PORTUGAL

Oporto és una antiga ciutat situada al costat de la desembocadura del riu Duero. Diuen que amb un cert aire britànic des que es van assentar aquí els comerciants de vi anglesos durant el segle XVII, i un cert aire de decadència als seus estrets carrers i vells carrerons del centre històric que ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Rajoles, passejos medievals, cellers i vi, bacallà, calls... una escapada perfecta.
 09:30 Braga Porto Sao Bento (2,15€, 1h15, surten cada hora).

Situada al centre d'Oporto (Praça Almeida Garrett), la Estación de São Bentoés un dels seus reclams mes espectaculars. El vestíbul està decorat amb 20.000 rajoles pintats a mà que narren diferents moments de la història de Portugal, i al seu exterior de estil modernista criden l'atenció set grans finestres de ferro i vidre. A la seva dreta està la Igreja dos Congregados amb els seus cridaners rajoles en la façana, i després d'ella, presidida per una estàtua eqüestre del rei Pedro IV, la Pza da Liberdade, des de la qual pujant l'avinguda dos Aliats s'arriba a l'Ajuntament.
A pocs metres, seguint la rua dos Clergues, es troben Igreja i Torre dos Clérigos (accés torre 2€), una obra barroca de mitjan el segle XVIII concebuda per Nicolau Nasoni. Al seu interior de nau única destaquen retaules, púlpits i un parell d'òrgans. Però el seu element més cridaner és sens dubte la seva enorme torre de granit que s'alça fins als 75 mts d'alçada en el costat occidental de l'església. Una escala interior de 225 esglaons, permet l'accés al mirador, des d'on es gaudeixen de 360 graus de vistes sobre Porto. Hivern: 10:00-12:00 / 14:00-17:00 Tancat els dimecres.

Començo el passeig per vells i estrets carrerons en el Olival, lloc on 30 famílies jueves provinents de Castella es van instal·lar en 1492. La Judería Nueva estava voltada per un mur que s'estenia per les ruas de S. Bento dóna Vitória, S. Miguel, dónes Taipas, de Belomonte i Escadas da Esnoga. Res queda d'ella. Alguns situen la sinagoga en el terreny on es va construir el Mosterio de Sao Bento da Vitória, una imponent casa monàstica benedictina de finals del segle XVI. Davant d'ell està la Igreja de Nossa Senhora da Vitoria, i al final del carrer la Rua da Bateria de Vitória, que recorda a la bateria que durant el cèlebre cèrcol de Porto, va tenir un rellevant paper en la defensa de la ciutat. Des d'aquí les vistes del Duero són estupendes. Segueixo pel Largo de Sto Domingo, una desordenada plaça on s'amaga la bonica façana de la Igreja da Misericordia.

Baixant per la Rua de Sousa Viterbo, deixo a un costat el Mercat de Ferreira Borges, la Estatua del infante don Enrique al parc enfront del Palacio de la Bolsa (la visita de la qual deixo per mes tard), i la Igreja de San Nicolas amb la seva cridanera façana de rajoles blaves; abans d'entrar en la Igreja San Francisco, edifici de tres naus, en que el seu interior estan sepultats els membres d'algunes famílies importants del burg medieval, accés 3€, no es permeten fotos.

A la vora del Duero es troba la Plaza de Ribeira, inclosa en el centre històric de la ciutat. Actiu centre comercial durant l'Edat Mitjana, la plaça va sofrir una intensa remodelació a la fi del segle XVIII. Es va col·locar en el seu costat nord una enorme font a tres nivells decorada amb l'escut d'armes de Portugal, i tota ella va ser envoltada d'edificis amb arcades. En 1821 les muralles medievals que impedien l'accés al Duero van ser derruïdes. Actualment, una moderna escultura cúbica (coneguda com a Cubo da Ribeira) que s'erigeix sobre les restes d'una font del segle XVII, domina la plaça entre terrasses i ombrel·les dels bars i restaurants de la zona.

