Costa Rica

Des de Bijagua tot el camí fins a La Fortuna està asfaltat. El poble està construït al llarg de la carretera, abunden els hotels, restaurants i botigues de souvenirs, així com agències especialitzades en esports d'aventura: ràfting, passejades a cavall, tirolines, quads ... Hi ha gasolinera. Sense ser una festa, al voltant de la plaça principal hi ha una mica de moviment nocturn.

Hotel el Secreto, 84$ dues nits. Enormes habitacions al voltant d'una piscina amb vistes sobre el volcà Arenal. Llit king size, bany privat, caixa forta, aire condicionat, TV, i terrassa. Cuina comunitària ben equipada, pàrquing i esmorzar inclòs. Organitzen excursions per la zona, i disposen de bona informació per a qui vulgui anar per lliure. En l'arbre de l'entrada viu un peresós, encara que no sempre és fàcil veure-ho. Soda Viquez, 8.400 colones. Ampli i còmode local al centre del poble. Cuina tica familiar, variada i abundant. Bons sucs. Dos casados, de pollastre i peix, sucs de pinya i chia, 8.400 colones. imprescindible.

A la tarda vam gaudir d'una bany gratuït en aigües termals. A la carretera 142 direcció nord hi ha almenys vint centres d'aigües termals, on per un grapat de dòlars ofereixen banys d'aigua calenta en un ambient relaxat i exclusiu, segurament ple de serveis. Si busques un ambient més auster, al costat del Resort Tabacon, 30 mts més endavant, hi ha un pont sota el qual passa el Riu Chollin, l'aigua del cual, escalfada subterràniament pel magma del volcà, prové d'uns deus amb un alt nivell de mineralització. Hi ha qui diu que és terapèutica. En definitiva, són aigües termals naturals d'accés gratuït, només hauràs de pagar al vigilant quan deixis el cotxe aparcat al marge de la carretera.

Al llarg del curs del riu es formen cascades i petites gorgues "privades", d'un parell de metres de diàmetre i amb prou feines mig metre de profunditat. Seu i relaxa't. La temperatura de l'aigua ronda els 40º, i com el contingut de sofre és baix, està lliure d'olors fortes i indesitjables. És un lloc "salvatge", no hi ha on canviar-se privadament, amb prou feines hi ha zones seques on deixar la roba o la bossa (millor que sigui impermeable), i millor portar calçat per a l'aigua, ja que el llit del riu és rocós, i a les ribes hi ha serps, iguanes i altres bèsties, així que millor no caminar descalç. A les 14h estem sols, però a poc a poc va arribant la gent, estrangers i locals. A partir de les 15h cal caminar un bon tram contracorrent per aconseguir lloc.

Lava Rock. Local de música i estètica occidental, on no hi ha ni un sol tico. Carta fusió de cuina costa-riquenya, mexicana i occidental, té deu tipus diferents de cerveses artesanes, i gran varietat de combinats i sucs. És un lloc agradable amb una còmoda terrassa. Guacamole amb nachos, dues cerveses artesanes, 13.000 colones.

El Parque Nacional Volcán Arenal (accés 15$) està format principalment pel Volcà Arenal i el Cerro Chato. L'any 1.968 el volcà va entrar en erupció, després de més de 450 anys adormit, destruint els pobles de Tabacón i Pueblo Nuevo, matant a 87 persones i creant tres turons més. Fins 2010 va estar emetent colades de lava i explosions que aixecaven roques i cendra, creant un bell espectacle nocturn. El turisme va créixer de manera exponencial i ara és el volcà més visitat del país.

Donada la seva freqüent activitat volcànica durant els últims anys, l'ascens al volcà està prohibit. En el seu lloc el Sendero del Cerro Chato, un camí que puja fins a la llacuna color maragda creada en el seu cràter, s'ha convertit en la ruta més popular per observar el cim de l'Arenal. Però a causa de la temporada de pluges, aquesta senda també està tancada per perill de despreniments. Així que ens limitem a recórrer els senders del propi parc, el qual està dividit en dues seccions.

En el sector Volcà el camí comença a l'aparcament i transcorre per un sender pla i sorrenc, producte de les recents erupcions del volcà. Hi ha un desviament cap un mirador que permet caminar sobre la colada de lava que va baixar el 1992. Des d'allí un sender circular s'endinsa en una densa zona de bosc amb arbres impressionants. El Ceibo, un arbre de 50 metres d'altura i més de 200 anys d'antiguitat, és el més conegut de tots. En total és una ruta circular d'uns 3 km. A 500 mts de l'aparcament hi ha un altre mirador amb pàrquing propi i àmplies vistes del volcà.

En el sector Península hi ha una sola ruta d'1,2 km que porta fins a l'embassament artificial Llac Arenal, font del 40% de l'energia hidroelèctrica del país. És un sender fàcil, compta amb tres miradors i una torre, amb belles vistes panoràmiques d'aquest bosc tropical plujós, el llac, el volcà i tot el sistema muntanyós del parc. Entre els animals que vam veure al parc cal destacar els óssos rentadors, llangardaixos, micos udoladors i una perillosa toboba d'alçada.

Soda La Hormiga. El local més barat que hem provat fins ara i el que té més clientela tica. Casado de bistec, arròs amb calamars, suc de mango, suc de mores i batut de xocolata, 6. 500 colones. Deliciós, molt recomanable.

Cataracta Riu Fortuna. 15$ accés. Aquesta impressionant cascada d'aigua de 70 metres d'altura, amb una caiguda d'aigua de 2.800 litres/segon, se situa dins de l'àrea del Parque Nacional Volcan Arenal, i és alimentada pel riu Fortuna, que neix a les muntanyes del parc. La caiguda des de tal alçada genera un gorg d'aigües cristal·lines apta per al bany, envoltada de frondosa vegetació selvàtica i dels sons de la rica naturalesa costa-riquenya. Però tot té un preu, i en aquest cas el cost són 500 graons, encara que per sort són graons petits bastant còmodes tant de baixar com de pujar. Abans de començar el descens, al costat del restaurant i la botiga de souvenirs que hi ha després de la taquilla, hi ha un mirador que ofereix unes vistes impressionants de la cataracta i el seu entorn. Un cop a baix, el bany a la bassa és gairebé obligat. Un altre dels atractius del lloc és un sender d'orquídies, que per desgràcia no podem gaudir d’ell per no estar en època de floració.

Coladas. Davant de la benzinera, en un carrer perpendicular al principal. Té pinta de local de menjar ràpid tico, d'aquests que promet ser bo per prendre un piscolabis, però la veritat és que la qualitat és força baixa i jo no ho recomanaria. Ceviche de peix i píangua, salchipapas, suc de pinya i suc de chia, 7.000 colones.