Agafem calories de sobres amb un altre generós esmorzar a l'hotel Laxa per combatre el -9º de temperatura exterior, i sortim a visitar món. Aparquem el cotxe al costat de la benzinera de Skútustaðir, enfront de la qual surten dos camins per visitar
Skútustaðagígar, un conjunt de cràters formats fa 2.000 anys per explosions de vapor, no de lava. Aquest fenomen natural, gairebé exclusiu de Islàndia, es forma quan la lava flueix sobre terra mullat i empeny la superficie cap avall. Això provoca que una gran quantitat de vapor quedi atrapat sota el pes de la lava, provocant una gran pressió. Quan la pressió és massa gran, causa explosions de vapor i la formació d'aquests pseudo cràters. Són petits cons d'entre 5 i 400 mts d'ample, sent el més alt de 40 mts. Hi ha un camí que porta entre ells, sent possible caminar per la vora d'alguns, o accedir a punts d'observació amb unes vistes magnífiques del llac Mývatn i els seus voltants.
Per la Ring Road, a sis quilòmetres de Reykjahlíð direcció sud-est, hi ha un desviament que porta fins a l'àrea geotèrmica de
Krafla, on és possible veure petits cons de fang bullint, solfatares i fumaroles fumejants. Malauradament només podem veure uns pocs als costats de la carretera, ja que el camí a partir de la central geotèrmica, a 7 km del desviament, està tallat. Tornem a la Ring Road. Entre el llac Mývatn i Egilsstaðir no hi ha res d'interès, són 175km de bona conducció on els marges estan completament nevats, fins que ens acostem a uns 30 km del nostre destí. En un petit port apareix la boira durant uns minuts, i alguna capa gruixuda de neu que cal passar en tercera, però la resta està bé i pot fer-se a una velocitat d’entre 70 i 90 km/h.
Cinquanta kilòmetres abans d'arribar a Egilsstaðir estem ja en reserva, no hi ha hagut cap benzinera en els últims 135km. Ens aturem en uns sortidors d’autoservei que hi ha al marge de la carretera, però no aconseguim obrir el tap de la gasolina, el gel tenalla el mecanisme. La
pantalla del cotxe indica que encara podem fer 140km més amb el que ens queda, ens arrisquem a parar a la següent. Arribem amb el
warning ja parpellejant, i en intentar obrir el tap de la benzina la clau es trenca, quedant la meitat dintre. Ens ajuden a la gasolinera, parlem amb Nordic Rental Cars i ens diuen que ens enviaran una altra clau. Apartem el cotxe, que es pot tancar amb el comandament, i l'amo de la benzinera, molt amable, ens porta fins al nostre hotel.
Birta Guesthouse, 8.000 ISK amb esmorzar, sense 5.000 ISK. Cèntric, del mateix amo que Olga Hotel. Casa de dues plantes amb quatre habitacions, tres banys compartits, cuina, i sala comuna. Habitació triple, àmplia i còmoda, ben decorada i amb fantàstiques vistes al jardí nevat. Disposa d'un parell de places d'aparcament.
Egilsstaðir és una ciutat de 2.300 habitants, i encara que una granja es va establir de forma permanent a mitjan segle XIX en aquesta zona, la ciutat no va existir com a tal fins a 1947. Esta prop del pont sobre el llac Lagarfljót, on la Ring Road convergeix amb la resta de carreteres que porten als fiords de l'est. Disposa d'aeroport, hospital, gasolineres, supermercats i mitja dotzena d'hotels i restaurants. També un garatge concessionari de Dacia que potser ens resolgui el problema de la clau en menys temps del pensat. A 500 mts de l'hotel esta la
piscina municipal (900 ISK), de 25 metres de llarg amb tobogan, a mes de dues petites amb hidromassatge, un toll d'aigua freda, gimnàs i sauna. Encara que durant la nostra primera nit tanca perquè celebren una festa privada.
A les 19h ens truquen de Nordic Rental Cars per dir-nos que no tenen clau de recanvi, fa un mes van tenir el mateix problema amb aquest cotxe i en lliurar la còpia de la clau al client, no van demanar una de nova. Una mostra inequívoca d'incompetència i falta de professionalitat que ens portarà molts problemes. Tot i haver pagat una assegurança a tot risc, segons ells aquest cas no esta cobert en ser una negligència nostra. Un punt de vista curiós tenint en compte que es la segona vegada en un mes que tenen la mateixa avaria en el mateix cotxe, sembla fàcil pensar que algun defecte tindrà aquest model. La primera no és viable per falta de temps, la segona sembla complicada i la tercera es massa cara. Però el problema principal és que hem perdut tota la confiança en ells, i decidim intentar solucionar-pel nostre compte.
Per internet trobem un mecànic. Anem a primeríssima hora. Sembla ser que podrà demanar una còpia de la clau a Reykjavik i rebre-la el mateix divendres a la tarda. Tornem a l'hotel a descansar una estona. A mig matí arriba algú del taller demanant-nos el tap de la benzina per poder treure la part trencada de la clau vella, suposem que per poder usar-lo de nou.
Sortim a fer un volt. El nostre objectiu és un parc al nord de la ciutat, on sembla que hi ha bons senders i tots diuen que l'entorn és molt bonic. Ha nevat de manera intermitent durant el matí, ara ho fa de manera persistent, cada vegada amb més força. Costa distingir la calçada de la vorera, i cal endevinar les vorades, fet que suposa un seriós risc per als turmells. Estem donant voltes durant un parell d'hores, i encara que no arribem més que a la porta del parc gaudim molt de la neu i de la ciutat completament blanca.
Cuinem i mengem la pasta que havíem comprat al supermercat Netto i ens tornem al taller a recollir les claus. Diu que té bones i males notícies per a nosaltres, la dolenta és que no han pogut enviar unes claus noves des de Reykjavik perquè els hi calia un codi, la bona és que ha pogut enviar les parts trencades a Reykjavik per avió i amb sort les tindrem de tornada dilluns. Més val, perquè si no tindrem un seriós problema.
Vist el panorama, tres avorrits dies més en Edilssgadir, lloguem un cotxe a l'aeroport (el tècnic del taller ens acosta) amb
Hertz per als tres dies següents per 22.500 corones. És un Skoda de mida mitjana, més aviat gran, amb rodes d'hivern, que la veritat m'agrada bastant més que el Dacia Duster. És més modern, més fàcil de conduir i disposa de molts més accessoris. Sopar amb el comprat al supermercat Netto el dia anterior i a dormir.