L'Orient Mitjà es una destinació turística passada per alt per la majoria dels viatgers. Un destí relacionat amb la inseguretat, la inaccessibilitat i el fanatisme terrorista. "Per obra dels mitjans de comunicació occidentals, s'ha operat un canvi a la llengua: es diu
islamista, després
fonamentalista islàmic i ara
terrorista islàmic. Com a resultat, la paraula
islam deixa de funcionar autònomament, sempre va acompanyada d'un context amenaçador... " (Ryszard Kapuscinski). Els grups terroristes constitueixen una fracció insignificant de l'Islam. Qualsevol que viatgi sense por del País Basc, l'Ulster o Còrsega, pot moure's tranquil per Orient Mitjà.
El nostre viatge per l'Orient Mitjà va transcórrer per tres països molt diferents entre si: Síria, Israel i Egipte. Ens va permetre gaudir de la cultura àrab, mes propera i tolerant del que ens sembla, i de la seva amabilitat i hospitalitat amb l'estranger. Ens va permetre viure en primera persona la complexa situació de la ciutat de Jerusalem, la difícil convivència entre la comunitat àrab i jueva, la brutalitat d'aquests últims als territoris palestins, o les conseqüències terribles que esta suposant "el mur de seguretat". I ens va permetre gaudir de les càlides aigües de la Mar Roja, de l'antiga civilització egípcia, i patir com mai ho havíem fet abans temperatures al desert sirià de fins a 50 graus.
A nivell cultural la zona és incomparable, per allà han passat cananeus, fenicis, arameus, sumeris, assiris, babilonis, hebreus, perses, romans, bizantins, otomans, egipcis, francesos, anglesos... Hi ha esglésies, mesquites i sinagogues testimonis de l'importantíssim paper que en la història ha tingut Terra Santa, castells de templaris i sarraïns, piràmides faraòniques, caravanserralls de l'època de la Ruta de la Seda, ruïnes romanes... Sorprenents són Maalula, l'únic lloc del món on encara es pot sentir parlar arameu (la llengua a la qual va predicar Jesucrist), o els barris cristians del Caire i de Damasc, en ple "Eix del Mal".
L'Orient Mitjà es una destinació turística passada per alt per la majoria dels viatgers. Un destí relacionat amb la inseguretat, la inaccessibilitat i el fanatisme terrorista. "Per obra dels mitjans de comunicació occidentals, s'ha operat un canvi a la llengua: es diu islamista, després fonamentalista islàmic i ara terrorista islàmic. Com a resultat, la paraula islam deixa de funcionar autònomament, sempre va acompanyada d'un context amenaçador... " (Ryszard Kapuscinski). Els grups terroristes constitueixen una fracció insignificant de l'Islam. Qualsevol que viatgi sense por del País Basc, l'Ulster o Còrsega, pot moure's tranquil per Orient Mitjà.
El nostre viatge per l'Orient Mitjà va transcórrer per tres països molt diferents entre si: Síria, Israel i Egipte. Ens va permetre gaudir de la cultura àrab, mes propera i tolerant del que ens sembla, i de la seva amabilitat i hospitalitat amb l'estranger. Ens va permetre viure en primera persona la complexa situació de la ciutat de Jerusalem, la difícil convivència entre la comunitat àrab i jueva, la brutalitat d'aquests últims als territoris palestins, o les conseqüències terribles que esta suposant "el mur de seguretat". I ens va permetre gaudir de les càlides aigües de la Mar Roja, de l'antiga civilització egípcia, i patir com mai ho havíem fet abans temperatures al desert sirià de fins a 50 graus.
A nivell cultural la zona és incomparable, per allà han passat cananeus, fenicis, arameus, sumeris, assiris, babilonis, hebreus, perses, romans, bizantins, otomans, egipcis, francesos, anglesos... Hi ha esglésies, mesquites i sinagogues testimonis de l'importantíssim paper que en la història ha tingut Terra Santa, castells de templaris i sarraïns, piràmides faraòniques, caravanserralls de l'època de la Ruta de la Seda, ruïnes romanes... Sorprenents són Maalula, l'únic lloc del món on encara es pot sentir parlar arameu (la llengua a la qual va predicar Jesucrist), o els barris cristians del Caire i de Damasc, en ple "Eix del Mal".
