Capçalera

Sud-àfrica

Golden Gate Highlands NP

Vigésimosegundo día La ascensió a Sentinel Peak ens ha deixat amb algunes agulletes. Avui, després de tres dies de fred i boires, hi ha un sol radiant, i les vistes de les muntanyes a l'horitzó són espectaculars. La intenció és visitar Golden Gate Highlands NP, valorar l'opció de dormir allà i si no continuar fins Lesotho.
Golden Gate Highlands National Park
Golden Gate Highlands NP va ser inaugurat el 1963 per protegir les antigues coves refugi de boiximans, en moltes de les quals es poden veure encara pintures rupestres molt ben conservades. És l'únic parc nacional de Free State, i més que per la fauna és més famós pel seu paisatge d'àmplies prades, penya-segats i formacions rocoses que el vent i la sorra han erosionat durant segles. Malgrat tot vam veure munts de zebres, nyus i blesbocks (antílops de front blanc endèmics de Sud-àfrica), a més de mangostes, elands, cavalls, babuïns i un secretray bird. És a més un dels últims refugis d'ibis calb i trencalòs, per als quals hi ha un petit "restaurant" amb carcasses de caps de bestiar morts.
El origen de todos los senderos en Golden Gate Highlands National Park Carcasas en el restaurante para buitres Caballos salvajes Grupo de avestruces Arco de piedra en uno de los senderos
Golden Gate Highlands National Park
Picnic area, Golden Gate Highlands National ParkCentro de visitantes al fondo, Golden Gate Highlands National ParkÉs un parc relativament petit, 350 km 2, on gaudir de l'aire pur i estirar les cames, en un entorn tranquil i relaxat. Al costat del centre de visitants hi ha un campament de rondavels i una zona d'acampada de la qual surten sis rutes a peu d'entre 45 minuts i quatre hores. A més hi ha dos circuits asfaltats de 5 km i 7km per realitzar amb cotxe. Poc abans de sortir, mengem en una picinic àrea pendents en tot moment dels babuïns, el centre de visitants està ple, que per sort no apareixen.