Islàndia

A l'estiu o temporada alta una xarxa de autobusos públics distribuïda per tot el país, comunica ciutats i pobles de la ruta principal amb els llocs mes turístics. A l'hivern és possible que hi hagi transport a les rodalies de Reykjavik, però així que ens allunyem una mica de la capital, els autobusos desapareixen o redueixen dràsticament els seus horaris, nosaltres ens vam creuar dos a catorze dies. D'altra banda, Islàndia no disposa de xarxa ferroviària, així que a l'hivern l'única forma de moure és amb cotxe propi.

Les carreteres estan en força bon estat, ben senyalitzades i el trànsit és escàs, sobretot un cop has abandonat l'àrea de Reykjavik, on viuen dos terços de la població. Les carreteres es divideixen en quatre categories: la número 1, coneguda com Ring Road (Hringvegur) perquè circumval·la tot el país, té una extensió de 1.339 km, tota ella està asfaltada i és oberta durant tot l'any; les carreteres amb dos números uneixen la carretera principal amb grans nuclis de població o llocs turístics, solen estar asfaltades i en bones condicions per conduir; les carreteres de tres números arriben a nuclis i punts més apartats, solen ser pistes de terra o graveta; i finalment, hi ha les carreteres que comencen per F seguides de tres números, que són només aptes per a vehicles amb tracció a les quatre rodes. Excepte alguns trams propers a Reikjavik les carreteres són d'un sol carril en cada sentit i sense voral.

És obligatori conduir amb els llums encesos i el cinturó posat en tot moment. El límit de velocitat és de 90 km/h, encara que segons la via i condicions climàtiques pot baixar bastant. Cal tenir molta cura amb els vents forts, una constant a Islàndia. La nostra assegurança no cobria els danys ocasionats pel vent en portes (per exemple, si la arrenca en deixar-la anar quan surts del cotxe). No és difícil veure cavalls, rens, vaques i ovelles des de la carretera, i en alguns trams de la Ring Road s'avisa de la possibilitat de topar-se amb aquests animals. A nosaltres se'ns va creuar un ramat d'una vintena de rens. Un altre factor a tenir en compte són les poques hores de llum, al nord són tot just cinc hores (de 11:00 a 16:00), si vols aprofitar-les en ocasions cal conduir de nit, la qual cosa incrementa el risc de trobar gel. A causa de l'acumulació de gel en els laterals i al fet de que algunes carreteres son força estretes, és freqüent circular per enmig de la via envaint tots dos carrils, és per això que un dels perills més reals sigui la col·lisió frontal en un canvi de rasant cec, cal prestar atenció als senyals que avisen d'ells i tornar al teu carril. La majoria dels ponts són d'un sol carril, no passen dos vehicles alhora; 500 mts abans d'arribar s'avisa i obliga a una reducció de la velocitat, i 100 mts abans hi ha una zona per apartar-se a un costat i deixar passar al vehicle que en aquest moment esta ocupant el pont; no hi ha preferència de pas, el primer que arriba ocupa el pont.

En la majoria dels pobles amb més de 100 habitants sol haver una gasolinera, és aconsellable portar el dipòsit ple, ja que hi ha llargs trams desproveïts, com el que transcorre entre Mývatn i Egilsstaðir de 140 km. Cal tenir molta cura amb això, a deu graus sota zero, aturat en una carretera sense voral, amb forts vents aixecant neu, i amb molta probabilitat sense cobertura mòbil, només us queda apostar que us matarà primer, si la congelació per no tenir calefacció al cotxe o la col·lisió d'un altre vehicle que no us podrà veure. Poca broma. Hi ha gasolineres amb botiga, servei de menjars i algunes taules, i després hi ha les que són només un parell de sortidors enmig del no-res. Tots els sortidors disposen de lector de targetes per fer el pagament, i en les gasolineres amb personal sol haver-hi un sortidor que permet el pagament en finestreta. El preu del dièsel ronda les 205 ISK, uns 1,65€.

Abans d'agafar el cotxe és molt recomanable consultar l'estat de les carreteres i el clima an Vegagerðin, una web oficial que s'actualitza amb freqüència, sobretot a l'hivern. En un mapa intuïtiu i fàcilment comprensible informa de les carreteres tancades, de les que acumulen gel i estan relliscoses, les que acumulen neu, i les que no ofereixen assistència en carretera a l'hivern. A més te càmeres web que ofereixen imatges en temps real de l'estat de la carretera. És molt important també atendre a la informació meteorològica i les alertes per forts vents o nevades. No cal desesperar-se, moltes carreteres apareixeran tancades a les 07:00, sobretot al nord, aixeca't, dutxa't amb aigua calenta, esmorza amb calma i quan tornis a mirar una hora més tard, ja estaran passant els camions llevaneus, i les carreteres s'aniran obrint a poc a poc.

