EUROPA 2009

A les 5:45 ens desperta el revisor. Vint minuts després ens baixem a Sofia. Fa un fred que pela, nou graus dintre de l'estació. Encara que renovada, la Central Railway Station de Sofia, conserva l'atmosfera dels vells temps comunistes. La planta baixa està plena de petits cafès i locals de menjar ràpid. Esmorzem iogurts i brioixos que havíem comprat a Bucarest, i prenem un cafè. En la primera planta, a més de l'accés al carrer i els tramvies, hi ha una quinzena d'agències de viatges que obren, la majoria de elles, de 8:00 a 17:00. Aprofitem per a canviar diners (1€ = 1,95 lv).
Sortint de l'estació uns cartells indiquen el camí cap al tramvia. Encara que estan en ciríl.lic ho deduïm per la gran quantitat de nombres que hi ha. El nº 7 (1 lv) ens apropa fins a Sveta Nedelya Sq, el centre de la ciutat. El primer que veiem és l'Estàtua de Sofia, una escultura de 24 metres d'alt, feta amb bronze i coure, erigida en el lloc que ocupava antigament una estàtua de Lenin. En el seu lloc han col.locat a Sofia, la santa patrona de la ciutat, qui sosté en les mans els símbols de la fama i de la saviesa, i duu la corona de Tjuhe, la deessa de la destinació.

L'hotel està molt a prop, però ens costa orientar-nos. Trapezista és un minúscul carreró que confonem amb Triaditsa, el ciríl.lic no se'ns dóna molt bé. Després de mitja hora de recerca a 3º, i havent preguntat a molta gent, donem per fi amb l'Hotel Maya.

Des del carrer Maria Luisa es veuen al fons els cims nevats del mont Vitosha. Després de passar pel mercat cobert del carrer Pirotska, arribem a la Sinagoga Central (2 lv), inaugurada en 1909. és la tercera més gran d'Europa, després de les de Budapest i Amsterdam, permetent acomodar a 1.300 persones. Va ser dissenyada per l'arquitecte austríac Grunanger en estil morisc-espanyol, imitant a l'antiga sinagoga de Viena destruïda pels nazis. Encara que en fase de remodelació, ens permeten entrar, passant entre excavadores i bastides. Terra policromat, cridaners colors primaris, domo de 20 mts de diàmetre, i una esplèndida aranya central de dues tones de pes.

Passem per davant de l'esvelt minaret de la Mesquita Bayan Bashi, construïda al 1576 pels turcs, i que és actualment l'única mesquita en actiu de Sofia. Derrera d'ella hi ha un petit jardí i a mà dreta un minúscul mercat. Una de les coses més agradables de Sofia és la seva facilitat amb la que es creen parcs i jardins. Quan tenen dos metres quadrats lliures, planten un arbre i posen un parell de tenderets. A pocs metres estan els Mineral Baths, que es van usar com banys públics de la ciutat fins a 1986, quan van ser tancats a causa de el seu ruïnós estat i risc de desplomi de la teulada. Actualment estan en restauració.

A la plaça Sveta Nedelya neix el boulevard Vitosha, la principal via comercial de Sofia. Una bonica avinguda arborada, vorejada d'edificis estil retro anys 30. Estil reforçat pels vells tramvies que passen en ambdues direccions. Multitud de gent passeja per ella atreta per les nombroses boutiques de moda i de primeres marques, i les terrasses dels seus bars i restaurants. Segons un estudi de Cushman & Wakefield, Inc. al 2007 era la 22ª carrer comercial mes car del món. Entre els seus edificis podem veure l'hotel Sheraton, la Catedral Sveta Nedelya, i el Palau de Justícia.

