ELS BALCANS

Prizren, situat als vessants de les muntanyes de Sharr i ha la vora del riu Bistrica, és un autèntic museu a l'aire lliure. Va ser per un temps el centre de l'imperi serbi i més tard ocupada pels otomans. En els seus nombrosos carrers estrets i sinuosos de marcada fisonomia otomana, la majoria nomes per vianants, abunden les esglésies catòliques i ortodoxes, i les mesquites i tekkes de centenars d'anys d'antiguitat. Una passejada turó amunt porta fins al castell, des del qual es tenen boniques vistes de la ciutat. Però la seva història recent ha estat una mica convulsa i com diu Lonely Planet "desafortunadament el vandalisme albanokosovar de 2004 es va sumar al vandalisme serbi de 1999". Vuit esglésies ortodoxes van ser cremades o destruïdes, les 55 cases del barri serbi proper a la fortalesa completament destruïdes, i la seva escassa població expulsada. A causa d'això és difícil accedir als béns culturals serbis, que romanen tancats, envoltats de filferro espinós i vigilats per soldats de la KFOR per evitar nous atacs i actes de pillatge en monuments en la seva majoria de l'edat mitjana. Encara que avui dia per al turista Prizren és una ciutat tranqui-la i agradable, sense perills aparents.

Des de Ohrid l'única manera d'arribar a Prizren és fent canvi d'autobús a Skopje. 10:45 14:30 Ohrid-Skopje 500 mkd. A la parada de rigor per estirar les cames vam provar la piroshka, una pasta de xurreria com les porres, farcida de carn i formatge, 25 mkd. A Skopje mengem durant la 1h30 que tenim d'espera. Memento, Skopje bus station. No hi ha carta en anglès. Dos sopska salat, dues aigües, gulash, te i cafè, 420 mkd. Molt bo tot, ideal per a un piscolabis entre busos.

16:00 19:15 Bus a Prizren, 550 mkd. Mitja hora fins a la frontera, mitja hora per creuar-la, i dues hores més per arribar a Prizren. La carretera a territori kosovar és d'un sol carril per sentit, amb roderes en alguns trams segurament produïts per vehicles militars, i freqüentada per tractors i camions, que fan d'ella una via lenta on és difícil arribar a una velocitat de 40km/h. Taxi a l'hotel, 2€. Regatejar abans, ja que no hi ha taxímetre.

Oltas pension, Bujtinat 14, 35€. Cèntric i espartà. Bany complet, televisió, aire condicionat, nevera, wifi, i ordinador amb internet. No parlen anglès, però si alemany. L'esmorzar esta inclòs: torrades, mantega, melmelada, ou dur, formatge, plàtan, suc, i te o cafè. Ja és tard, i ens anem directament a sopar. Alhambra Rest,a tot just quinze metres de Shadervan Square, la plaça principal del barri antic. Local molt popular, amb una agradable terrassa al costat del riu, que serveix menjar local a preus econòmics. Shope (amanida de pastor), qyfte (mandonguilles), pleskavice (hamburguesa gran), kashkavall i fërguar (formatge fregit), dues cerveses Efes (Turquia), 13€.

El centre de Prizren es Shadervan, una plaça de pedra envoltada de cafès, bars, restaurants i gelateries. Al seu centre hi ha una antiga font d'aigua protegida com a monument cultural, i la llegenda diu que si beus d'ella tornaràs. Durant el dia és un espai ideal per prendre un cafè o menjar alguna cosa, a la nit les vistes sobre el riu il·luminat són ideals per sopar. Després la zona s'omple de gent xerrant i bevent al carrer entre la música que surt dels nombrosos pubs al costat del riu.

Al costat de l'hotel tenim la Cathedral of Our Lady of Perpetual Succour (1870), la principal església catòlica de Prizren, de típic estil d'inspiració italiana de tres naus amb columnes de marbre. Davant seu hi ha la mesquita i mausoleu de Myderiz Ali Efendi (1581). Tant el mur que l'envolta com la cúpula i els vestíbuls estan coberts amb teules de fang. Dominant la plaça Shadervan, protegida per soldats de la KFOR, queda l'Església of St George (1887), construïda sobre les ruïnes d'una antiga església. A l'altre costat de la plaça hi ha la petita Església of St Nicholas (1331), una església típica de família feudal, construïda per Dragoslav Tutic (més tard el monjo Nicholas) i la seva dona Bela, que actualment és la residència del bisbe de la diòcesi de Prizren.

Prizren té al voltant de 30 mesquites, una per barri, la majoria d'elles de l'època otomana. Solen ser mesquites senzilles i compactes formades per la cúpula, un porxo i un minaret a l'exterior. Es poden visitar fora de les hores de pregaria, encara que cal anar modestament vestit i treure’s les sabates per entrar. La fotografia al seu interior està permesa.

