Eslovenia

Seguim ara el curs del riu Soča, que en el seu camí des dels Alps Julians cap a l’Adriàtic crea cascades, ràpids i estrets barrancs, que proporcionen innombrables oportunitats als amants dels esports d'aventura, activitat a la qual es dediquen la majoria dels pobles de la zona. És un riu amb unes sorprenents aigües color maragda, envoltat d'un frondós entorn de muntanya, que acull el trist record del Front d'Isonzo, una sèrie de batalles entre 1915 i 1917, que van acabar amb la vida de 300.000 soldats de l'imperi austrohongarès i Itàlia, defensant una frontera que ja no existeix.

Mosta na soci és un diminut poble ubicat en una cresta rocosa sobre la confluència dels rius Soča i Idrijca. Amb la construcció de la planta hidroelèctrica a Doblar, les conques dels rius es van inundar i es va crear un llac artificial a la vora del poble. Un sender que voreja el llac des del poble permet gaudir d'aquest paisatge de postal, una de les millors vistes que tindreu a Eslovènia. Per arribar fins aquí cal travessar una sinuosa carretera de muntanya, on és obligatori l'ús de cadenes en quant hi hagi una mica de neu.

Kobarid, igual que la resta de pobles de la Vall del Soča està orientat al ràfting i els esports d'aventura. Abunda l'allotjament, sobretot apartaments o habitacions privades, i vam veure almenys una dotzena de bars i restaurants, i un parell de pekarnas. Un altre atractiu del poble és la Ruta de la Pau, una ruta que recorre els principals escenaris del Front d'Isonzo.

Apartments Ra-fting, 50€. Apartament particular. Dos ambients, saló amb TV i dos sofàs de disseny on pot muntar-se una llitera encastable, i una habitació amb llit doble, calaixera i penjador. Lavabo amb dutxa i calefactor, cuina equipada, aparcament privat i wifi. Gostinstvo Jernej Grahlil SP. Pizzeria molt popular, veiem gent que es porta pizzes a casa. A la porta hi ha una enorme muntanya de llenya per alimentar el forn, bon senyal. Dues pizzes petites (35 cm de diàmetre, no sé com seran les grans) i dues cerveses artesanes eslovenes, 18€.

El Pont de Napoleó, que creua el riu Soča als afores de Kobarid, és una rèplica del construït per les tropes napoleòniques en el seu camí cap al Pas Predel, i posteriorment destruït per les tropes austríaques durant la Primera Guerra Mundial. Ubicat en un punt estret del congost, hi ha unes vistes impressionants del canó i el riu.

Un passeig molt fàcil i agradable és el que porta fins a la pintoresca Cataracta de Kozjak. Cal aparcar el cotxe al costat del càmping Koren, a la carretera, i caminar no més de trenta minuts. El sender és fàcil de seguir. Després de quinze o vint minuts una desviació, muntanya a través, travessa les trinxeresque van ser la primera línia avançada italiana en la Primera Guerra Mundial. Poc després un curtíssim pont de pedra creua el camí sobre una cascada. És una caiguda d'aigua preciosa i molt fotografiable, però no és la que busquem, per veure la cataracta principal cal seguir el camí de la dreta cinc minuts més. Un rocós canó es va estrenyent sobre el riu, que cal creuar sobre passarel·les de fusta, per arribar a un impressionant amfiteatre del que, entre les roques, neix una cascada que cau des de 20 metres d’alçada sobre una bonica piscina color turquesa.

Poc abans d'arribar a Bovec es troba la caiguda d'aigua més cabalosa d'Eslovènia, la Cascada de Boka. L'aigua que alimenta la caiguda des de 106 mts d’alçada, ve de la pluja i la neu fosa de la muntanya Kanin, però malauradament no ha nevat ni plogut prou, i tot just cau aigua i el riu és un llit de grans blocs de pedres blanques. Malgrat tot el passeig de tot just quinze minuts val la pena. Hi ha zona d'aparcament a la carretera al costat del pont.

Bovec és una mica més gran, més modern i més turístic que Kovarid, però orientat al mateix tipus de negoci, els esports d'aventura. A l'hivern és temporada baixa i tots dos semblen pobles fantasma. Hi ha benzinera i un TIC (Tourist Information Center) on ens informem sobre el pas de Vršič, que està obert per circular amb rodes d'hivern, però vam decidir anar per Itàlia, que és una via més ràpida i de pas visitar els Llacs de Fusine.

Són dos llacs alpins d'origen glacial que es troben a uns 900 m d'altitud a la zona de Tarvisio. En Fusine in Valromana, un poble a 5 km d'Eslovènia i 12 km d'Àustria, s'agafa una desviació d'un parell o tres de quilòmetres que acaba al llac superior. No té perduda. El llac inferior està 500 mts abans. Aquest últim es pot circumval·lar en aproximadament una hora. Dos terços d'ell estan congelats amb una gruixuda capa de gel, prou ampla com per aguantar el pes d'una persona adulta a uns metres de la riba. Els llacs estan connectats entre si per senders ocults per un espès bosc d'avets, encara que a causa de la gran quantitat de neu que hi ha, preferim anar d'un a l’altre en cotxe.