Filipinas

Ahir hi havia molt mala mar al  Santuari de Tubod, el vigilant ens va aconsellar no banyar-nos a causa de les fortes corrents. A primera hora del matí, abans d'esmorzar, ho tornem a provar. Aguantem una hora amb un mar bastant mogut, i mala visibilitat per la sorra que mou el corrent. Quan paguem, el vigilant ens avisa que segurament estarà així durant varis dies, que si volem fer snorkel és millor que anem a l'altra banda de l'illa, a la zona de Salagdoong i Tulapos. Seguim el seu consell, per internet localitzem un hotel que fa bona pinta en Salagdoong Beach, esmorzem a  Tori’s Backpacker’s Paradise (390 PHP) i sortim, parant en un parell de punts turístics.

La primera parada és l'Ancient Balete Tree de Campalanas. És una figuera estranguladora, un tipus de ficus que creix al voltant d'un arbre hoste i l'estrangula. Té uns 20 mts d'alçada, i de les seves branques pengen les arrels, el que li dóna un aspecte fantasmagòric. De fet, aquests arbres són associats amb bruixeria, i es creu que en ells habiten follets, elfs i dimonis. Situat al marge de la carretera, es calcula que té uns 400 anys, i és considerat el més vell i gran de l'illa. Aquest exemplar en concret té una particularitat, de les seves arrels sorgeix una deu natural les aigües de la qual són recollides en una petita bassa, en la qual habiten uns petits peixos que es menjaran les dureses dels teus peus si els submergeixes en l'aigua (ictioterapia). Hi ha una petita zona on deixar la moto, un restaurant i algunes botigues de souvenirs. 20 PHP accés, 5 PHP aparcar moto.

Cascades Cambugahay, 20 PHP accés, pàrquing la voluntat (10 PHP).L'entorn és paradisíac, completament envoltat de selva, les tranquil·les aigües color turquesa del riu Po-o formen diverses cascades, l'aigua cau sobre gorgs hàbils per al bany envoltades de palmeres i vegetació. La cascada més alta té uns 7 mts d'alçada, hi ha una zona de salt i fins i tot una corda per poder balancejar-se i caure en el centre del gorg. Aquesta és la més visitada, és dissabte i el lloc està a rebentar, 90% turisme local. Conforme remuntes el riu les zones de bany són més tranquil·les. Hi ha diverses paradetes amb barbacoa, tot i que no hi ha ni lavabos ni canviadors. Sens dubte un lloc ideal per passar una bona estona, gaudint d'alguna ombra i l'aigua fresqueta, envoltat d'escandalosos banyistes.

La veritat és que a la carretera de circumval·lació les opcions de restauració són escasses. Uns sis quilòmetres abans d'arribar a Maria, vam tenir la sort d'aturar-nos en un dels millors restaurants de tot el viatge, Chef Joe’s Cuisine & Homestay. Un restaurant familiar, amb plats filipins i d'origen xinès. Els sucs deliciosos, d'alvocat i coco, però el millor va ser el lechon kawali. És cansalada de porc fregida cruixent, a mi em recorda al morro fregit, però combinant trossos de carn sucosa, amb trossos cruixents i greix, una barreja letal per al colesterol, però deliciosa. No necessita arròs. Aquest tipus de fregit cruixent, que vam menjar sota diferents noms, va ser el nostre plat estrella durant el viatge.

Passat el poble de Maria, on hi ha un mercat amb diversos llocs on serveixen menjars (almenys al migdia), hi ha un desviament d'uns dos quilòmetres que porta fins a la platja de Salagdoong (40 PHP Accés). Hi ha un petit parc aquàtic, un punt de salt des d'un penya-segat a uns 10 mts d'alçada, un resort, un restaurant bastant dolent i zona de pàrquing. Allunyat de tot això, en un extrem de la platja està  Jelly Sea Resort, 2.000 PHP, pagament per Booking. És un petit hotel amb 6-8 habitacions davant del mar, en una zona de snorkel amb abundant vida marina a cinc metres de la riba. Habitació doble, espaiosa, moderna, amb bany privat, nevera, llibreria i terrassa amb hamaques, no inclou esmorzar. A la mateixa platja hi ha un restaurant, a 150 mts, el nostre únic veí, encara que és bastant millorable, el servei dolent i el menjar de subsistència, hi ha opcions a la carretera direcció Larena o al poble de Maria molt millors.

Després de la decebedor sopar d'ahir al restaurant de la platja, anem a la recerca de millors opcions per esmorzar. Conduïm direcció Larena, ja que volem banyar-nos a la platja de Tulapos. Anem trobant cases, alguna fleca, algun lloc de venda de fruita, però la primera opció real per esmorzar no apareix fins que hem recorregut uns sis quilòmetres. Café José és un agradable local de fusta, amb terrassa coberta, lloc per aparcar cotxes i motos, i una gran varietat d'esmorzars filipins i sucs. Escollim arròs amb ous fregits, un acompanyat de longanissa i l'altre de bacon, a més d'un parell de sucs d'alvocat, 257 PHP.

