IRAN

Esmorzar variat en Zein-o-Din Caravanserai: formatge, mantega, melmelada, ou dur, síndria, torrades, te, cafè... Per arribar a Yazd des d'aquí no hi ha transport públic, l'única opció és fer dit a la carretera, i tot i estar segurs que tindríem èxit, i que no hi ha cap perill, preferim el taxi que ens ofereix l'hotel (600.000 IRR, 12€, 45 min.)

Hem reservat en   Silk Road Hotel. La ubicació és immillorable, a tan sols uns segons de Masjed-e Jameh i dins del barri antic. Com està ple, ens porten al   Orient Hotel (del mateix grup, com l'Oasis Hotel) a menys de 100 m d'allà. És una enorme casa tradicional de dues plantes, que envolta un gran pati amb fonts, on tenen el restaurant Marco Polo. Tenim una habitació triple (1.400.000 IRR, 35€), neta, amb mantes ¿?, Aire condicionat individual, dutxa i lavabo amb tassa.

Al costat del nostre hotel esta un dels temples musulmans més impressionats del país,  la Mesquita Masjed-e Jameh, una mesquita del segle XII construïda durant la dinastia Al-e Bouyeh, encara que va ser restaurada entre 1324 i 1365. La façana està completament decorada amb rajoles blaves, i flanquejada per els dos minarets més alts de l'Iran. Al pati porticat hi ha un únic iwan, darrera del qual hi ha una bellíssima sala d'oració, on hi ha un mihrab de terracota de 1365.

El Mausoleu de Bogheh-ye Sayyed Roknaddin, construït al segle XIII, té una enorme cúpula blava fàcil de reconèixer des de qualsevol punt elevat de Yazd. El seu interior està en restauració, així que l'alta bastida amb prou feines ens deixa endevinar els frescos de la enorme cúpula. La tomba es troba només creuar la porta, envoltada  d'una enorme urna de vidre, recoberta de barres daurades, per on alguns buits fidels introdueixen bitllets.

Per tota la ciutat es veuen naghis, grans estructures de fusta amb forma de llàgrima, que són transportades a coll en processó durant el dia de l'Ashura, per commemorar el martiri de l'Imam Hussein. Un altre element típic del paisatge de la ciutat són els badgir o torres de vent. Es tracta d'un enginyós sistema de ventilació natural. Una alta torre de tova sobre la casa, o cisterna d'aigua, capta el vent que baixa cap a l'interior. L'aigua que hi ha als murs absorbeix la calor de l'aire (en evaporar-se), refredant i sent distribuït per tots els espais de la construcció.

Seguim endinsant-nos al barri antic. Arribem a una plaça on es troba Alexander Prison, una antiga escola del segle XV amb una gran cúpula; i la Tomba dels 12 imams (en restauració), a l'interior hi ha inscripcions amb noms dels 12 imants del xiisme, encara que cap d'ells està enterrat aquí. A pocs metre esta Khan-e Lari, una històrica casa tradicional. Ens trobem amb una família, el fill de 17 anys estudia a l'Institut Cervantes de Teheran. Practicant espanyol amb ell se'ns dóna l'hora de dinar, i no visitem cap dels tres llocs.
Mengem en Aboolmaal, (490.000 IRR, 12€), un bonic restaurant amb fonts al saló, que sembla situat en uns antics banys. Cuina tradicional. Fesanjun, bakhtiyari kebab i una Hey Day amb llimona.

Agafem un taxi (50.000 IRR, 1,25€) fins Atashkadeh (50.000 IRR, 1,25€), un important temple zoroàstric que acull un Atash Bahram, el grau més alt de purificació al que pot arribar una flama en aquesta religió. El foc prové de la combinació de 16 tipus de flames diferents, que requereixen 32 sacerdots per a la cerimònia de consagració, que pot trigar fins a un any a completar-se. Tan sols hi ha nou al món d'aquest tipus. L'edifici està envoltat d'un bonic jardí, i al pati que hi ha davant d'ell, una gran piscina rodona on queda reflectit. En el seu interior, després d'una vitrina, hi ha la flama, que segons la tradició porta cremant de manera ininterrompuda des de l'any 470, el que atrau pelegrins de tot el món. Segons sembla en Chack Chack i ara aquí, són temples sobris, mancats de la grandesa d'altres religions com la cristiana, musulmana o budista, però això no els resta gens d'aura mística i espiritual. Una visita molt interessant.

Li demanem a un taxista (50.000 IRR, 1,25€) que ens porti a Shehbadgiri. Sabem que és a prop, però no exactament on. Després de fer-nos entendre, i preguntar unes quantes vegades, arribem a una plaça, on amagat darrera d'uns murs, es troba aquest magnífic conjunt de sis badgirs (torres de vent) que envolten la cúpula d'una cisterna. No es frecuent veure tants junts, generalment no hi ha més de quatre. Per desgràcia l'accés es tancat, així que hem de conformar-nos amb veure-ho des de fora.

El taxista ens deixa finalment a la Plaça d'Amir Chaqmaq. Al centre hi ha un petit estany envoltat d'herba, així com un fantàstic naghi de fusta de 8,5 mts d'alçada. Darrera d'ell hi ha el imponent Amir chaqmaq Complex, una colossal façana de tres plantes amb dos alts minarets, decorada amb rajoles típics perses. Sota ella hi ha un petit basar sense gaire interès. Als voltants hi ha una mesquita (que està tancada), una cisterna, un munt de botigues de dolços i de menage de cuina, i l'interessant Water museum (150.000 IRR, 3,75€) on s'explica de manera detallada i molt il·lustrativa el sistema de distribució d'aigua mitjançant qanats. S'exposen instruments i fotografies relacionats amb la recerca i extracció de l'aigua, un senzill rellotge d'aigua, i es pot visitar part d'un qanat al soterrani. Un senyor molt amable, que sembla l'encarregat del museu, ens dóna explicacions i ens ajuda a entendre moltes de les peces exposades, sense fer-se pesat ni ser intrusiu.

Taxi (50.000 IRR, 1,25€) fins Bagh-e Dolat Abad (50.000 IRR, 1,25€), uns jardins construïts en 1.747 com a residència d'estiu pel governador Karim Khan Zand. Hi havia un espai privat per a la família i un altre recinte per rebre els convidats. Hi ha un petit pavelló d'estiu, amb fantàstiques vidrieres de colors que creen uns bonics reflexos, sobre el qual s'aixeca el bagdir (torre de vent) més alta de l'Iran. També hi ha un pavelló d'hivern, que està orientat cap al sud a la recerca de calor. Hi ha una bonica cafeteria amb terrassa encatifada, on prenem uns gelats.

Taxi fins a l'hotel (80.000 IRR, 2€). Marco Polo (200.000 IRR, 5€).Tas kebab e shortor (estofat de camell amb patates), Kashk e badenjan (albergínies, kashk mint i ceba), shuli (sopa tradicional de Yazd amb remolatxa i espinacs).