Islàndia

Quan sona el despertador estem a -5. Gran part de la nit ha fet moltíssim vent, de fet hi ha alerta groga a l'oest del país per vents sostinguts d'entre 30 i 60 km/h. El cotxe està cobert de neu, els vidres i les juntes de les portes estan congelades. No es pot obrir cap d’elles més que la del copilot. Per allà entra Rosa, encén el cotxe, la calefacció, les llunetes tèrmiques, i em passa el rascador de gel per netejar els vidres i juntes de les portes. En uns 15 minuts estem preparats per sortir. El maleter estarem quatre o cinc dies sense obrir-lo pel gel.

Per la carretera 724 arribem a la Ring Road que seguim fins Glaumbær. Totes dues estan cobertes de neu, però a la web de trànsit Vegagerðin no alerten per gel. Tot i que fa vent, ha baixat en intensitat i en general la visibilitat és bona. La norma és conduir a poc a poc i sense moviments bruscos, entre 50 i 70 km/h està bé. El vent corre sobre l'asfalt embolicat en neu blanca, encara és negra nit, i il·luminat pels fars del cotxe crea un efecte fantasmagòric. De tant en tant una ratxa de vent aixeca tal quantitat de neu que durant alguns segons sembla que estiguem conduint en una tempesta de sorra, la visibilitat és gairebé nul·la i les balises que voregen la carretera, separades entre si 20 o 25 metres, no veiem dues seguides.

Avui comencem a recórrer el nord d'oest a est. Dormirem en el fiord de Skagafjörður, una de les zones menys poblades del país. Travessem una àmplia vall, envoltat de pintoresques muntanyes, on abunden els fornits cavalls islandesos. No hi ha àrees volcàniques, excepte algunes molt antigues com Mælifell, però, hi ha una gran activitat geotèrmica i abunden les piscines d'aigües termals.

Una de les curiositats del país són les cases de gespa, habitatges construïts de torba (carbó produït per la descomposició de restes vegetals), fusta i gespa. La majoria van ser construïdes als segles XVIII i XIX. Com pedres i fusta escassejaven, amb elles es construïa la base i la carcassa, i la resta era cobert completament per gespa seca, que resulta ser un excel·lent aïllant tèrmic. En Glaumbær hi ha una granja amb una dotzena d'edificis d'aquest estil, enganxats els uns als altres per optimitzar la calor suposo, tenen finestrals petits i el frontal és blanc amb porta groga. A l'estiu hi ha visites guiades, ara està tancat. Tot i estar cobertes de neu, i la gespa marró i seca, les vistes del conjunt amb l'església al fons són fantàstiques. La granja és famosa per ser el lloc on va viure amb els seus pares Snorri Þorfinnsson, considerat el primer europeu nascut al continent americà a l'any 1007.

La nostra següent parada és a Hólar, un poble de menys de 100 habitants, que va ser durant 700 anys la capital del nord, i la catedral del segle XVIII és l'església de pedra més antiga del país. El seu altre punt d'interès són les cases tradicionals de gespa. A mà esquerra, a l'entrada del poble, es veu una casa aïllada anomenada Auðunarstofa, que va ser construïda el 2002 amb els mateixos materials i tècniques que una casa anterior desmantellada a principis del XIX. És impossible arribar-hi perquè els accessos estan completament gelats. Al centre del poble hi ha una granja coneguda com Nýibær que va ser aixecada en 1860. És un conjunt de tres cases, enganxades una a l'altra, a la part alta d'un petit turó, cobertes d'una frondosa capa de gespa marró i neu. Sembla que l'interior fos un sol espai, l'accés es troba a la casa central, i als laterals i zones posteriors es situen les finestres. Podem recórrer tot el seu perímetre exterior, però no podem entrar, igual que la catedral el seu accés està tancat per temporada baixa. Veiem un parell de restaurants que també estan tancats.

Hofsos és un petit poble pesquer a l'est del fiord de Skagafjörður fundat al segle XVI. Actualment viuen menys de 200 habitants. Disposa d'hotels, restaurants, càmping, gasolinera i una impressionant piscina municipal, encara que al ser temporada baixa molts d'aquests serveis estan tancats. Venim des de Hólar amb l'esperança de menjar i donar-nos un bany a la piscina, però malauradament és diumenge i aquesta tanca a les 15h (queda menys d'una hora perquè tanqui, així que ho deixem per demà), el supermercat ja està tancat, i els restaurants en ser temporada baixa ni tan sols han obert.

Ens aconsellen anar a Sauðárkrókur, 35 km al sud, a l'inici del fiord. És un poble de 2.600 habitants, el més gran del nord-oest islandès, i disposa de tots els serveis principals com gasolineres, bancs, hotels i restaurants. La majoria d'opcions per menjar les trobem al carrer Aðalgata, Sauðárkróksbakarí, un forn molt freqüentat; Grand-Inn, un pub cervessería; Kaffi Krokur, plats combinats, sopes, sandvitxos, creps; i Hard Wok Cafe, menjar asiàtic (woks i sopes), menjar mexicà, hamburgueses i fish and xips. Mengem aquí, hi ha wifi, el bacallà està deliciós i ens regalen un gelat de postres. A la zona hi ha almenys una dotzena d'hotels, un bar de copes, algunes botigues i una gasolinera.

Magical Horses, 11.200 ISK, esmorzar inclòs. Des del sud per la Ring Road, cal prendre el primer camí a la dreta després de passar el desviament 767 cap a Hólar. Casa particular que lloga un parell d'habitacions, apartat i enmig del no-res, l'única opció és sopar aquí, o anar fins Saudarkrokur a uns 20 km, perquè en Hofsos tot està tancat. Habitació amb dos llits, tauleta de nit i un armari. El bany està fora de l'habitació però és exclusiu per a nosaltres. Tot està net i la dona és amable.