En tot just mitja hora arribem al Yuzhen Park, una enorme extensió verda plena d'arbres, amb alguns bars i cafès agradables on gaudir d'una bona ombra. En el centre, una llarga font duu fins al Palau Nacional de Cultura (NDK), el centre multi funcional de convencions, congressos, conferències i exposicions mes gran del Sud-est Europeu. Va ser construït al 1981 per a celebrar els 1.300 anys de la creació de l'Estat búlgar, i actualment en les seves onze plantes acull tot tipus d'esdeveniments: concerts, conferències, exposicions... En la planta baixa es troben les oficines de RILA, única oficina on es poden fer reserves de tren internacionals. No accepten targetes.
Un altre curt passeig pel boulevard Vasil Levski, anomenat així en honor de l'heroi nacional i ideòleg de l'aixecament contra els otomans, ens duu fins al restaurant Krim on ens donem un menjar de luxe. Al sortir 30º sota el sol. Cal aprofitar-ho. Migdiada i cafè en algun dels kioscos de Borisova Gradina, el parc mes vell de Sofia. La seva construcció es va iniciar al 1884 i deu el seu nom al zar búlgar Boris III. En ell es troba el mastodòntic Monument a l'Exercit Soviètic.

El boulevard Tsar Osvoboditel és sens dubte el passeig ineludible en qualsevol visita a la ciutat. En ell, davant el parc, es troben la Biblioteca Nacional i la Universitat, i al costat d'ells, darrera d'un petit parc, la majestuosa Catedral Alexander Nevski, un dels símbols de la ciutat i de Bulgària sencera. Està ubicada al mig d'una estranya illa formada per diversos parcs i avingudes. La part que ara veiem, des d'enrere, és la seva part mes bonica. En un dels seus costats abunden les parades de ganxet i jocs de taula. és una de les majors catedrals cristianes ortodoxes del món, amb una capacitat per a 5.000 persones. Va ser construïda entre 1882 i 1912 en honor als 200.000 soldats russos morts en la guerra contra els turcs de 1877-78. L'interior és impactant, fosc, diàfan, amb prou feines hi ha uns bancs, els sostres són altíssims, les parets estan decorades amb marbre italià, alabastre egipci, ónice brasiler, enormes làmpades d'aranya, i mosaics d'or en la tradició més pura ortodoxa de l'est. Desafortunadament no es poden fer fotos a l'interior. A la seva cripta es troba un galeria d'art amb una valuosíssima col.lecció d'icones ortodoxes.

Davant d'ella es troba l'Església de Santa Sofia, per la qual es creu prové el nom de la ciutat. Construïda a mitjans del segle VI, és l'església ortodoxa mes antiga de la ciutat, i un dels edificis antics millor preservats. Al costat d'ella hi ha un interessant mercat d'icones, monedes antigues, nines katiuska i records de l'antiga era comunista. Un poc mes endavant, envoltada d'una acurat jardí, es troba la cridanera església Russa de Sant Nicolas, construïda en 1914 per treballadors russos. Sobre les copes dels arbres despunta la seva enorme cúpula daurada en forma de mitja ceba, envoltada de quatre cúpules mes petites, i un brillant sostre de teules verdes. El seu interior, encara que mes petit del que sembla, alberga alguns interessants frescos dels segles XI i XIV. A la seva cripta es troben les del sant Serafí, arquebisbe de Sofia.

Per el carrer Moskovska arribem al Museu Etnològic, davant del que es troba el Sofia City Garden, el mes antic i cèntric parc públic de la ciutat. Té el seu origen durant els anys d'ocupació otomana, encara que des de llavors ha estat redisenyat en multitud d'ocasions, i amb el pas dels anys ha anat perdent terreny al xocar amb moderns plans urbanístics. Tres o quatre quioscs venen menjars i begudes diverses; i en una cantonada, a pocs metres del Teatre Nacional Iván Vazov, nombrosos jugadors afeccionats d'escacs i backgammon es reuneixen per a gaubança de curiosos i turistes. Un lloc ideal per a relaxar-se i agafar-li el pols a la ciutat i els seus habitants.

L'església de Sant Jordi, està considerat l'edifici mes antic de Sofia. és una església rodona, de maó vermell, construïda pels romans en el segle IV, que es troba situada darrere de l'Edifici Presidencial, al costat d'altres restes de l'antiga ciutat romana de Serdica. En el seu interior han estat descoberts tres capes de frescos, pintats entre els segles X i XIV. Magnífics frescos de 22 profetes coronen la cúpula central. Pintats durant l'època otomana, quan l'edifici va ser usat com mesquita, no van ser descoberts fins al segle XX.
El veritable centre de la ciutat és la catedral Sveta Nedelya, els inicis de la qual daten possiblement del segle X. Es tracta d'un temple que ha patit freqüents danys amb el transcórrer dels segles, havent estat destruïda en diverses ocasions per a ser novament reconstruïda després. El 16 d'abril de 1925 un atemptat amb bomba que pretenia acabar amb la vida del Zar Boris II, va arrasar la catedral i va acabar amb la vida de 128 persones. El seu interior és el clàssic ortodox, ple d'icones, ric en adorns daurats i amb poca llum. En els seus voltants hi ha nombroses botigues d'icones i souvenirs.