És per tot això que per conduir a l'hivern cal portar un cotxe tot terreny, preferentment 4x4, amb pneumàtics de claus per conducció hivernal. És més car que un utilitari petit, però amb les condicions de neu, gel, vent i boira que es combinen de vegades a Islàndia, de l'últim que vols preocuparte és de la fiabilitat del cotxe. Les dures condicions climàtiques de l'hivern islandès ho compliquen tot, cal tenir paciència. El teu dia segurament començarà retirant la neu i el gel que cobreixen els vidres, tots els vehicles porten una rasqueta, i no cal oblidar-se de fer el mateix amb llums i indicadors. També és aconsellable retirar les capes gruixudes de neu del sostre, per evitar que caiguin sobre el vidre amb algun sotrac del camí. Aneu preparats per al pitjor, pots tenir una avaria en algun punt aïllat o veure't obligat a parar per un empitjorament sobtat del temps, porta suficient roba d'abric, combustible suficient per mantenir la calefacció encesa, aigua, i una mica de menjar. I el més important, sé flexible i tindre sempre un pla B.

Encara que tenim per costum reservar el cotxe sempre amb Rentalcars, amb excel·lents resultats fins al moment, aquesta vegada vam decidir apostar per contractar directament amb una companyia local, Nordic Car Rental, i ens va sortir el tret per la culata. Cap queixa pel que fa a l'estat i funcionament del cotxe, un Dacia Duster, encara que tenia nombroses rascades i petits cops que van ser reportats en la documentació del contracte. Les queixes són pel servei d'atenció al client.
El valor d'una companyia no ve donat, en la majoria dels casos, pel producte que ofereix, qualsevol pot llogar-te un cotxe, si no pel servei que ofereix al client quan sorgeixen els problemes. I aquests van sorgir en trencar-se la clau intentant obrir el tap de la benzina, en una gasolinera als afores de Egilsstaðir, a 700 km de Reykjavik. Immediatament cridem a l'oficina, i ens van dir que no hi havia problema, que ens enviaven per avió una clau aquella mateixa tarda. Però va resultar que tal clau no existia, perquè havien tingut el mateix problema un mes abans i en lliurar la clau de recanvi a l'anterior client, no havien sol·licitat una nova. Una mostra d'irresponsabilitat i falta de professionalitat, que va afectar al següent client amb problemes semblants, nosaltres.
A partir d'aquí tot canvia dràsticament. Tot i haver pagat una assegurança a tot risc, segons ells aquest cas no estava cobert en ser una negligència nostra. Una altra mostra de poca professionalitat i una falta absoluta d'autocrítica, tenint en compte que era la segona vegada en un mes que tenien la mateixa avaria en el mateix cotxe, sembla fàcil pensar que algun defecte tindrà aquest model.
Les noves opcions eren demanar una clau nova a Dacia (una setmana); enviar la clau trencada a Reykjavik, intentar arreglar-la i enviar-la de tornada (3-4 dies i una suma alta de diners sense concretar), o la tercera, segons ells la millor per a nosaltres, enviar-nos un cotxe nou amb una grua al dia següent, que a més recolliria l'avariat i el portaria de tornada als seus hangars (180.000 corones, uns 1.400€). Vam decidir tirar pel nostre compte, perquè a més de ser solucions ruïnoses o de llarg termini, ja no ens fiem d'ells. Per sort un concessionari i taller de la ciutat treballa amb Dacia entre altres marques, i a través d'ells varem aconseguir reparar la clau trencada, encara que per a això va caldre enviar-la a Reykjavik, i com era divendres i el cap de setmana no treballaven, fins al dilluns no vam tenir la clau nova de tornada. Gràcies a la irresponsabilitat de Nòrdic Car Rental no tan sols vam perdre quatre dies de vacances, sinó que ens va costar 22.000 ISK la reparació de la clau, barat per als estàndards islandesos, i altres 22.000 ISK invertits en llogar un cotxe, amb Hertz a l'aeroport de Egilsstaðir, per intentar aprofitar una mica els dies que ens van deixar tirats. Fugiu de Nordic Car Rental com de la pesta, qui no és capaç d'assumir els seus propis errors mai podrà oferir un bon servei als seus clients.