Luxemburg

La ciutat de Luxemburg va créixer sota la protecció d'una fortalesa construïda en 963 sobre un penya-segat. El seu centre urbà està situat a la confluència dels rius Alzette i Pétrusse, que creen estretes valls amb profundes goles de 70 mts d'alçada, travessats per nombrosos ponts i viaductes, que donen accés a una ciutat distribuïda en diversos nivells. Malgrat tot Luxemburg es recorre fàcilment a peu, és una ciutat petita i tranquil·la de tot just cent mil habitants, amb poc trànsit on abunden les places amb bars i terrasses, els carrers de vianants empedrats, i els parcs i petites àrees forestals.

El barri vell va ser inclòs en el Patrimoni Mundial de la Unesco en 1994. Gran part d'ell és de vianants i es divideix en dues parts: la ville haute (la ciutat alta), el centre de la ciutat medieval, i la ville basse (la ciutat baixa), la seva zona mes pintoresca, situada al fons de la vall que travessa la ciutat. Aquesta zona baixa es troba envoltada per un pas elevat, que segueix les muralles del segle XVII, conegut com la corniche, del que diuen és el balcó més bonic d'Europa.

La ville haute es distribueix al voltant de tres places. La Plaça d'Armes (Pless), anomenada així per tractar-se d'un antic pati d'armes, es troba en una zona de vianants, envoltada de cafès i restaurants per tots els gustos. Té en un dels seus extrems una glorieta on toquen bandes i grups musicals, i en l'altre l'edifici neo-barroc del Cercle Municipal, construït el 1906. A poca distància a peu hi ha la Plaça de Guillem II, un enorme espai obert dominat per l'Ajuntament (1884) i una estàtua eqüestre del Gran Duc. Per últim la Plaça de la Constitució, dominada per l'estàtua "Gellé Fra", una daurada deessa grega a la part alta d'un obelisc, un monument de 1923 dedicat als luxemburguesos caiguts en la I Guerra Mundial. És a més un bonic mirador sobre el riu Petrusse i la petita àrea forestal en ple centre de la ciutat.

Al centre de la ciutat alta es troba la Catedral de Notre-Dame, construïda entre 1613 i 1621 pels jesuïtes per servir d'església a la seva universitat. Construïda en estil gòtic posteriorment se li han afegit elements i ornaments renaixentistes. Des de 1848 esta consagrada a la imatge de la Verge Maria de la Consolació, patrona de la ciutat i del Ducat. A la seva cripta descansen les restes dels membres de la família gran ducal luxemburguesa.

Grund és la ciutat baixa, antic lloc de residència de soldats i artesans, es un barri idíl·lic a la vora del riu Alzette, barri tranquil, abarrotat de cafès i restaurants, ideal per passejar pels seus carrers empedrats semi vianants. La manera més fàcil de recorre’l és seguint el Wenzel Tour, un passeig històric i cultural que connecta la ciutat baixa i la ciutat alta.

Després que la primera abadia de Neumünster fos destruïda a l’altiplà de Altmünster, aquí a prop, els monjos benedictins es van instal·lar a 1547 en el que llavors era l'Hospital de Sant Joan i van construir diversos edificis nous per fundar la nova abadia. En 1796, després de la Revolució Francesa, van ser expulsats i el claustre va ser utilitzat com a presó. En 1815 va patir modificacions per tal de ser utilitzat com a hospital militar fins a 1867, any en què es va signar el tractat de Londres que convertia a Luxemburg en un estat neutral. Els edificis de l'antiga abadia de Neumünster es van convertir en propietat de l'Estat i des de 1869 fins 1984 es va utilitzar com a presó per a homes. A dia d'avui, després d'una extensa renovació, el complex s'usa per a esdeveniments socials i culturals.

Pujant per una escala, arribem a la Segona Porta de Trier, construïda en 1590. A mà dreta, a l'altiplà de Rham, es troba la Torre Jacob, una antiga porta del segle XV, que forma part del mur de Wenzel. Aquesta porta, gran i de planta quadrada, tenia un pont llevadís, una fossa davant de la porta i una casamata de canó al pis superior. A mà esquerra queda el Mur de Wenzel, que va formar part de la muralla de la ciutat, i funcionava com a defensa per als habitants de la vall. Comunica l'anomenada Ciutat Alta i l'altiplà de Rham amb l'anell defensiu de la ciutat. Originalment tenia 875 metres de llarg, 37 torres i 15 portes. Aquest camí de pedra, flanquejat a un costat pel fossat i l'altre per l'abadia, porta fins al Promontori de Bock, el bressol de la ciutat.

L'any 963, Siegfried, comte d'Ardenne, va prendre possessió d'aquesta roca a través d'un bescanvi amb l'abadia de Sant Maximí Trier. Durant segles, aquest relleu rocós, sobre el qual el Comte Siegfried va construir el seu castell (963), va jugar un paper estratègic crucial, ja que al estar envoltat per tres dels seus costats per la vall de Alzette, i ser només accessible des de l'oest, defensar-lo va ser bastant fàcil . Des d'ell hi ha unes magnífiques vistes de la vall de Alzette i els barris de Grund, Clausen i Pfaffenthal.

Sota ell, en el subsòl, es van començar a construir en 1644 les Casamatas de Bock, un complex de túnels excavats a la roca, destinats a l'allotjament de tropes i material defensiu, que formaven part del sistema de defensa de la fortalesa. Es van construir 23 km de túnels, arribant a una profunditat de 40 mts, que incloïen no només 50 canons, si no estables, magatzems, tallers, cuines i barraques amb capacitat per a 1.200 soldats. Es tracta de les casamates més llargues del món, i probablement la principal atracció turística de la Ciutat de Luxemburg, i es poden visitar entre principis de març i finals d'octubre.

Al costat d'elles queda el Castle Bridge, construït amb pedra arenosa vermella en 1735, reemplaçant una construcció de fusta amb un pont llevadís, en ús fins llavors. La seva peculiaritat rau en el fet que connectava la Ciutat Alta i el Promontori de Bock, tant a la superfície com sota terra.

La caminada continua a través del Chemin de la Corniche. Establert pels espanyols al segle XVII i fortificat per Vauban més tard, aquest mur defensiu, vorejat per una pintoresca sèrie de cases i residències nobles dels segles XVII, XVIII i XIX, ofereix vistes impressionants sobre la vall de Alzette amb el barri de Grund i l'altiplà de Rham davant.