GEORGIA - ARMENIA

Avui excursió a Vardzia, una ciutat medieval de coves construïda al cingle d'una muntanya. Al Centre d'Informació de Borjomi ens va oferir un transport compartit que a més realitza parades en alguns punts d'interès pel camí. Costa 20 GEL cadascun i surt a les 09:00 de l'estació d'autobusos. No hi ha guia, nomes conductor que no parla anglès, encara que si podreu practicar el rus.

A la part alta d'un turó a Akhaltsikhe, envoltat de cases tradicionals georgianes, es troba el Rabati Fortress (5 GEL), la ciutat vella. Entre els segles XII i XVI va ser la residència de la casa Jakhely, durant els dos segles posteriors va formar part de l'Imperi Otomà i en els segles XIX i XX de l'Imperi Rus. Aquesta alternança de cultures, de diversitat ètnica i religiosa al llarg de la seva història ha deixat empremta en la seva arquitectura. Alberga una mesquita de 1752, un minaret, les ruïnes d'una medrasa, una sinagoga, una església ortodoxa, una armènia i una altra catòlica, petits llacs, cuidats jardins, fonts d'aigua i cridaners adorns de rajoles. Per completar la visita el pas de la història a la ciutat es pot veure amb detall al Museu Samtskhe-Javakheti (3 GEL) on s'exhibeixen peces de joieria, manuscrits, monedes, armes, roba i una àmplia col·lecció de catifes.

A la part alta d'un turó, parcialment derruïda i envaïda per la malesa, es troba la Khertvisi fortress. Diu la llegenda que les primeres edificacions van tenir l'honor de ser destruïdes per Alexandre el Gran, tot i que els murs actuals daten de 1.354. Durant els segles X i XI va ser el centre de la regió de Meskheti, destruït pels mongols al XIII, va recuperar el seu apogeu al segle XV amb la família Jakhely, per finalment caure en mans de l'Imperi Otomà al segle XVI. Es troba en força mal estat, i cal fer grans esforços per imaginar-lo en tota la seva grandesa, però és una excusa per estirar les cames.

A 60 km de Akhaltsikhe es troba Vardzia, 3 GEL. Durant la segona meitat del segle XII, la reina Tamar va construir un monestir que a poc a poc es va anar estenent creant un gran complex de coves i túnels excavats a la roca d'un penya-segat sobre el riu Mtkvari, que s'estenen per més de 500 mts. Van arribar a viure fins a 2.000 monjos, posseïa més de sis mil estades distribuïdes en tretze pisos, així com una església, un saló del tro i un complex sistema de reg per a cultius en terrasses.

Aquesta singular localització responia a la necessitat de defensar-se dels mongols, i la seva terrible orgia de violència i destrucció. A més la ciutat era només accessible a través de túnels amagats prop del riu. Però totes aquestes mesures no van poder evitar un terratrèmol que al segle XIII va destrossa dues terceres parts de l'estructura original, ni als perses al segle XVI que van robar quan van poder i van acabar amb la vida al monestir. Actualment un reduït grup de monjos viu en ell, en carregant-se principalment de la preservació de l'Església de l'Assumpció que alberga una excel·lent mostra de pintura medieval georgiana.

És sens dubte un lloc espectacular, una visita obligada en qualsevol viatge a Geòrgia. Havent visitat Davit Gareja pot semblar més del mateix, però aquí es tracta d'una autèntica ciutat de coves, 600 anys més noves i més ben conservades. Per fer justícia cal un dia sencer, sense aturades extres. En arribar la furgoneta ens ha deixat al pàrquing, entre el restaurant i les taquilles. Des d'allà hi ha 15 minuts turó amunt per camí asfaltat fins a les coves. Al restaurant serveixen menjar georgiana, refrescos i cafès, que poden degustar-ne en unes taules amb fantàstiques vistes al costat del riu.

Però el moment culminant del dia, o més bé el moment friki, és la piscina d'aigües termals que hi ha a pocs metres del complex de Vardzia. L'aigua a 41 º de temperatura és conduïda per canonades fins a una petita piscina de 10x4 mts amagada sota un cobert brut. No hi ha lloc on canviar-se, ho fem a la caseta del guarda, ni dutxes d'aigua dolça per treure’t l'olor de sofre. Però el bany és súper relaxant i l'experiència va ser molt divertida per a tothom. Accés 3 GEL.    Horaris de transport des de Borjomi.
Tornem directes a Borjomi (2h30), amb el temps just per agafar l'últim autobús a Tbilisi (8 GEL, 2h), amb parada final a Didube. En cas de perdre’l podeu agafar la marshrutka que ve de Akhaltsikhe i passa per Borjomi a les 20:00. Demanar al Centre d'Informació que us comprin el bitllet per telèfon.