Sinan Pasha Mosque (1625), al carrer principal, és la mesquita més important de Prizren. Situada en Shadërvan square data de 1625. Es tracta d'un dels monuments més importants construïts durant l'ocupació otomana. És una mesquita rica en ornaments de colors i formes, construïda amb parets de dos metres de gruix, i més de 50 finestres, sent el seu minaret un dels més alts de la ciutat. Es creu que les pedres usades per a la seva construcció eren originàries del Monestir ortodox dels Sants Arcàngels, aixecat pel primer emperador serbi (Stefan Dusan), i al 1919 les autoritats van començar a desmantellar la mesquita per tal de reconstruir de nou el monestir. Les pedres del porxo van se retirades i les columnes llançades al riu, però les massives protestes populars van detenir la demolició i el porxo va ser finalment reconstruït el 2009.

Ens decantem per alguna cosa lleugera per menjar, després del descomunal esmorzar de Oltas Pension. Rest. Bessini-Besk. Amanida mixta, sopska salad i quatre ayran, 5€. Un de tants a la plaça principal, res de l'altre món, però amb bones vistes.

El primer pont sobre el riu Lumbardhi, que unia la Plaça Shadërvan amb el hamam i la mesquita de Gazl Mehmet Pasha, va ser el Stone Bridge (XVI), i es va mantenir en peus fins a 1979 quan va ser arrencat per unes fortes riuades. El que veiem avui és una reconstrucció. A l'altra banda, en Adem Jashari St, hi ha el Minaret de Arasta (1594), únic testimoni d'una mesquita i les desenes de petites botigues que l'envoltaven, enderrocades per donar pas al nou centre de la ciutat dissenyat pel socialisme dels anys 60.

Creuant el carrer hi ha la Mesquita Kukli Bej (1534), poc comú per tenir la cúpula coberta amb lloses de pedra; i la Mesquita Halveti Tekke (1713), usada pels dervixos. La trobem tancada i sobre el mur que l'envolta només arribem a veure una font en un pati enjardinat. Formen part d'aquest complex estan els Banys de Gazil Mehmet Pasha (1564). Un bonic hammamamb dos cúpules grans i nou petites, dividit en dues seccions amb entrades separades, una per homes i altra per a dones. I enfront d'ells la vistosa mesquita otomana de Emin Psha (1831).

A l'altra banda del carrer Adem Jashari hi ha la Mesquita Gazi Mehmet Pasha (1561),el monument islàmic més antic de la ciutat. Un elegant edifici amb moltes finestres, un bonic jardí que envolta el mausoleu del fundador i un parell de madrasses. Al seu interior, que no vam poder visitar, el nínxol principal de veneració (mihrab) i el púlpit (mimber) són de marbre. La mesquita es troba just darrera de l'Albanian League Museum, un complex de quatre edificis de gran importància per a les ètnies albaneses, els bosnians i els turcs de tota la regió, ja que és el lloc on els patriotes i intel·lectuals de Kosovo, Macedònia i la regió de Sanxhak, es van reunir el 10 juny 1878 per iniciar la lluita política, militar i cultural contra l'Imperi Otomà. Aquest va ser el punt de partida del moviment de alliberació que va portar a la independència d'Albània el 1912.

A la zona oest d'aquest mateix costat del riu hi ha la Church of Our Lady of Ljevis. Construïda entre els segles IX i XI es tracta d'una esglésies bizantines més importants d'Europa. Durant l'ocupació otomana va ser convertida en mesquita i un minaret va ser afegit sobre el campanar, retirat de nou el 1923. L'església va ser tancada el 1999, i les parets del seu interior cobertes de frescos bizantins danyades el març de 2004, per la qual cosa roman tancada i vigilada per soldats de la KFOR mentre un equip italià s'encarrega de la seva restauració.

Si ets dels que agrada berenar, una parada ineludible per a qui vulgui gaudir amb dolços locals i boniques vistes de l'Església Ortodoxa de Sant Jordi. Shendetti bakeri, 3,5€. Pasta de coco i nous, pa de figues, tullumba (és tan dolça que fa del baklava una pasta amarga), ekler (lionesa farcida de vainilla), dos boza (beguda agredolça feta de farina de blat de moro).

La tercera zona d'interès és el pujol Cvilen, en el cim dominant la ciutat i les valls de Lumbardhi i Dukagijnise es troba Kaljaja, el castell. Zona de refugi des de temps prehistòrics, va ser ampliat i reforçat de manera significativa durant l'era bizantina i otomana, sent usat exclusivament com a fortalesa fins a 1912. Ara, després d'un segle en desús, el deteriorament és considerable. La pujada des del centre travessant el abandonat barri serbi de Nen Kalaja dura uns 15 minuts. A mig camí es troba la Catedral de Crist Salvador (1330), una petita església del segle XIV, encara que el campanar va ser afegit el 1836. El seu interior de frescos medievals va ser seriosament danyats durant els altercats de març de 2004. Vigilada per la KFOR.

Rest Ambient, uns 5€ per persona. Ubicat al petit turó sobre la qual s'assenta el castell i al costat del riu, aquest restaurant té una curiosa terrassa consistent en taules per a dues persones en fila índia que, pujant, arriba fins l'ampli menjador cobert. Cuina local, pizzes, pasta, sopes i una mica de carn i peix. Molt bones vistes durant les nits d'estiu.
La petita estació d'autobús es troba a dos quilòmetres del centre, al carrer Rruga De Rada. Només hi ha un quiosc, una finestreta de venda de bitllets i uns quants taxis per apropar-vos al centre per uns 2€ el trajecte.