Luxemburg

A la frontera oriental de Luxemburg, a un pas d'Alemanya, es troba Echternach, la població més antiga del país. Situada dins el parc natural de Müllerthal a la vora del riu Sure, envoltada de muntanyes i frondosos boscos, és una petita ciutat de tot just 5.000 habitants, que va créixer al voltant d'un monestir fundat l'any 698. És un poble típic d'aquestes zones de muntanya centreeuropees, carrers empedrats, acolorides cases de pedra amb teulades de pissarra, arcades, porxos, parterres de flors, aire pur, i la sensació que en qualsevol lloc podràs beure una bona cervesa.

Des de l'estació d'autobusos hi ha poca distància a peu fins a l'antiga plaça medieval del mercat, centre del poble i on es troben els seus edificis més destacats. A l'entrar a la plaça el primer que crida l'atenció és la creu de justícia, una creu de pedra col·locada sobre un pilar a uns dos metres d'altura, que representa la sobirania dels abats sobre la burgesia de la ciutat. Però el seu edifici més cridaner és Denzelt, l'antic jutjat construït al segle XIV, encara que el seu aspecte actual es deu a una reconstrucció després d'un incendi en 1444, que barreja en la seva façana elements gòtics i renaixentistes. Durant la restauració en 1898, a més, es van agregar-hi les estàtues de la Mare de Déu, el Rei Salomó i les quatre virtuts cardinals. Actualment és la seu de l'ajuntament.

Darrere de la plaça es troba la imponent Basílica, al voltant de la qual es va originar la ciutat, i on la cripta alberga la tomba de l'únic sant enterrat a Luxemburg, Sant Wilbordo. El temple va ser construït originalment en 698, destruït per un gran incendi en 1031, arrasat de nou durant la Segona Guerra Mundial i reconstruït per última vegada durant la dècada de 1950. En el fons de l'església hi ha l'accés a la cripta, on es conserva el sarcòfag del sant, mort en 739. Al costat de la capella, es va construir entre 1727 i 1736 una abadia benedictina, famosa pel seu art al copisme i el miniaturisme, que actualment és usada com a col·legi. Disposa d'un petit museo dedicat al passat catòlic de la ciutat. Davant del pati de l'abadia, després d'una enorme porta de ferro forjat, s'accedeix a l'Orangerie, uns jardins situats a l'antiga casa d'hostes del monestir. L'espai, ara cobert per gespa verda, estava antigament ocupat per arbres de fruites exòtics, entre ells les taronges que es guardaven a la seva planta baixa. Avui dia forma part del col·legi d'Echternach, encara que els jardins estan oberts al públic.

La muralla original del segle X encara envolta part de la ciutat. Ampliada al segle XII, contenia vint torres i portes, de les quals cinc s'han conservat i restaurat. Dues de les torres poden llogar-se a la oficina de turisme local com apartaments de vacances. A 1.500 metres del centre del poble, accessible en bus gratuït, hi ha un petit llac envoltat de bosc i amb abundància d'aus. Un oasi de pau i tranquil·litat que pot envoltar-se tot ell seguint un sender de tres quilòmetres que ho circumval·la. Des del sender es té accés a la petita vila romana construïda entre el segle I i el segle V, descoberta el 1975, i que és una de les viles més grans al nord dels Alps.

Des de la Gare Central, a Luxemburg, les línies d'autobús 111 i 110 van directes a Echternach cada hora. Visitar Mobilitetis Zentral per consultar horaris de tren i autobús.