ORIENT MITJA

Jerusalem ha estat font de disputes durant tres mil anys. Les tres religions monoteistes mes importants del món la consideren "ciutat sagrada". Per als jueus és el lloc on el Rei Salomó va construir el Primer Temple, en el qual es guardava l'Arca de l'Aliança, el lloc mes sagrat per al judaisme del qual nomes queda el Mur de les Lamentacions. Per als musulmans és el lloc des d'on Mahoma va ascendir als cels en el seu fantàstic viatge des de Medina, i el lloc cap al qual dirigien les seves oracions abans de mirar a la Meca. I per als cristians és el lloc on Jesús va predicar els seus ensenyaments i on va ser crucificat.

Gran part de la ciutat vella emmurallada , on es troba gairebé tot el que cal veure, nomes és accessible a peu a causa dels seus carrers estrets i costeruts, un eixam de carrerons on és difícil orientar-se fins i tot amb un mapa. Però perdre's és un dels seus encants, encara que és difícil perdre's molt a causa de la seva reduïda mida, tot just fa un quilòmetre de punta a punta. Malgrat la seva famosa divisió a quatre barris: àrab, jueu, cristià i armeni, és difícil saber quan es passa d'un a un altre, de fet alguns símbols religiosos semblen trobar-se al barri equivocat, la Via Dolorosa per exemple transcorre gran part d'ella pel barri àrab.

Sortim força tard de l'hotel. Comencem omplint l'estómac en Papa Andrea's. Després del menjar|dinar anem a veure l'Església del Sant Sepulcre, la joia del barri cristià. és important destacar que l'església no és una església en el sentit d'un edifici amb altar i atri, si no mes bé un "magatzem" on diverses esglésies estan representades i cada una d'elles té les seves pròpies capelles i altars. El complex esta sobre el lloc en el qual es va produir la crucifixió, enterrament i resurrecció de Jesucrist, hi ha un punt que assenyala on es va clavar la creu, un altre on li van treure la roba, un altre on el van junyir després de mort, la pedra amb què el van tapar i fins i tot el lloc on el van enterrar. Les cinc ultimes estacions del Via Crucis es desenvolupen aquí. Gran part de la mitologia cristiana al voltant a les ultimes hores de Jesucrist es troben aquí dintre.
El sepulcre per si mateix es troba sobre una estructura elaborada dins d'una rotonda, envoltat per columnes que sostenen un sostre ornamentat en forma de cúpula. Dins d'ell es troben un fragment de la roca sobre la qual es va asseure l'àngel quan les dones van arribar al sepulcre buit, i un tros de la

roca original del sepulcre nou que es trobava a l'hort de José de Arimatea, cobert per 43 làmpades de plata. és la ultima estació de la Via Crucis, i l'únic lloc de tot el complex on sempre hi ha cua per entrar. Plànol de planta del complex.
Als seus voltants es troba l'Església Luterana de la Redempció, l'Església de San Juan el Bautista, i Christian Quarter Road, el principal carrer comercial del barri al costat de David Street, especialitzada sobretot en articles religiosos i mocadors.

Després d'una breu visita a l'hotel ens dirigim al Mur de les Lamentacions, l'últim vestigi del Segon Temple, el punt mes sagrat del judaisme. Ja que els jueus tenen prohibit l'accés a la Muntanya del Temple, aquesta és l'única part de l'estructura a la qual es poden apropar. El general Tito va decidir mantenir-lo dempeus després d'haver destruït el temple perquè els jueus no oblidessin la seva derrota davant els romans. La plaça davant el mur esta dividida per una tanca, amb una àmplia zona a l'esquerra per als homes, la majoria jueus ortodoxos vestits amb barret d'ala ampla i vestit negre, que es balancegen cap a davant i cap a enrere durant les seves oracions; i una altra notòriament mes petita a la dreta per a les dones. El mur fa les funcions de sinagoga a l'aire lliure amb pregàries escrites en trossos de paper que s'insereixen a les escletxes de les grans pedres que formen el mur. L'accés és lliure per a ambdós sexes, encara que els homes han de vestir la kipá (gorra ritual que cobreix parcialment el cap) que es lliura a l'entrada. A l'esquerra del mur es troba l'Arc de Wilson, on es troba l'arc original del temps d'Herodes construït com a suport del pont que unia el Segon Temple amb la part alta de la ciutat.

Intentem arribar a l'Esplanada del Temple i la Cúpula de la Roca. En les immediateses del Mur de les Lamentacions li preguntem a un militar, dels molts que es veuen per aquí. Ens diu que millor ens n'anem, que és molt perillós, que la zona àrab ni tocar-la si no volem córrer riscs innecessaris. ¿¿¿??? Per descomptat ni cas, seguim a les nostres, i després de donar-ne una quantes voltes aconseguim donar amb el carrer Ala Ed-din que ens porta directament a una de les portes d'acces. Dos agents de seguretat israelians ens tallen el pas i ens diuen que en aquelles hores, 19:30, nomes poden passar els musulmans. L'horari és de 7:30 a 11:00 i de 13:00 a 14:00. Demà ho intentarem de nou.

