Sud-àfrica

Darrera etapa del nostre viatge, volta al nord, a Johannesburg. Fem el camí seguint les carreteres N2 i N3, que es creuen a Durban. Són uns pocs quilòmetres més, però des de poc més enllà de Richard 's Bay tot el camí és autopista de peatge, mínim dos carrils (prop de Durban fins a cinc), vorals amples, i velocitat còmoda i sostinguda. El camí a les Drakensberg vam decidir fer-ho en dues jornades. La nostra primera opció és parar a dormir a Amatikulu NP. Arribem al voltant de les 13h, el càmping està buit, així que això no és un problema, però els camins de l'interior del parc són pedregosos i amb molt sots, i molt grans, poc adequats per al nostre VW Polo.

Seguim fins Midmar Dam, una reserva natural creada al voltant del llac que forma la presa del riu uMngeni. És un popular destí familiar per a la pràctica d'esports aquàtics. Disposa de embarcador per a canoes i petits vaixells a vela, i a més cada any es celebra la Midmar Mile, el major esdeveniment de natació en aigües obertes del món. Dins de la reserva hi ha una zona d'game drive on es poden veure alguns antílops. Disposa de tres càmpings enormes, tots ells buits. Ens vam instal·lar a Munroy Camp, en una plaça amb unes tranquil·les i espectaculars vistes sobre el llac.

Seguim la N3 160 km fins Amphitheatre Backpackers, a 21 km de Bergville, a meitat de camí de Royal Natal i la zona nord dels Drakensberg. L'allotjament és fantàstic, complet i variat, disposa de tot tipus d'habitacions des de 240 rands per persona i nit, zona d'acampada, dues cuines amb taules i bancs totalment equipades (fogons, microones, nevera, vaixella completa, bateria de cuina, coberts ...), zones de braai, sauna, bar, jacuzzi, restaurant ... La nostra habitació, 240 rands per persona, té bullidor d'aigua, bany propi i una fantàstica terrassa al jardí. Wifi satèl·lit (10 rands 60 mb) només disponible a recepció i voltants. Organitzen diverses activitats a la zona, vam contractar dues excursions per als dies següents.

Si no has de dinar al restaurant i vols fer ús de la cuina o la barbacoa, el supermercat més proper és a Bergville. Un altre poble amb població 95 % negra, com sempre. Però aquí es veu més pobresa del que és habitual, fins i tot dintre del centre comercial. Alguns fan una mica de mal rotllo. En Sud-àfrica no hi ha classe mitjana, per a alguns d'ells el llindar de la pobresa fa temps que va ser superat.

Ja que la sortida als Drakensberg està programada per al dia següent, omplim el dia amb una breu visita a Lesotho(690 rands per persona). Sortim a les 07h40 via Phuthaditjhaba fins a la cruïlla de Monantsa Pass, a 2245 mts d'altitud. A la banda sud-africana hi ha un lloc fronterer, però no a la banda de Lesotho, a on de facto entrem com a immigrants il·legals. És una zona remota i amb molt poc trànsit, així que van decidir suprimir el costós lloc de control. Pel costat sud-africà la carretera que puja la muntanya és molt empinada, estreta i hi ha llargs trams sense asfaltar, però el costat de Lesotho és una de les pitjors que he vist en la meva vida. És una pista sense asfaltar, en un pendent molt pronunciada, plena de sots i profunds solcs d'aigua on entra mitja roda, hi ha pedres, roques caigudes de la muntanya ... un malson per a les natges.

Estem en una petita vall, completament envoltats de muntanyes, la serralada Maloti, nom que reben les Drakensberg a Lesotho. És un paisatge típic d'alta muntanya, espectacular, on alguns pics encara estan nevats. I també és sens dubte una de les zones més pobres del país. La gent que ens creuem van coberts per una manta a manera d'abric, i calcen botes d'aigua i passamuntanyes. No ha sortit el sol i està plovisquejant, estem a més de 2.000 mts, la temperatura és molt baixa.

Arribem a un poble on Amphitheater’s Backpackers patrocina una escola que vam visitem. Després una curta passejada muntanya amunt fins unes pintures rupestres sant (boiximans), on vam aprofitar per dinar el pack inclòs en el tour (dos sandvitxos, ou dur, poma i un parell de caramels). De tornada al poble parem en una cova on els seus habitants recullen els ramats d'ovelles les nits de pluja o fred hivern. També coneixem a una remeiera que ens explica com els seus dons li van ser revelats quan tenia 9 anys. Finalment a casa del mestre provem un plat tradicional basoto, consistents en una espècie de farinetes d'arròs amb espinacs, boníssim.

Drakensberg és una serralada d'uns 1.000 km de longitud, on es troben les muntanyes més altes de Sud-àfrica, tota ella limítrof amb Lesotho. A la zona nord destaca l’Amphitheatre, una impressionant paret de roca d'uns 5 km de llarg i 1.220 mts d'alçada. Un dels seus pics, Sentinel Peak (3.186 m), és l'únic que pot coronar-se còmodament en una excursió d'anada i tornada d'un dia És accessible des del Sentinel Car Park prop de Witsieshoek via Phuthaditjhaba, a uns 2.500 mts d’alçada, des on hi ha una relativament curta ascensió. Des del cim es pot accedir fàcilment al punt inicial de caiguda de Tugella Falls, les segones cataractes més altes del món, l'aigua cau durant 948 mts, repartits en cinc salts.

Excursió a Sentinel Peak, 640 rands per persona, ens apliquen 50 rands de descompte per ser la segona activitat contractada. Com ahir, sortim de l'alberg a les 07:30, i després de 1h30 2h de camí arribem al pàrquing, on hi ha un petit refugi amb lavabos. Des d'aquí el desnivell fins al cim és d'uns 600 mts. Està completament nevat i fa vent. Al lavabo em poso uns segons pantalons, altres mitjons, samarreta tèrmica, samarreta màniga llarga, màniga curta, folre polar i impermeable. El nostre error més gran és que el calçat és d'estiu, Rosa va amb bambes de running, i abans de començar la marxa estem gelats. La clau serà mantenir els peus secs i allunyats dels tolls de totes totes. Ens vam plantejar seriosament quedar-nos al refugi prenent hot xocolate mentre els altres van a passar fred, però vam decidir arriscar-nos.

Una vegada en moviment entrem en calor. El temps canvia contínuament, tan aviat s'aixeca vent com es posa a nevar. El camí en general és fàcil, amb desnivell en ocasions, però encara que rocós i relliscós per la neu i el fang que aquesta crea, no és un recorregut tècnic ni perillós. Com hi ha massa neu i no podem seguir la ruta principal, l'últim tram el fem pujant per unes escales metàl·liques dividides en dos trams de 20 i 15 metres més o menys. Aquest tram és l'únic realment perillós, i una autèntica bogeria fer-ho sense una corda de seguretat (a l'alberg ens van dir que l'havia). Un cop al cim, caminem uns deu minuts més fins arribar a la caiguda de Tugela Falls. Mengem i tornem. En total 2h30 de pujada i 2h de baixada.