JORDANIA

La cuina jordana és una combinació de menjar libanès, egipci i sirià, amb influències beduïnes. Per descomptat amb les limitacions pròpies de la religió musulmana, gens d'alcohol ni carn de porc. Saborosa però poc variada, el menjar sol començar amb una mezze (una selecció d'entrants variats), seguida del plat principal de pollastre o be acompanyat d'arròs o pa àrab, i acaba amb un embafador dolç. Per beure te o suc fresc. Els esmorzars solen incloure hummus, olives, cogombres, tomàquet i formatge fresc.

Els entrants mes coneguts d'una mezze són el hummus, puré de cigrons amb oli d'oliva; baba ghanooj o muttabal, crema a força d'albergínies rostides; muhammara, crema a força de pebrot; i el tabbouleh, amanida freda de julivert, tomàquet i herbes aromàtiques. Altres entrants són fattoush, amanida de verdures amb pa de pita trossejat; falafel, croquetes de cigrons especiades; mahashi, fulles de vinya farcides d'arròs, carn mòlta i espècies; o fattayer, panades i petites pastes farcides amb carn picada, formatge o verdures. Tot això acompanyat de khobz o pita, pa àrab elaborat en forns de pedra.

El plat nacional és el mansaf, un guisat de be d'origen beduí que es menja amb salsa de iogurt sobre arròs blanc. Amb pollastre són típics farooj i musakhan, pollastre amb ceba servit sobre pa pla. Kefta són petites botifarres de be o vedella mòlta, barrejada amb cebes i julivert; i és freqüent els buffet trobar maqluba, arròs amb pollastre i verdures fregides, la versió àrab de la paella. Per descomptat estan les tradicionals carns a la graella de la zona com el kebab, shawarma, shish kebab o shish tawook.

Les postres àrabs no són aptes per a diabètics. El dolç mes popular és el knafeh, unes postres tradicionals libaneses elaborades amb pasta fil•lo, formatge i festucs, que es ven a pes en les pastisseries. A més estan els clàssic àrabs de baklava, nous, ametlles o festucs embolicats en pasta tall i banyats en xarop de mel; i halawa, pasta de sèsam amb sucre i festucs.

I en un viatge a Orient Mitjà no podia faltar el te, un dels costums mes arrelats al món àrab, esmorzar, menjar, sopar, sobretaula, tendes, museus i trobades ocasionals, qualsevol moment és bo. Quant al cafè, a més de exprés i americà als hotels, es consumeix molt el cafè turc, un cafè amb pòsit de sabor fort i exòtic. També és fàcil de trobar en terrasses i salons de te, la tradicional narguile, pipa d'aigua que es fa servir per fumar tabac de diferents sabors.