PORTUGAL

Per Lisboa han passat visigots, romans, musulmans, cristians i 3.000 anys després de la seva fundació, nosaltres en visita familiar. Després del gran terratrèmol que va arrasar pràcticament tota la ciutat al 1.755 molts monuments van ser reconstruïts, i avui pot visitar-se un ric patrimoni cultural que inclou esglésies, palaus i fins i tot un enorme castell. La seva construcció sobre set pujols li afegeix l'encant dels carrerons, dels seus característics tramvies grocs, i les bones vistes; i els barris al costat del riu Tajo donen fe del seu passat de navegants i conqueridors. A més tenim el fado i el bon menjar. En definitiva, una destinació propera i barata apte per a qualsevol cap de setmana.

Des de l'Aeroport de Lisboa agafem l'aerobús (1,40€ bitllet senzill). Existeix un pase combinat per a tot el dia que permet utilitzar els tramvies, funiculars i autobusos locals per 3,50€. Baixem a la Plaça Marques de Pombal, entre el Parc Eduardo VII i l'Avinguda Liberdade, una bona zona per allotjar-se, tranquil·la, a pocs passos del centre històric, i ben comunicada.  Hotel Sana Capitol, 61€. Habitació neta, lluminosa, bany impecable, esmorzar inclòs, rang mitjà-alt. L'Av. Liberdade és un bonic i elegant passeig construït a la fi del segle XIX segons l'estil dels Camps Elisis. Fonts, arbres, palmeres i paviments decorats amb dibuixos abstractes.

Arribem a la Praça dos Restauradores, l'obelisc de la qual commemora la victòria sobre l'imperi espanyol en 1.640. Al costat d'ella hi ha una zona al voltant de la rua Jardim do Regedor que esta plena de restaurants turístics barats. Un d'ells, amb una bonica terrassa Rest. Santiago. Bacalao as natas, pez espada na brasa con verduras, cervesa, postres i cafès, 15€.

Lisboa és una ciutat de esgotadors i empinats carrers, rao per la qual a la fi del segle XIX la ciutat es va dotar d'uns elevadors mecànics, una mena d'ascensors urbans dels quals avui dia nomes queden quatre. Funcionaven per cremallera, contrapès d'aigua, vapor, i ja en 1915 electrificats. Al costat del restaurant esta l'Elevador de Lavra, el funicular més antic de Lisboa. Va ser inaugurat el 19 d'abril de 1884, i té una extensió total de 188 metres i una pendent mitjana del 23%.
Visitem la Casa do Alentejo, una casa regional situada en un interessant edifici que imita una casa àrab, disposa de bar, restaurant i tenda de souvenirs. La Rua de Portas de San Antao és un altre carrer ple de restaurants, tendes i terrasses que porta fins a la plaça Pere IV, mes coneguda com Rossio. El terra esta cobert amb els típics mosaics blancs i negres lisboetes formant diferents dibuixos. En el centre es troba l'estàtua de Pere IV, el primer emperador del Brasil independent, i al seu voltant sobris edificis ocupats per tendes de records, joieries i cafeteries. En la cara nord es troben el Teatro Nacional Doña María II i la imponent Estació de tren de Rossio.

Al costat d'ella, ocupant l'antic emplaçament d'un hospital, després important mercat, i ara envaït per coloms entorn d'una estàtua eqüestre de Joan I, es troba la plaça Figueira amb unes magnífiques vistes del Castelo de Sao Jorge. Pastelería Suica, Rossio 100. Molt turístic, d'ambient cuidat i una mica elitista. Decoració retro anys 20. Pastissos, gelats, tes i cafès.

Estem a La Baixa, la part baixa, la Lisboa que va créixer entorn del castell i que va ser durament afectada pel terratrèmol de 1755. Ara és una animada zona comercial, tendes de souvenirs, terrasses i llocs de venda de castanyes (2€ la dotzena). Seguint el carrer peatonal Rua Augusta cap al mar arribem a l'Elevador de Santa Justa (2,80€ a/t). Construït al 1902 per unir els barris de la Baixa Pombalina i el Chiado, es tracta d'una estructura metàl·lica enterament de ferro, de 45 mts d'alçada, que alberga al seu interior dos ascensors revestits de fusta amb capacitat per 24 persones cadascun.

