OMAN DUBAI

El recepcionista de l'hotel ens posa en contacte amb un amic seu per llogar un cotxe. Es tracta d'un Toyota Tiida amb canvi automàtic, assegurança a tot risc i menys d'un any d'antiguitat. Acordem 13 rials diaris, 50 rials de dipòsit i un màxim de 200 km diaris. Com a mínim una tercera part del que pagaries a Espanya, i amb el litre de gasolina a 12 baizes (uns 23 cèntims d'euro).  Golden Crown Rent a Car. Móvil: 95182074. Tef.: 24831097

Esmorzem a Bullan Gullam Rest, un hindú a 200 mts de l'hotel, no posen coberts i cal vigilar amb el picant. 11:50 Per anar a Nizwa el truc està en agafar As Sultan Qaboos St i no deixar-la fins a la rotonda de Burj As Sahwah (uns 40 km), on es converteix en la carretera de dos carrils número 15. Primera parada Fanja. El poble és famós per una inusual torre ovalada construïda amb pedra de la zona, situada a dalt d'un turó. La busquem sense èxit dintre el seu desèrtic barri antic. També conegut per la seva terrissa, a l'entrada del poble hi ha multitud d'atuells exposats, al costat de tenderets de fruita i verdura, on comprem algunes provisions per al camí.

Seguim fins BidBid, aquí si que trobem el castell. Seguint la carretera principal que travessa el poble girar a mà esquerra al carrer principal, que baixa fins al wadi, on envoltat de palmeres i un falaj encara en ús, es troba el castell. Va ser el primer a Oman restaurat utilitzant mètodes tradicionals i materials originals (fang, guix i palla). Donem una volta al seu voltant, traiem unes fotos, i ens anem a prendre un parell de tes (200 baizes). A la sortida del poble parem en un coffee shop a comprar aigua i aprofitem per prendre dos deliciosos entrepans en pa de pita (800 baizes).

A 40 km es troba Izki, i a 10 km circulant per carretera d'un sol carril, Birkat al Mawz ("piscina de bananes"). Situat a l'entrada de Wadi al-Muaydin, a la vora sud de Jebel Akhdar, és llar d'un fort restaurat anomenat Bait al Redidah.

Però sens dubte la seva major atracció és Falaj al Sharieh, del que diuen és el millor dels cinc falaj registrats a Oman com a Patrimoni de la Humanitat. Es prolonga durant gairebé 2.500 metres, i amb una demanda de 1.000 m3 irriga una superfície superior als 700.000 m2, propiciant sens dubte el creixement de les enormes extensions de palmerars i datileres que envolten el poble. És fàcil de trobar. Després de vorejar el castell per darrere, passa al costat d'una inusual mesquita construïda en pedra (no en argila). Sortint d'ella, un grup d'homes que es dirigeixen a prendre un te, ens conviden perquè ens unim a ells. Així són sempre els omanita, amabilíssims, cordials i amb ganes de parlar.

A 25 km d'allà, envoltada de muntanyes, es troba Nizwa. Una petita i animada ciutat, que va ser capital d'Oman durant els segles VI i VII. En temps havia estat un important centre comercial en trobar-se en un punt estratègic a la ruta de caravanes entre Muscat i Doha; i com a feu del conservadorisme religiós, la seva Gran Mesquita un important centre d'ensenyament islàmica. Per la seva ubicació és el lloc ideal des d'on organitzar excursions a les properes Bahla, Jabrin i les Jebel Shams.

Ens instal·lem a  Majan Guest House, 30 rials. habitació doble d'uns 20 metres quadrats, llit gran, tres sofàs, armari, escriptori, aire condicionat, nevera i TV. Bany complet amb aigua calenta. Esmorzar inclòs (torrades, melmelada, mel, suc, ous, te i cafè). Disposa de pàrquing. Encara que a 8 km del centre (5 minuts amb cotxe), té una molt bona relació qualitat / preu.
El centre de Nizwa es troba a la petita zona comercial davant del castell i la mesquita. Botigues, restaurants, pastisseries i parades del carrer l'animen molt per les nits. Davant del souq hi ha habilitades àmplies zones d'aparcament a banda i banda de la carretera.

Bin Atique Restaurant. Un dels pocs restaurants de menjar tradicional omanita que trobaras en el teu viatge a Oman. Distribuït en petites habitacions privades d'uns nou m2 on s'entra descalç. No hi ha cadires ni taules, es menja assegut a terra sobre la catifa, recolzant la esquena en uns durs i pesats coixins. Hummus (chick peas dip with bread), thereedh samakh (omani bread with fish curry), arus abiyadh ma marak malah nargeel (salted wet fish in coconut curry with rice), salatah makhzooz (special green salad),  dos lime mint juice, café omanita i dàtiles, 7,3 rials. Tot boníssim. Situat en un carrer davant de la mesquita immediatament després de l'aparcament.

10:00 Visita al Fort de Nizwa (500 baizes). Ben conservat, amb fantàstiques vistes del centre, del souq i de la mesquita. Construït per Imam Sultan bin Saif al Yaarubi el 1668, el disseny del fort reflecteix el considerable avenç fet en matèria de fortificacions militars i l'ús del morter amb fins militars durant l'era Yaarubi. Els murs són arrodonits i robustos, dissenyats per suportar una pluja de trets de morter, una tàctica habitual en aquella època. Va trigar 12 anys a construir-se, aparentment amb materials saquejats d'altres forts com botí de guerra. Dos canons custodien l'entrada a la fortalesa que s'obre en un veritable laberint d'habitacions, sales de sostres alts, portes, terrasses, escales estretes i passadissos. Però la seva característica més notable és la seva colossal torre circular de 36 metres de diàmetre i 30 d'alçada, que li donava una aura de invencibilitat.

