Méxic

Per llogar un cotxe a Mèxic només cal tenir més de 18 anys, un carnet de conduir en alfabet llatí (no cal el carnet internacional), i una targeta de crèdit. El millor és llogar amb antelació, a internet hi ha un munt de companyies nacionals i internacionals amb oficines en els principals aeroports i ciutats. Nosaltres sempre fem servir el cercador RentalCars, que a més de treballar amb companyies locals, ofereix assegurances propies. El cotxe el vam recollir a Mex Rent a Car, tan sols 150 mts al davant de la terminal d'arribades de l'aeroport de Cancún, un cotxe tipus Wolkswagen Gol durant tres setmanes ens cost 320€, una mica car perquè ens vam dormir, només una setmana abans valia 100€ menys.

Hi ha dos tipus de carreteres: de quota (amb peatges) i lliures (sense peatges). De quota només hi ha dues: la que uneix Mèrida amb Cancún (300 km, peatge de Cancún Valladolid 262 MXN), i la de Campeche a Champotón (40 km, 60 MXN). Les lliures són conegudes pels topes, reductors de velocitat de diferents altures que travessen completament la carretera, situats principalment a l'entrada i sortida dels pobles. A més de protegir els baixos del cotxe, cal anar amb compte ja que sempre trobes persones venent productes locals, nens jugant, vianants creuant la carretera sobre ells o gossos que es tomben a descansar. A més cal extremar la precaució a la nit, ja que moltes d'aquestes carreteres no estan il·luminades, i no és estrany trobar gent caminat o en bicicleta pel voral.

Per entendre la diferència entre carretera de quota i lliure, prenguem com a exemple el tram de Cancún fins a Mèrida La carretera de quota és una via de dos carrils en cada sentit, ben pavimentada i on es pot arribar a una velocitat màxima de 110 km/h; la carretera lliure té un carril en cada sentit, esta ben pavimentada encara que a penes té voral, la velocitat màxima és 90 km/h, i travessa 43 pobles i 146 topes, una bona opció per anar sense presses gaudint de les tradicions mexicanes.

Són habituals els controls a les carreteres. En la majoria dels casos n'hi ha prou amb disminuir la velocitat per facilitar una inspecció visual dels ocupants, encara que per dues vegades ens van fer aturar, i en una d'elles obrir el maleter. Pel que fa a les famoses mordidas, multes imaginàries amb l'única finalitat de treure-li diners al turista, en el nostre cas no hi va haver.

Les benzineres no abunden, sobretot hi ha en ciutats i pobles grans, però en les carreteres són difícils de trobar. Dos exemples: en el tram de carretera de quota que va de Cancún fins a Valladolid (160 km) no hi ha cap; i a la carretera lliure entre Escárcega i Chetumal (276 km) només hi ha un parell d'elles en Xpujil, mes o menys a mig camí. Algunes tenen botiga de proveïments o pàrquing privat per a cotxes, i és habitual que a canvi d'una petita propina netegin els vidres.

Per acabar, una petita mostra de llenguatge local, gentilesa de  elcaminomascorto, "Aquí se maneja (conduce) carro (auto, coche). Si se poncha (revienta, pincha) la llanta (neumático) deberás buscar una vulcanizadora (taller de neumáticos) para fijarla (arreglarla). El tanque (depósito) de gas (gasolina) lo llenas en la gasolinera, o en la Pemex. La cajuela es el maletero. El carro lo prendes (arrancas) y los indicadores (intermitentes) no los usan demasiado los conductores".