L'ascensor ens deixa al costat de les Ruïnes del Convent de Carmo, antiga església gòtica arrasada durant el terratrèmol de 1755, i que actualment alberga el Museu Arqueológico do Carmo. Tornem a rua Augusta, i caminant cap al mar creuem l'Arco da Victoria, inspirat en l'Arc del Triomf de París, per apropar-nos a la Praça do Comercio. Desafortunadament no podem veure res per trobar-se en obres. Va ser el terreny on es va assentar el Palau Real durant 200 anys, des que en 1511 Manuel I canviés la seva residència del Castell de Sant Jordi a aquest lloc al costat del riu Tajo. Els edificis que l'envolten es troben actualment ocupats per ministeris.

Seguint el carrer Alfandega arribem a Largo Terreiro do Trigo, el nom del qual deriva del gran edifici del Santuari de Blat, un antic graner destinat al subministrament de cereals per a la ciutat. Després d'ell, al voltant de la Rua Sao Miguel, hi ha una zona de restaurants que ofereixen actuacions de fado. Tots fan bona pinta, els preus oscil·len entre els 25€/15€ amb/sense fado.

Avui ho dedicarem a recórrer el barri de Belem, a 6 km del Rossio, on es troben tres dels monuments mes significatius de la ciutat. És el lloc des d'on partien les caravel·les fa 500 anys a la recerca de noves terres amb les quals satisfer de poder i riqueses a Portugal. És una zona d'edificis monumentals al costat del riu molt agradable per passejar. La manera mes fàcil d'arribar-hi és el tramvia 15 o algun dels molts autobusos urbans que passen per Cais do Sodré. La Torre de Belem (diumenge entrada gratis fins a les 14:00) va ser acabada en 1520 sota el regnat de Manuel I de Portugal, i encara que avui està en la riba dreta del riu antigament estava situada en el mitjà envoltada d'aigua per complet. Amb el temps va anar perdent el seu caràcter defensiu original i va ser utilitzada com a duana, lloc telegràfic, far i com a presó per a presos polítics. Té una alçada de 35 metres i consta de quatre pisos i una terrassa comunicats per una única escala de caragol, així que prepareuvos per a les cues. En la planta baixa poden veure's alguns canons defensius.

Gastronomia també és turisme, i molt típics del barri són els pastissos de crema que des de 1837 elabora la Pastelería de Belem. Rua de Belem, 84-92. Consisteixen en un pastisset de pasta fullada emple amb una crema preparada a força de nata en un procés que dura dos dies. Diuen que és una recepta secreta que passa de generació en generació i que nomes coneixen unes poques persones. Malgrat això és fàcil trobar les mateixes pastes per pastisseries de la regió de Lisboa. El preu, 0,90€ cadascun.

En el Largo dos Jeronimos, hi ha una petita zona de restaurants. Rest. Os Jeronimos. Sopa portuguesa, plat de pernil, plat formatge, costelles amb molles, peix espasa, bacallà, salmó, postres i cafès, 17€. Familiar com el que mes, simpàtics, dinàmics i abarrotat de gent. Molt recomanable.
A deu minuts caminant esta el Padrao dos Descubrimientos. Va ser construït en 1960 sota les ordres del dictador Salazar per commemorar els 500 anys de la mort d'Enrique el Navegante. De 52 mts d’alçada, té forma de caravel·la amb Enrique el Navegante alçant-se a la proa. En els laterals estan representats famosos marins, cartògrafs i reis lligats als descobriments. A l'interior hi ha un ascensor que puja fins a la terrassa (2,5€). Devant d'ell es troba un mosaic de marbre de 50 mts de diàmetre dibuixat a terra que representa una rosa dels vents.

Mosteiro dos Jeronimos (accés 6€). Es va fundar al 1501, encarregat per Manuel I per celebrar el retorn de Vasco de Gamma de l'Índia. Encara que es molt mes espectacular per fora que per dintre, la joia de l'edifici és l'ampli i lluminós claustre, disposat en dues plantes i completament decorat amb motius mariners i religiosos. En una de les seves capelles descansen les restes de l'escriptor Fernando Pessoa, així com de quatre reis portuguesos del segle XVI. A l'església, dominada per sis enormes columnes perfectament tallades, estan també les tombes del navegador Basc de Gamma i el poeta Luís de Camões. Tramvia 15 fins a Pza Figueira, tornem al centre.
Avui toca sopar turístic portugues. Metro fins aSta Apolonia.  Coracao de Alfama, 26€. Fados en directe de cinc veus diferents, un d'ells l'amo, un tipus molt peculiar. Lloc bonic, bon menjar i bon ambient.