A la Praça Imfante Dom Henrique es troba un dels monuments històrics més importants de Porto, el Palacio de la Bolsa. Visites guiades de vint-i-cinc minuts de durada cada mitja hora entre 09:00 i 16:30, 6€. No es permeten fotos.

Actualment és la seu de l'Asociación Comercial de Oporto, encara que la Borsa va estar operativa aquí fins a 1997 en què es va traslladar a Lisboa. És un edifici d'art neoclàssic construït sobre les ruïnes d'un convent franciscà destruït en 1832 en un incendi. Diferents sales es distribueixen al voltant d'un pati central anomenat Pati de les Nacions. La més coneguda d'elles és la Sala Àrab, una estància de mes de 300 metres quadrats en la qual les autoritats de la ciutat duen a terme recepcions oficials.

La millor opció per menjar són els carrerons del barri de la Ribeira. No us oblideu de les tripas a la moda de Porto, una antigua una antiga recepta per la qual sobrenomenen als habitants de la ciutat com tripeiros. Adega do Conde, Rua da Fonte Taurina, 60.  al vapor, budells (nomes apte per a entusiastes dels calls), cansalada de cel (per rebaixar) i cafè, 18.50€

Pujant l'empinada rua dos Mercadores passo per davant de la Igreja San Lorenzo dos Grilos, una petita i senzilla església que alberga el Museu d'Art Sacra. Després d'ella, construïda en la part mes alta de la ciutat amb unes estupendes vistes del riu i els barris de Batalha i la Ribeira, es troba Sé Catedral. Construïda als segles XII i XII és en la seva major part barroca, encara que l'estructura de la façana i el cos de l'església són romànics, i la capella de Sant Joan Evangelista i el claustre, decorat amb rajoles que reflecteixen escenes religioses, són d'estil gòtic. L'estructura de la façana amb torres almenadas, mes sembla una fortalesa que un temple religiós. La plaça davant de la Sé està presidida per un Pelourinho, versió lusitana de les picotes medievals castellanes, on penjaven a lladres i malfactors.

És fàcil passar per alt la Igreja de Sta Clara veient la seva façana llisa i anodina, però el seu interior cobert de laborioses talles en fusta i pa d'or fins a l'últim racó, bé mereix una visita. Al costat d'ella es troba un dels pocs trams que han sobreviscut de les Murallas Fernandinas, dites així en acabar-se la seva construcció durant el regnat de Fernando I al 1.370.

La praça de Batalha que rep el seu nom de la cruenta derrota contra les tropes de Almanzor al segle X  que va suposar que Porto fos arrasat. En ella es troba el Teatro Nacional, un edifici sense estil definit construït sobre les cendres de l'antic teatre arrasat per un incendi en 1908. En un dels seus laterals, sobre una escalinata, està la Igreja San Ildefonso, la façana del qual flanquejada per dues torres, esta decorada amb rajoles que representen escenes de la vida del sant. Pujo per la Rua da Sta Catarina, el principal carrer peatonal del centre. És dissabte a la tarda, i el carrer esta ple de vida. Gent entrant i sortint de les tendes, castanyeres, músics, estàtues de carrer, fins i tot una estudiantina. A la cantonada de la rua Fernandes Tomas, al costat de la parada de metro, encara queden un parell de punts per visitar: la Capela das Almas (segle XVIII) recoberta per 360 m2 de rajoles que representen escenes de la vida de Sant Francisco d'Assís i Santa Catalina (verge egípcia de sang real martiritzada a la Muntanya Sinaí); i el Mercado de Bolhao, situat en un bell edifici d'estructura de ferro d'aspecte decadent, que per desgràcia tanca dissabtes a la tarda i diumenges.

Metro Bolhao, 1.95€ fins al aeroport. Mitja hora, línia E. Atents perquè hi ha un mateix caminin per a totes les línies.