La seva ascensió és la part més interessant de la visita, on ajudats per moderns efectes sonors i visuals, ens demostren com de difícil era sortir il·lès de l'oli i aigua bullint que abocaven a través de petits pous que s'obrien directament sobre les portes. Quatre canons romanen sobre ella, dels 24 que una vegada van servir com a principal potència de foc del fort.

Des del castell es tenen unes fantàstiques vistes de Masjit Sultan Qaboos, la mesquita, probablement la imatge més coneguda de Nizwa. Construïda per Abdulla bin Mohammed, té una cridanera cúpula daurada i blau. Aquesta vetat el pas a no musulmans. En ser divendres i per tant dia de pregària, quan sortim de visitar el castell totes les parades del mercat estan tancant. Decidim deixar la visita al souq per demà.

La antiga ciutat de Tanuf va ser enderrocada durant la guerra civil dels anys 50, bombardejada pels britànics a petició de l’ aleshores Sultà, i abandonada a la dècada dels 60. Encarta es pot veure al costat de la mesquita el falaj que la travessava. Després de les ruïnes un camí asfaltat porta fins al wadi, on aparquem a l'ombra d'un arbre. Mengem fruita i uns tomàquets amb oli i sal. A través d'una petita garganta i amb cura, ja que el camí està molt empedrat, pot travessar-se el wadi fins a l'altre costat, on és visible part del falaj i la presa. Tota la zona està plena de famílies omanites fent càmping, que ens saluden o surten a trobar-nos, convidant-nos a prendre el te.

Tornem a prendre la carretera general fins a Al Hamra, una ciutat construïda sobre la vessant d'una muntanya, on es troben algunes de les cases més antigues d'Oman. Abans d'entrar parem a menjar a la benzinera, Nasser Hamid Subia Al-Siyabi Trad. Pollastre amb arròs, dos fantas, amanida, te i cafè, 2,8 rials.

Bradt Travel Guide descriu unes fantàstiques cases de fang que ens deixaran atònits i que semblen la vuitena meravella del món. És cert que al barri antic moltes són cases de dos pisos construïdes amb fang i palla, coronades amb sostres fets de fulla de palmera, que conviuen amb antenes parabòliques i aparells d'aire condicionat encastats a les fràgils parets. Però en la seva majoria estan abandonades i en un pèssim estat de conservació. El més espectacular, sens dubte, són les vistes des de dalt de la carretera d'Al Hamra, al costat del wadi que omple tota la vall.
Mapa en mà intentem anar a veure el Wadi Ghul (14 km), però ens perdem i no el trobem.

Quan arribem a Bahla (29 km) encara podem gaudir de gairebé mitja hora de llum i treure unes quantes fotos del Castell. És la fortificació més antiga del país, i els omanites el tenen com el seu fort més significatiu. En restauració des de 1993, la seva construcció sobre un petit turó des d'on es domina tota la zona, va ser iniciada pels perses uns 1.400 anys enrere, durant l'època. de prosperitat de l'oasi de Bahla sota el control de la tribu Banu Nebhan. Per a la seva construcció es va fe servir pedra, adobe, troncs de palma, palla, fems i guix. Els seus murs feien 11km de llarg, tenien 16 entrades i 132 torres de les quals només romanen sis. Jabreen ho deixem per falta de temps.

Passegem pel souq que hi ha darrera de la carretera, just davant del fort, durant una estona i comprem algunes cosetes en un super per demà. Pa de motlle, formatgets, patates fregides i un muffin, 1 rial.

Un cop a Nizwa (38 km) entrem a tafanejar al souq de peix que està ple de productes frescos. Observem amb sorpresa que venen cries de tauró. Prenem un parell de kebabs per 500 baizes. Davant de la mesquita, seguint amb la nostra nefasta dieta, ataquem un dels venedors ambulants de blat de moro: blat de moro bullit amb suc de llimona, mantega, sal, pebre i una mica de picant, tot això ben barrejat i servit en got de plàstic. Es menja amb cullera petita (400 baizes). Esta deliciós però pica molt.

La ciutat té un dels mercats més importants del país. Es ven des de carn, peix, fruites i verdures a espècies, dàtils, or i plata. Nizwa és conegut per la seva joieria de plata, i per els seus khanjar (ganivet corb tradicional) de distintius estils i patrons. Els divendres al matí a primera hora, hi ha un mercat de bestiar viu, on es venen vaques, cabres i ovelles. Després d'esmorzar anem al date souq amb l'esperança de comprar alguns dàtils. Es tracta d'un magatzem de sostres enormes i ventiladors d'aspes amb centenars de sacs apilats. Deu ser festiu perquè no hi ha gairebé ningú en cap dels souqs. Els de peix, carn, cabres i dàtils estan deserts, els de fruites i verdures estan a mig gas o menys. Comprem quatre tomàquets (100 baizes) i dos cogombres (100 baizes).