Abans d'anar a la platja ens apropem a Larena per treure diners d'un caixer automàtic, en Maria hi ha un, però només funciona amb targetes locals. En Larena tenen sucursal diferents bancs, i en el tercer que provem hi ha sort i dispensa diners per a targetes estrangeres. El millor és venir a l'illa amb prou efectiu. Aprofitem per comprar el bitllet a Dumaguete, on anirem d'aquí dos dies. Des de Larena hi ha un ferri diari de la companyia Montenegro, però surt a les 06:00, massa aviat havent-hi altres opcions. Des de el poble de Siquijor, a quinze minuts de Larena en tricicle, surten una dotzena d'ells cada dia. Per sort Oceanjet té oficina a Larena i podem comprar un bitllet (250 PHP) per al ferri que surt dema a les 10:50.

El Santuari Marí de Tulapos va ser establert el 1986, abasta al voltant de 14 hectàrees de litorals, platges, manglars i esculls de coral, que alberguen moltes espècies de flora i fauna, i un variat ecosistema marí. L'activitat principal és el snorkel. Banyar-se a la platja és gratis, encara que en la riba no hi ha res a veure. Fer snorkel, per al que cal endinsar-se uns dos-cents metres, costa 50 PHP per persona i 250 PHP el guia obligatori. Per arribar fins a la zona d'albirament cal travessar una zona d'algues, roques, corals i cloïsses gegants, que en condicions normals podríem travessar nedant, però quan hi ha marea baixa i només dos pams d'aigua és imprescindible que algú et porti pel camí correcte. Un cop dins la mar està en calma, estem a 200 metres de la costa i a sota nostre hi ha 15-20 mts d'aigua, és l'snorkel més estrany que he fet mai. En una hora veiem una dotzena de taurons de punta blanca, una tortuga, una ratlla, un banc de 2000 barracudes, cloïsses gegants, diversos jackfish realment grans i tota la resta de fauna tropical.

De tornada a l'hotel parem a Café José. Natxos amb formatge fos, un batut de mango i un batut de fruita de la passió. Davant la nostra habitació en Salagdoong Beach ens donem un bany després de la migdiada. Cal travessar uns 15 metres de zona rocosa, amb prou feines mig metre d'aigua, després hi ha una zona amb abundants illes de corall, i després d'elles la pendent sorrenca va guanyant profunditat, fins als 10-15 mts a 200 metres de la platja. Hi ha molts bancs de peixos petits de molts colors, estrelles de mar, alguna morena, peixos globus ... Sopem a la terrassa de la nostra habitació unes sopes deshidratades, que hem comprat en un supermercat de Larena, i una cervesa ben fresqueta.

Un altre dia mes de relax. Ens llevem a les set, esmorzem un te amb algunes pastes, que havíem comprat en una pastry de la carretera, a la terrassa de l'hotel i tornem al  Santuari Marí de Tulapos. Anem amb un guia diferent però la fauna és pràcticament la mateixa, taurons de punta blanca, tortugues, banc de barracudes, cloïsses gegants, jackfish, peixos tropicals de tots els colors, només falta la manta ratlla.

Després de dutxar-nos a l'hotel intentem anar a Cantabon per la carretera interior, amb la intenció de visitar la muntanya de Bandila-an, gaudir de les vistes des del mirador que hi ha al seu cim i la cova de Cantabon. Quan acaba la carretera asfaltada i comencen els camins de terra Google Maps va tan perdut com nosaltres, després d'una hora donant voltes desistim. Dinem al  Court Food del Mercat de Maria, una degustació de cinc plats: rotllet de verdures, verdura amb salsa picant de coco, fideus fregits, vedella i sípia, molt bo tot. Per les postres tornem a Café José, batut d'alvocat per a Rosa, mango float per a mi.

A les 16h, després de la migdiada, ens banyem davant de l'hotel. A la riba hi ha una infinitat de petita fauna fàcil de veure, rondant entre els corals, però per veure tortugues cal endinsar-se uns cent metres. Aconseguim veure tres o quatre, però avui hi ha poca visibilitat, costa veure el fons, no veiem taurons, és possible que amb mar clara i paciència apareguin també. Harbour Lights. Restaurant familiar a la carretera de circumval·lació, a 500 mts del desviament cap a Salagdoong Beach direcció Larena. Deliciosa sopa lomi (sopa densa de fideus amb carn, verdures, i ou) i una San Miguel, 190 PHP. Té karaoke, i al poc de començar a sopar podem "gaudir" de quatre adolescents fent ús d'ell.