El cor i l'ànima de
Tartu és sens dubte la ciutat vella, un entramat de carrers de vianants que alberguen l'arquitectura més interessant, i la major concentració de restaurants i pubs. És la zona on la ciutat medieval es va situar i va créixer, però malauradament les guerres i incendis, particularment el Gran Foc de 1775, van arrasar pràcticament totes les evidències d'aquell Tartu. La majoria del que es pot veure avui en dia és el seu "reemplaçament", un atractiu conjunt neoclàssic del tardà XVIII i hora XIX.
En Tallinn prenc el
tranvia nº2 fins a
Bussijaam (central d'autobusos), quatre parades, 1,60€. El viatge a Tartu dura 2h15 i costa 10,8€. Durant tot el trajecte ens acompanya un paisatge de bosc, i camps verds i grocs, força relaxant.
Tartu va ser el lloc on més em va costar trobar allotjament barat. La millor opció, aparentment és
Terviseks B&B, però estava ple, així que després de molt buscar em vaig allotjar al
Tartu Hotel, 48€. Davant de l'estació d'autobús, ideal per agafar el bus a Riga les 06:20. Habitació doble amb bany complet, assecador, tovalloles, wifi, tv i segurament un bon esmorzar.
Raekoja plats ha estat el centre de la ciutat des del segle XIII, quan albergava el mercat més gran de la ciutat. Venint des del riu el primer edifici que crida l'atenció és la
Casa Inclinada, un edifici construït durant la dècada de 1790 amb part dels seus fonaments recolzats sobre l'antiga muralla i l'altra part sobre uns pilons de fusta. Quan aquests es van enfonsar, la casa es va inclinar. Durant l'època soviètica va ser degudament apuntalada, i avui dia alberga el
Museu d'Art. La plaça transcorre entre terrasses de restaurants, bars i cafès, fins que ens topem amb una estàtua de dos
estudiants besant-se envoltats per una petita font. Encara que és relativament nova, 1998, s'ha convertit en un dels símbols de la ciutat. Darrera d’ella esta l'
Ajuntament, un cridaner edifici neoclàssic de color rosa. A mà dreta un carrer porta fins a
Esglesia de Sant Joan, una església luterana del segle XIV construïda en maó. Des de la seva alta torre (accés 2€) hi ha vistes panoràmiques de la ciutat antiga. Tartu va ser seu de la primera
Universitat d'Estònia, fundada aquí a 1632, encara que el seu edifici principal data de 1809, una construcció d'estil clàssic al que destaquen sis enormes columnes blanques a la façana.
Darrera dels edificis de l'Ajuntament i la Universitat comença a elevar-se el petit turó de
Toomemägi, lloc on es van produir els primers assentaments entre els segles V i VI. Actualment, cuidats jardins i còmodes senders transcorren entre alts arbres, escultures, fonts, glorietes i zones d'esbarjo, que fan d'ell el lloc més agradable de la ciutat. Aquí es troben el
Pont de l' Àngel (1838), el qual cal travessar mantenint la respiració la primera vegada que es creua (no és fàcil, és més llarg del que sembla); i ell
Pont del diable, construït el 1913 per commemorar els 300 anys de la dinastia Romanov. A la part alta del turó es troben les ruïnes d'una
catedral gòtica construïda durant la segona meitat del segle XIII. Un part esta renovada i alberga el
Museu d'Historia de la Universitat. Una altra de les agradables zones verdes de la ciutat són els marges enjardinats del riu Emajõgi, on hi ha senders ideals per passejar i carrils per a bicicletes.
A pocs metres, al voltant de l'Ajuntament, es troben la majoria de bars i restaurants.
Gunpowder Cellar, 16€, ubicat en un antic magatzem de pólvora de finals del segle XVIII, entre el Pont de l'Àngel i els jardins darrera de l'Ajuntament. Carta informal pensada per a estudiants i públic jove. Terrassa molt agradable.
Ruuni Pizza, un petit local que sembla força popular. Pizza i cervesa, 7,2€. Al cim del turó
Toomemägi hi ha una petita glorieta cafè amb una agradable terrassa.