Costa Rica

Vam decidir dormir a Bijagua per aprofitar millor l'endemà. Des Racó de la Vella, sense passar per Libèria, Sygic ens guia per una carretera que passa pròxima a Upala, uns 60 km asfaltats i 20 km de pista de graveta. Bijagua és un poble d'uns 2.000 habitants que s'estén durant una mica més de 500 mts a banda i banda de la ruta 6. Hi ha bastants hotels i restaurants, supermercats, forns de pa, però no hi ha benzinera, la més propera està a 22 km.

Finca Experimental Cata Chocolate, 50$ diaris pensió completa. Aquest lloc és el projecte d'un americà per tenir la seva pròpia plantació de cacau; actualment el compra en una altra finca de la zona i el processa a Playas del Coco, on viu. Hi ha tres cabines distribuïdes en un ampli jardí i una cuina compartida. La cabina consta de dos llits grans, prestatgeries, dues cadires, una taula baixa, wifi, terrassa i bany privat complet amb aigua calenta. Els llits estan orientades cap a una paret oberta només protegida per mosquiteres amb vistes espectaculars del volcà Miravalles. El preu inclou pensió completa, menjar fresc i saludable conreat per ells. La finca està gestionada per Joselyn, Jonathan i la seva filla Jade, tots ells encantadors, i a més alberga dues voluntàries que col·laboren en els treballs de manteniment de la granja, Kathleen de Kentucky, i Geneva de Montréal.

A 10 km de Bijagua, seguint un camí de terra, es troba el Parque Nacional Volcán Tenorio, accés 12$, pàrquing 1.000 colones. Dins el seu territori es troba el massís del volcà Tenorio, compost de diversos cons i cràters; així com el riu Celeste, el seu principal reclam turístic. Actualment només hi ha un camí obert al públic, Senderos del Tenorio, una pista en ascens de 3 km, còmoda i ben senyalitzada, d'unes tres hores de durada (anada i tornada). Travessem un bosc verge dens amb una gran varietat d'arbres i falgueres, abunden les helicònies i les bromèlies, i no és estrany veure orquídies. La fauna és variada, aquí hi ha pumes, jaguars, dantas, petits felins, micos, la meitat dels ocells del país, així com gran varietat de rèptils i serps. Però hi ha massa tràfic humà i els animals per general són espantadissos, malgrat tot vam veure llangardaixos, gripaus, crancs, i un niu de taràntules.

Després d'una estona caminant entre un bosc d'altíssims arbres apareix el primer desviament, un llarg descens de 234 graons que porta fins a la Cataracta del riu Celeste, d'uns 30 mts d'alçada. Els graons acaben en un mirador des del qual poder admirar la caiguda d'aigua i el gorg que forma als seus peus. Està prohibit el bany. Per tornar a la senda principal cal pujar de nou la llarga escalinata. Després el camí puja constant fins al punt més alt del sender, un petit mirador amb vistes sobre el volcà Tenorio i la muntanya Montezuma. De seguida, vénen la Laguna Azul i Borbollones, i després Teñideros, lloc on s'acaba el sender. Per entendre millor el significat d'aquests llocs explicaré la història seguint el curs del riu.

Teñideros és el lloc on el riu Celeste pren el seu color, a causa de la confluència dels rius Buena Vista i Quebrada Agria a la falda del volcà Tenorio. Tots dos son portadors de una peculiar càrrega de minerals, i quan s’ajunten es produeix una reacció química que dóna origen a un color blavós que es manté durant 36 km. Després el color celeste que dóna nom al riu s'esvaeix. Poc més endavant, durant el seu descens, el riu forma la Laguna Azul, aquest es el lloc on millor es pot apreciar l'intens color blau cel de l'aigua. Al costat d'ella es troben els Hervideros, un lloc on aigües termals escalfades pel magma subterrani creen petits dolls d’aigua amb bombolles. Després de la llacuna el riu continua el seu curs formant en el seu camí la cataracta que hem vist al principi.

A l'interior del parc està prohibit banyar-se. Però això no és problema, si et ve de gust una capbussada pregunta al personal del parc i t'indicarà on remullar-te al riu Celeste. És fàcil. Cal avançar uns 800 mts, per la mateixa pista de terra que has vingut, fins al primer pont, i aparcar el cotxe en el marge de la carretera. Un curt camí porta fins al riu, que passa per sota. L'aigua està freda i no hi ha lloc per canviar-se, però aquestes particulars aigües bé mereixen un petit sacrifici.