d'ell surten tots els camins, alguns d'ells de més d'un dia de durada. Nosaltres escollim una ruta circular que consisteix a anar per l'Upper Trail (3,2 km) i tornar pel Lower Trail (3,1 km), en total unes 2h30 relaxades. La ruta està perfectament senyalitzada, marcant a més la distància recorreguda cada 250 mts. L'inici de la pista al costat de l'hotel es troba a 2030 mts d'altitud, des d'aquí una empinada costa en ziga zaga ens porta fins als 2140 mts. A partir d'aquí una còmoda pista transcorre fins Black Pool (2080 mts), una piscina creada pel curs del riu Hlotse on és possible donar-se un bany. La tornada es fa seguint el curs del riu (1993 mts) per una pista envoltada d'un petit bosc riberenc amb agradables ombres. És un camí fàcil, poc exigent físicament, grau de dificultat 2 d'un total de 5, però ens obre la gana.

Al restaurant de Maliba Lodge ens ofereixen un menú de tres plats amb un parell d'opcions a escollir per 195 rands. Tots dos menjem el mateix: sopa de xampinyons, hake a la graella, panacota, i per descomptat un parell de cerveses locals ben fredes. Impressionants vistes des de la terrassa. El menjar bé però sense exagerar, el tracte exquisit.

Seguint la carretera A1 que discorre paral·lela a la frontera durant 50 km s'arriba a Teyateyaneng, principal centre d'artesania i producció de catifes del país, segons la guia. Després de donar un parell de voltes no veiem res que cridi la nostra atenció, però ja que hem arribat fins aquí, conduïm 21 km més fins Ha Kome, a prop del poble de Mateka.

En Ha Kome hi ha un petitíssim poble on algunes de les seves cases han estat construïdes dins d'una gran cova. Van ser construïdes aquí per protegir-se dels basoto de la zona, que van recórrer al canibalisme a causa de la gran sequera de finals del segle XVIII. Hi ha un total de cinc cases que van començar a construir-se en 1824. Durant els anys s'han construït rondavelsals als voltants, on viuen els familiars i descendents dels primers pobladors. Tot i que en les cases de la cova encara viu la sisena generació dels primers habitants, tres dones de 86, 81 i 62 anys. Estan fetes de fang i fems, material que requereix de renovar cada tres mesos, mentre que la paret posterior és la pròpia roca de la cova. Estan pintades de color gris amb una franja de color taronja que voreja la porta, i el seu interior és bastant escarit, un llit, un armariet i galledes d'aigua per emmagatzemar l'aigua. Es pot aparcar a la part alta del turó i baixar durant 20 minuts fins al centre de visitants, on s'ofereix una visita guiada, i una breu introducció sobre la seva historia i la seva cultura. Accés 43 rands.

Parem a menjar sota uns arbres al marge de la carretera que porta fins Teyateyaneng. Després, donant per fet que les carreteres sud-africanes estaran millor que aquí, abandonem el país per Ficksbrug Bridge, per seguir fins a Clarens.