Amb l'arribada de la democràcia, després d'un període de gairebé mig segle de paranoica dictadura comunista, que va condemna a Albània al més absolut aïllament, gent necessitada de tot el país va emigrar a Tirana a la recerca de millors oportunitats. Això va provocar que en 25 anys la població de la capital s'hagi quadruplicat, i que la petita ciutat de províncies s'hagi vist obligada a créixer a marxes forçades. Això ha deixat un traçat urbanístic una mica caòtic, carrers sense nom ni semàfors, i encara que molts dels vells edificis lletjos i avorrits estan sent pintats, encara queda molt per fer. Els seus escassos atractius es troben al voltant de Skanderberg Square, la plaça principal de Tirana, presidida per una estàtua eqüestre d'aquest llegendari heroi de les guerres medievals contra els otomans. En aquest gran espai obert enmig de la ciutat es trobava el casc històric otomà, que va ser destruït durant el comunisme per construir l'edifici de l'Òpera i el Museu d'Història.
L'edifici que més destaca, amb la seva enorme mosaic a la façana, és el
National History Museum (
accés 200 lek). És el museu més gran del país, es necessiten entre 1h30 i 2h per fer-li justícia. S'hi mostren les diferents etapes en el desenvolupament de la nació albanesa des dels il·liris fins als partisans. Són molt interessants els pavellons sobre la guerra antifeixista i el terror comunista, i el dedicat a la albana kosovar més famosa del planeta, la Mare Teresa de Calcuta.
En un costat de la plaça queda la
Mesquita Et'hem Bey (XVIII XIX), les seves parets exteriors i pòrtic estan decorats amb arbres, cascades d'aigua i ponts, uns motius que poques vegades es representen en l'art islàmic. Aquest disseny es repeteix en les seves parets i cúpula interior. Darrera d'ella està la
Torre del Relloge, d'on hi ha d'haver unes magnífiques vistes del centre, accés 100 lek, de 08:00 a 17:00 de dilluns a divendres.
Tirana City Map
A la zona sud de la plaça hi ha el National Art Galery, i darrera d'ell, girant per Murat Toptani, un carrer de vianants amb botigues de souvenirs i restaurants, es pot veure un tros de la muralla del Fort de Justinià, un castell bizantí del segle VI. Més al sud, creuant el riu, hi ha la Piràmide, un horrible edifici semi abandonat que va ser un museu dedicat al dictador Enver Hoxha. Seguint el boulevard Dëshmorët i Kombit s'arriba al Palau de Congressos i el Museu d'Arqueologia.
Creuant el carrer, donant accés a un frondós parc, es troba el
Memorial Checkpoint, on es pot veure un búnquer, pilars de la presó SPAC i un fragment del Mur de Berlín. Després del parc es troba al barri de
Blloku (bloc), la zona on residien les elits comunistes, inclòs el mateix dictador Enver Hoxha. Durant anys va ser zona vedada als albanesos, fins i tot per passejar. Avui és una de les zones més animades de la ciutat, plena de botigues, bars de copes, terrasses i restaurants.
Milingona Hostel, 25€. Casa de tres plantes, a 10 minuts del centre, amb pati frontal on permeten acampar. Habitació àmplia a la primera planta, amb terrassa privada proveïda de taula i dues cadires, bany compartit ampli i net, esmorzar inclòs, ventilador, no te aire condicionat.
Oda. Entre 7€ i 10€. Amagat en un petit carreró al costat de Luigj Gurakuqi, és un dels millors restaurants d'estil tradicional del país. Està decorat amb fotos antigues, rests d'alls i pebrots, i útils culinaris tradicionals. Cuina d'influència otomana, fresca i deliciosa. Les meves dues visites:
fergesë tiranese, plat típic de la capital a base de xai, ous i formatge d'ovella, i
kokoreç, budells de xai rostits. Per acabar,
raki casolà.
Per arribar a l'Estació Sud d'Autobusos, es pot agafar el bus taronja (30 lek, 30 min) al carrer Dibres costat de Skanderbeg Sq, o un taxi (500 lek, 10 min). És poc més que un descampat amb un parell o tres d'autobusos, i una dotzena de furgonetes que anuncien els seus destins al parabrisa, però hi ha una bona cafeteria on esmorzar.
Horaris Nacionals.
Cada hora un autobús (
horaris) uneix l'
aeroport amb Skanderbeg Square, al centre de Tirana.
250 lek, 30 minuts.