Albània

Les furgonetes que van a Berat (800 lek) procedents de Sarandë, paren breument a la benzinera de la cruïlla principal a les 09:30 i 16:30, aproximadament. Van de gom a gom, només queda un tamboret de plàstic sense respatller al passadís, encara que tinc millor sort que els que pugen darrere meu, que aniran dempeus. En cas de no poder pujar es poden agafar els autobusos amb destinació final Nisja, que surten a les 10:00 i 17:00, baixar a Feis, i allà agafar una furgoneta fins Berat. Un cop a Berat agafeu l'autobús urbà (30 lek, 10 minuts) fins Mangalem.

Berat es, com Gjirokastër, un exemple arquitectònic excepcional de típic poble balcànic de l'època otomana. Durant el règim comunista, Berat va ser coneguda com "la ciutat de les mil finestres", a causa dels grans finestrals que decoren moltes de les seves cases antigues, construïdes sobre turons en els marges del riu Osum. El seu casc antic es divideix en tres parts: Kalaja, a l'interior d'un castell sobre un turó; Mangalem, el barri tradicionalment musulmà, als peus del turó del castell; i Gorica, tradicionalment cristià, al marge esquerre del riu, just davant de Mangalem.

Els habitatges tradicionals de la zona, construïts durant els segles XVIII i XIX, ofereixen un aspecte compacte als turons del nucli antic, parets blanques, teulades vermelloses, i centenars de finestres mirant al riu. A més la seva situació al centre d'Albània, ha facilitat durant segles la coexistència de diverses comunitats religioses i culturals, com testifiquen la gran quantitat d'esglésies i mesquites que hi ha escampades per tota la ciutat.

Berat és una ciutat petita, que com millor es visita és a peu, encara que els seus costeruts carrers de gastats i relliscosos llambordes del nucli antic, la converteixen en un autèntic trenca cames. Malgrat tot, res millor que un llarg passeig pels barris de Mangalem i Gorica, carrers estrets de parets blanques i majestuoses portes, llambordes relliscosos i irregulars, arbres prims que s'eleven sobre els murs de les cases, flors a les finestres, i petites plantes sota elles. La dura pujada fins al castell al vespre es veu recompensada amb unes magnífiques vistes de la vall, la ciutat nova i el barri de Gorica al capdavant. Una altra visita interessant és el Museu Etnogràfic (accés 200 lek), ubicat en una casa tradicional del segle XVIII, on s'exhibeixen robes, mobles i estris tradicionals.

La fortalesa de Berat, coneguda localment com Kalasa (accés 100 lek), es troba al marge dret del riu Osum, dalt d'un turó des d'on domina la ciutat moderna i l'antic barri cristià a l'altra banda del riu. Va ser construït durant el segle XIII, encara que els seus orígens es remunten al segle IV aC. Tot i que poc queda de les seves 20 esglésies bizantines construïdes durant el segle XIII, i que només queda en peu un minaret de les mesquites aixecades durant l'ocupació otomana que va començar l'any 1417, segueix sent una magnífica visita. A diferència del castell de Gjirokaster, que és tan sols un museu, la Kalasa de Berat és un petit barri més de la ciutat, ple de vida. Gran part de la muralla es conserva en molt bon estat, i en el seu interior de carrers estrets i cases otomanes, viuen encara un centenar de persones. La seva edificació més interessant és la catedral de Sant Nicolau, que ha estat restaurada, i ara és el Museu Onufri (accés 200 lek), que compta amb obres iconogràfiques de Onufri, el més gran dels pintors albanesos del segle XVI. Hi ha a més un parell de bars i restaurants, ideals per a un sopar al vespre, tallers d'artesans i alguna botiga de records.

Kaon. Petita taverna amb terrassa al carrer que puja fins al castell. Ligavec (croqueta enrotllada), llukamik em rigone (salsitxa), Krahe poleix, ales de pollastre, i cervesa gran de barril, 650 lek. Guva. Nivell mitjà-alt. Cuina italiana i albanesa tradicional. Vistes impressionants del barri de Gorica, a l'altre banda del riu Preciosa casa restaurada, amb un servei fantàstic. Amanida grega, romstek (empanada de carn picada) i cervesa, 950 lek. Antigoni. Amanida de tomàquet, ceba i olives, tavë me banje (ocra al forn amb xai). Fantàstiques vistes sobre el riu i el barri de Mangalem des de la terrassa. Menjar molt bo, ben servit, i amb preus moderats per a la categoria del restaurant. Antipatrea Tradicional. Un lloc molt agradable al costat de la porta del castell. Albergínia farcida, burek de carbassa i cervesa Tirana, 450 lek.

  Guesthouse Berat, 15€ habitació individual a través de Booking. Casa familiar tradicional al turó de Mangalem, amb un interior impressionant, més propi d'un museu que d'una casa d'hostes. Disposa d'un parell d'habitacions dobles i una individual, bany i cuina compartits, sala de relax amb vistes al riu, un pati interior, wifi gratuït i esmorzar inclòs. L'amo no parla anglès, però és un paio fantàstic que està pendent de tot en tot moment. Arribar és una mica confús, encara que està a cinc minuts de la parada de l'autobús, ja que és una casa particular i no hi ha cap cartell que l'anunciï. Com arribar
  Pel barri de Gorica vaig veure tres llocs mes que feien bona pinta, Berat Backpackers , Lorenc Hostel, i Ana's Rest House.

Per arribar a l'estació d'autobús, de la qual parteixen la majoria dels autobusos nacionals i furgonetes locals, pren l'autobús blanc que para davant del Pont de Pedra a la banda de Mangalem. Passen cada 15 minuts, costen 30 lek i triguen uns 15-20 minuts fins a l'estació. Horaris dels autobusos de llarga distancia.