EUROPA 2009

Bucarest. El que mes vam trobar van ser brous i sopes, cremes de verdures i molts preparats de carn, alguns fets de fetges i intestins. Quant al peix, una dita romanesa diu que "el millor peix és sempre el porc". Doncs això. Si encara així i tot no ha rebentat la teva dieta, espera't a veure les postres.
Un dels menjars més típics de Romania és la ciorba (sopa). Té un munt de varietats, i un característic sabor àcid que s'assoleix gràcies al bors (blat fermentat). Les mes típiques són la ciorba de burta (de budells i calls amb una mica de nata liquida) i la ciorba de legume (de verdures). També és molt típic el sarmale, una barreja de carn de porc picada, arròs, ceba i tomàquet, embolicada en una fulla de col o repollo (sarma significa "enrotllat"). En el plat de la foto vénen acompanyats de smântână (nata pasteuritzada) i mamaliga, una mena de pa de color groguenc elaborat amb farina de blat de moro, molt popular com acompanyament. La següent foto correspon a tochitura, un estofat de carn amb llegums, ceba, fetge i/o ronyó de porc, i especies. Per ultim mititei, un altre dels típics. Es tracta de carn d'anyell o porc picada, amb all, pebre negre mòlta, i algunes herbes, tot això pastat i en forma de rotllo que es rosteix a la graella.

Sofia. Els dos elements mes destacats de la gastronomia búlgara són el iogurt (del que s’autoproclamen descubridors), i el formatge. Abunden les amanides, les carns rostides a la brasa o a la graella, amb guarnició de llegums fresques, els menjars fets a foc lent en olles de fang amb gran diversitat d'ingredients, els embotits, i tot això amb condiments i herbes aromàtiques que fan el sabor irrepetible. Sorprèn als visitants de Bulgària l'abundància i diversitat de productes frescos. Igual que a Turquia, per a beure pot trobar-se aquí el refrescant airian, iogurt amb aigua i sal.
Dues amanides vam tastar, la Snezhanka (Blancanieves), una amanida de iogurt, cogombre, all i nous; i l'amanida Shopska, la mes popular, els ingredients de la qual recorden els colors de la bandera nacionals (blanc, verd i vermell), i que està feta a força de tomàquets, cogombres, ceba, julivert i formatge blanc. Quant a carn, l'equivalent al romanès sarmale es diu aquí sarma, i és una barreja de carn de porc picada, arròs, ceba i tomàquet, embolicada en una fulla de col o repollo (sarma significa "enrotllat"). El kyufte està fet de carn picada de vedella o de porc, amb condiments de ceba i molles de pa. Un plat típic que no sol dur carn és el patatnik, esta fet de patates, ceba, menta fresca, tot això barrejat i cuinat a foc lent. El nom deriva del vocable local per a patata, patato o pateto, amb el sufix eslau masculí -nik.

Estambul. El dia a Istanbul comença amb un kahvalti, l'esmorçar típic turc: olives negres, pa turc, unes rodanxes de tomàquet i cogombre, i formatge fresc, tot això acompanyat d'un bon got de te. Al migdia un döner kebab (el plat més conegut del país). Se sol servir en un pa rodó i aixafat característic de la cuina àrab que es diu "pa de pita", acompanyat d'amanida, o en plat amb patates fregides. Altres opcions són pide, la pizza turca, un pa pla tallat en tires però sense trencar, que es prepara amb diferents ingredients: carn picada, formatge, cecina etc. Kofte, es tracta d'unes boles elaborades amb carn picada de vaca o d'anyell que sol barrejar-se amb diferents especies i de vegades també amb cebes picades. La carn es barreja en algunes ocasions amb arròs, burghul, verdures, o ou per a formar una pasta que després es rosteix. Les sopes més conegudes són ezo gelin, de llentilles i menta, i domates, de tomàquet. Per a postres, evidentment, baklava un pastís elaborat amb nous, festucs, sèmola o altres grans, distribuïts sobre la pasta fil i banyat en almívar o mel.
La beguda turca més popular és el çay (te), ho beu tothom diverses vegades al dia. Sol ser molt amarg i d'un color vermellós, la tonalitat del qual variarà depenent de lo concentrat que estigui. El cafè turc, de poc èxit entre els occidentals, és característic pels seus posos. El sucre s'afegeix en preparació, no una vegada fet, així que cal indicar el grau de dolçor al demanar-lo. Però la joia de la corona és l'ayran, una beguda consistent en iogurt amb sal i aigua, que es beu fresqueta durant els menjars o en qualsevol moment del dia.