Curt passeig sota la pluja pel barri d'Alafama, un animal mitològic segons Saramago. Aquest és el lloc on es van establir els àrabs, i una zona poc afectada pel terratrèmol de 1755 a causa de la seva base rocosa. Per això encara es conserva avui el vell traçat de la kasbah medieval, un desordenat eixam d'estrets carrerons empedrats de traçat irregular, empinades costes i pronunciades escales, on encara es tendeix roba a les balconades de les façanes principals. És aquesta senzillesa de carrers sense grans façanes arquitectòniques, ni destacats monuments, que conserva intactes totes les aromes i colors d'antany, el que converteix Alfama en un dels focus turístics de la ciutat.

Metro fins a Baixa Chiado, canvi de línia fins a Martim Moniz, on agafemel tramvia 28 fins el Miradouro da Senhora do Monte, el punt mes alt de la ciutat. Des d'aquí, presidit per una petita imatge de la Verge davant de la capella, estan les millors vistes del Castell i de la ciutat. Seguint la Calçada do Monte i la rua Damasceno Monteiro arribem al Largo da Graça, on es troba el Miradouro da Graça, un altre punt esplèndid des d'on gaudir del Castell i el centre de Lisboa. Al costat de l'esta la Igreja de Graça, un monestir agustí fundat en 1.271 i reconstruït després del terratrèmol.

Un altre curt passeig ens porta fins a les portes del Castelo de Sao Jorge (accés 5€). Les seves parts mes antigues daten del segle V, i va ser ocupat per visigots i musulmans abans de ser conquistat pel rei Alfonso Enrique amb ajuda dels creuats en 1147, convertint-se en residència dels reis de Portugal fins a principis del segle XVI. A escassos minuts d'allí es troba la Sé (catedral), que juntament amb el castell, van ser les dues absències mes notòries en aquesta visita de cap de setmana a Lisboa.

Pugem al tramvia 28 en direcció contraria fins a Chiao on agafem ell metroi ens estalviem un transbord. 13:30 Recogim l'equipatge a l'hotel. 14:00 Es van a l'aeroport. Em quedo sol. Torna a ploure fort, així que aprofito per menjar.

Rest. O sabroso, Av. Sidonio Pais. Sopa do día, espedata de lulas (broqueta de sèpia i gambes a la brasa) con patata cocida e legumes, i natilles. 13.25€ Temperatura 5º. Continua plovent amb molta intensitat, impossible fer turisme a l'aire lliure. Així que abandono la idea de passejar pel Parque Eduardo VII i visitar les seves belles estufes, uns hivernacles amb centenars d'espècies vegetals de tot el món distribuïdes entre rierols, cascades i sinuoses senderes, un autèntic oasi dins de Lisboa. Amb anim d'aprofitar la tarda i mantenir-me el mes sec possible m'apropo al Museu Calouste Gulbenkian, una fantàstica col·lecció privada de mes de 6.000 peces que abasta totes les grans èpoques de l'art occidental i oriental. Pero tant aquest com l'altre gran museu de la fundació, el Centro de Arte Moderna, estan tancats. Caldrà canviar de plans. No para de ploure.
Compro billet a Evora (10€, 2a clase) a la cutrestacion de Entrecampos. No hi ha zones de espera, andanes semi descobertes i fredes, i un parell de bars poc atraients. Prenc un te en un bar dos carrers mes a baix. Cada vegada plou mes. Compro un paraigües gran a un venedor ambulant per 5€.

El Metro (1,10€ el viatge) és còmode, ràpid i esta ben senyalitzat, encara que una mica escàs. Dispensadors de bitllets en castellà i angles. Els tramvies (eléctricos) no són nomes ideals per a les zones mes empinades, sinó també una tracció turística mes. El tramvía 28 és un històric de fusta que durant 10 km recorre els barris mes pintorescs de la ciutat: Graça, Mouraria, Alfama, Baixa, hiado, Madragoa i Barrio Alto. El Bus, donada la limita extensió del metre, és imprescindible per a alguns trajectes, com per exemple arribar a l'aeroport. En algunes zones comparteixen parades amb els tramvies.