EL MARROC

Informació general

La ruta

Informació general

Diari de viatge

	Nom oficial	Regne de Marroc
	Superficie	446.550 km2
	Fronteres	Situat al Nord d’Àfrica, limita amb el Oceà Atlàntic i el Mar Mediterrani, Algèria, el Sàhara Occidental i Mauritània.
	Població	32.209.101 hab.
	Capital	Rabat
	Etnies	Àrab-Berber 99.1%, altres 0.7%, Jueus 0.2%
	Religió	Musulmans 98.7%, Cristians 1.1%, Jueus 0.2%
	Idioma	Àrab (oficial), dialectes Berber, Francès s’usa sovint en ambients diplomàtics i de negocis.
	Moneda	Dirham 1Eur = 11 MAD. Imátges dels billets.
	Hora Oficial	GMT. 1 hora menys que a Espanya.
	Govern	Monarquia Constitucional

Bandera	Vermella amb una estrella de cinc puntes al centre, "El segell de Sulayman".
Geografia	El tret dominant és la muntanya, amb un terme mitjà d’altura de 800 mts. A la regió muntanyenca del Rif, des de l’estret de Gibraltar fins a la desembocadura del riu Muluya prop de la frontera amb Algèria, destaca el mont Tidirhine de 2 456 m d’altura. De l’extrem oriental del Rif es desprèn el Atlas, i entre ambdós el pas de Taxa en el NE, que comunica els altiplans marroquins amb els algerians. Els rius de la vessant atlàntica i mediterrània són de règim irregular, encara que cap d’ells és navegable a causa de l’escassetat d’aigua. Els rius saharians neixen a l’Atlas i les seves aigües s’evaporen al desert del Sàhara, romanen secs menys a l’època del desglaç.
Flora i Fauna	Són coneguts els olivares del Zerhun, del Atlas i del Sous; i les taronges de Tetuán i del litoral atlàntic. També hi ha espècies tropicals com les acàcies gomíferes, els grans euforbis o la palmera datiler. A les muntanyes del Atlas creixen cedres, pins i ginebrers. A el Rif hi ha arboços, brezas i altres plantes similars a les de la península Ibèrica.
Clima	Mediterrani, variant segons la regió. A la costa els hiverns són frescs i plujosos, mentre que els estius són solejats i suaus. A les muntanyes tenen hiverns freds, i estius bastant calents i secs. Abrigar-se a l’hivern, els matins són freds i per les nits pot arribar a gelar. Marrakech i Casablanca: entre 5º i 20º, Fes i Meknes, cinc graus menys. Weather in Morocco.
Requisits de entrada	Passaport en regla. L’estada màxima legal permesa per a turistes és de tres mesos. Si es desitja perllongar-lo, cal dirigir-se als serveis de policia.
Salut	Vacunes obligatòries: cap. Recomanable: tuberculosi.
Comunicacions	Correu. Les cartes triguen entre deu i quinze dies a arribar a Espanya. Els segells es poden comprar en les PTT , i fins i tot en alguns llocs de venda de postals. Telèfons. Trucades internacionals des de cabines amb targeta, alguns hotels, les PTT centrals de cada ciutat, i lo mes fàcil: els nombrosos locutoris. Internet. Els cibercafés i similars són fàcils de trobar a qualsevol ciutat.
Costos	Degut al fet que vaig viatjar al desembre, i l'hivern al Marroc és mes fred del que sembla, vaig optar per hotels de categoria mitja amb calefacció i aigua calenta, que oscil·len entre 20€ 30€. A l'estiu el cost baixa a menys de la meitat. Desplaçar-se és relativament barat, i un bon menjar costa menys de 10€ en un bon restaurant. Jo vaig gastar una mitjana de 45€ diaris.
Electricitat	220 V / 50 Hz. Endolls rodons de dos forats.
Hotels	Els hotels al Marroc solen ser barats, còmodes, i fàcils de trobar. Hi ha dos tipus bàsics: els hotels classificats (amb estrelles com a Espanya), i els hotels sense classificar. Aquests últims tendeixen a ésser mes barats, amb menys comoditats, però estratègicament situats a la Medina. Molts hotels de categoria mitja estan a les Villes Nouvelles, desplaçats fora de les medinas, un dels aspectes més interessants de la vida marroquina tradicional.

Menjar

La combinació de especies amb sabors dolços i salats, donen a la cuina marroquí un sabor particular. A mes del famós cuscús (sèmola), el plat nacional, servit amb guisats d’anyell, pollastre i verdures; cal destacar la sopa harira, i la pastilla, un pastís de carn de coloma fet de dotzenes de diferents capes de pasta fina i perfumada amb canyella. Altre plat típic és el tajine, una cassola de llosa amb tapa cònica on es fan, cuits a foc lent, d’anyell, pollastre o verdures. I per descomptat, els típics kebabs. Per a beure gens millor que un deliciós te a la menta, el whisky marroquí.

Transports

Avió. Probablement el mes fàcil des d’Espanya sigui Iberia (vaig trobar una oferta a internet Bcn Casablanca per 250€ a/t) i Royal Air Maroc. Tren.Tren. La xarxa no és àmplia, però per a viatjar entre grans ciutats és sens dubte la millor opció, fiable, còmode i ràpid. Encara que també existeixen bitllets de primera classe, en segona es viatja estupendament. A més hi ha carro de menjars i begudes en tot el tren. A les finestretes d’estació es poden aconseguir els horaris a qualsevol punt del país. Per a més informació: Office National des Chemins de Fer Du Marroc. Taxis colectius. Solen ser vehicles amb capacitat per a sis passatgers (Peugeot o Mercedes generalment) per a curts recorreguts interurbans, operen gran quantitat de rutes i son mes barats i ràpids que els autobusos i fins i tot que els trens. Surten quan estan plens i hi ha multitud de parades distribuïdes per les ciutats. Petit Taxi. Són taxis per a recorreguts urbans, exigiu taxímetre o pacteu el preu per endavant.