Ens aixequem als voltants de les vuit, i ens anem directament al Ladies Market al carrer Stambolov. Agafem per el carrer Pirotska, tancat a la circulacio en aquest tram i ple de botigues de moda, sabateries, i algun bar i casa de canvi. Girem a Tsaf Samul, i al lluny ja es veu el mercat. és bastant gran, i està molt bé assortit de fruites i verdures. Els tomàquets, grans i vermells, tenen una pinta tremenda. També abunda la mel i els fruits secs, però tot just es veu carn o peix. és un mercat molt alwgre, ple de gent, on tot sembla nouvingut de l'horta. Als seus costats hi ha bars i cafès on es pot esmorçar o prendre algun cafè, que tant els agrada als búlgars.

Davant del Palau Presidencial, coincidint amb cada hora en punt, es produeix el canvi de guàrdia. No és gens excepcional, però sempre és divertit veure la desfilada, amb els uniformes i el pas de l'oca. Una bona excusa per a prendre unes quantes fotos. Passegem una estona pel City Garden, on comprem xocolata al Lindt, i al mercat del carrer Pirotska algun bollo per al tren. Tramvia. 1 o 7 (1 lev) fins a Central Railway Sation. L'edifici original va ser inaugurat el 1 d'agost de 1888, encara que ha estat renovat interior i exteriorment en 2000 donant-li un aspecte que recorda a l'Estadi Olímpic de Munich.

El nostre transport a Turquia és un petit tren de dos vagons vermells, vells i destartalats, que han estat pastura dels graffiters. Compartiment per a nosaltres sols, un poc deixat de la mà de Déu, la veritat. Sense avisar, sense xiular, sense cerimònies, el tren surt a la seva hora. Al voltant de la 01:30 la policia búlgara demana els passaports (informació oferta per Rosa, jo dormo amb taps per a les oïdes i antifaç, i no m'assabento de res). A les 3:00 li toca el torn a la policia turca. Aquesta vegada cal vestir-se, baixar del tren, fer-se el visat (10€), segell al passaport, i un altra vegada a dormir fins a les 08:00, que ens desperta el revisor, per no res, perquè no baixem del tren fins a les 09:10.

 Hotel Maya. Trapezitsa, 4, petit carreró pròxim a l'encreuament entre Todor Alexandrov i Maria Louiza Blv, 20 mts per sobre del metro. A la 2ª planta d'un edifici. 25€ hab. doble, espartana, amb dutxa, lavabo, nevera i tv satèl.lit. Hi ha un petit pati ideal per a l'estiu. Krim, un restaurant i club privat rus, d'aspecte refinat i distingit, al que han acudit personatges com Helmut Kohl i François Mitterrand. Pri Yafata. Restaurant tradicional amb encant, decorat en estil rústic, situat en una bonica torre de principis del segle XX. Krim i Pri Yafata son dos restaurants ideals per a degustar tots els plats búlgars recomanats en la guia, en un ambient agradable, relaxat i a bon preu (25€).

  Sofia pot recórrer-se a peu sense problemes. Si no volem caminar, el transport públic mes practic i tradicional de la ciutat és el tramvia (1 lv). També disposa d'autobusos, troleibusos, i des de gener de 1998 metro, encara que nomes conta amb 13 estacions entre el barri de Obelia i la plaça Sveta Nedelia.    L'estació Central de Tren es troba un quilometre al nord del centre de la ciutat, al Boulevard Marie Louise, al costat de l'Estació Central d'Autobusos. Els tramvies 1 i 7 arriben fins a allí. Per mes informació i horaris connectar-vos a la web de Bulgarian State Railways.