Ens allotgem en l'Hebron Hostel, en el costat àrab de la ciutat, una zona segura fins i tot de nit, com tota la ciutat. El barri àrab és una infinitat de carrerons d'amb prou feines tres metres d'ample, omplerts de parades en ambdós costats que fins i tot les fan mes estretes. Gran part d'elles són en pendent, en un costat hi ha esglaons i en l'altre una costeruda rampa per on pesats carretons baixen les mercaderies amb gran risc per a la salut de tots. Per tot arreu hi ha parelles dels diferents cossos de seguretat israelians, fortament armats i en molts casos amb el dit en el gallet, espero que amb l'assegurança posada.
El carrer al-Wad és el cor d'aquest barri. Comença a la Porta de Damasc i les cases de canvi que alberga sota el seu arc. Després arriben els cafès i les seves petites terrasses, els venedors de carrer i ambulants, les tendes de fruites i verdures, de dolços, botigues de roba, d'electrodomèstics i fins i tot sabateries i diaris. és zona de pas per a musulmans que es dirigeixen a pregar a la Mesquita d'al-Aqsa, però també és freqüent veure jueus que van a resar al Mur de les Lamentacions.

Ens aixequem a les 8:00 com sempre. Avui toca visita a Esplanada del Temple. Tornem a la porta d'ahir. Resulta que per aquí nomes poden entrar musulmans les 24 h del dia, independentment de l'horari d'accés al recinte. Per aquí no passen turistes. Els de seguretat ens informen que sortint a mà esquerra hi ha una altra porta. Aquesta porta tampoc no admet turistes a cap hora. Finalment ens indiquen que l'únic accés per a no musulmans és a través d'un pont de fusta que comença al costat de la Porta dels Fems a la cantonada sud-est del Mur de les Lamentacions. Després de passar uns arcs de detecció arribem a una passarel·la elevada que ens porta a l'esplanada.

L'accés és gratuït, i des de la passarel·la hi ha unes formidables vistes del Mur de les Lamentacions.
Creuant la Morocco Gate ens trobem a la Muntanya del Temple, el lloc mes sagrat del judaisme. El lloc on es va construir el Temple de Salomó que havia d'allotjar en el seu interior l'Arca de l'Aliança. Aquest temple va ser destruït igual que ho va ser el Segon Temple, reconstruït anys després per Herodes. Paradoxalment avui és un lloc vetat als jueus, ja que podrien entrar sense voler al Lloc Santíssim del Temple on nomes pot accedir el summe sacerdot.
A l'esplanada no arriba ni un sol soroll. Tot és pau i tranquil·litat, nomes pertorbada de tant en tant per crits de joia i trompetes que arriben des del Mur, sembla que avui és dia de celebració. Tot l'entorn traspua una pau perfectament equilibrada, zones verdes amb alts arbres envolten l'extensa esplanada. Hi ha dos nivells, en el baix esta la mesquita d'Al-Aqsa amb les antigues cavallerisses al fons, una altra extensa esplanada. A dalt, al mig de milers de metres quadrats de "res" es troba la Cúpula de la Roca. En el seu costat el que segurament és el lloc de les ablucions.

A mà esquerra esta la Mesquita d'Umar o Cúpula de la Roca. Aquest enlluernador temple acull en el seu interior la pedra sobre la qual es creu que Abraham va estar a punt de sacrificar el seu fill, i des d'on Mahoma al costat de l'arcàngel Gabriel, va pujar als cels en el seu viatge d'una nit des de la Meca. A la dreta la Mesquita d'Al-Aqsa. El tercer lloc mes sagrat de l'Islam després de la Meca i Medina. Construïda sobre les ruïnes de part del Temple de Jerusalem, una part del mur exterior que envolta la mesquita és avui el Mur de les Lamentacions. En cap de les dues mesquites esta permès l'accés a no musulmans.

A les onze, les forces israelianes que custodiaven les portes d'accés, desallotgen els pocs turistes que som al recinte. Els horaris d'accés són molt severs, és per això que cal entrar tan aviat com es pugui, i gaudir-ne fins i tot l'últim minut d'un dels llocs mes bonics del món. Plànol de planta de la Esplanada del Temple.

Dins del barri àrab trobem també l'Església de Santa Anna. és el lloc on tradicionalment es creu que van viure Ana i Joaquín, els pares de la Verge Maria. Al voltant de l'església es troben les ruïnes d'uns banys romans. Es creu que és la Piscina de Bethesda, on segons l'apòstol San Juan, Jesucrist va curar un home que portava 38 anys invàlid "Aixecat, agafa la teva llitera i vés-te". (Jn. 5,1-9). Gran part de la Via Dolorosa transcorre per ell, algunes de les seves estacions mes famoses en aquest barri són el Monestir de la Flagel·lació, el lloc on es diu que Jesucrist va ser jutjat davant de Poncio Pilatos i l'Arc d'Ecce Homo, on Poncio Pilatos presenta a la multitud a Crist coronat d'espines i diu "Vet aquí l'home", en llatí "ecce homo".

A Lonely Planet llegim sobre Palestine Alternative Tours, una plana web des d'on Abu Hassan organitza excursions per les zones palestines: Hebron, Jericho, Betlem, el Mur de Seguretat i fins i tot Nablus. Abu Hassan és un palestí, que segons ens va comptar ell mateix, pas sis mesos a presó quan comptava menys de catorze anys per llançar pedres contra una patrulla israeliana. Després d'aquesta terrible experiència va decidir no tornar a la presó mai mes, i ara es dedica a fer activíssim des del costat pacífic, ensenyant a turistes i a periodistes el punt de vista palestí del conflicte de Cisjordània.

A les 14:30 estem al Jerusalem Hotel, on hem quedat amb Abu Hassan. Hi ha un petit retard i hem d'esperar una hora a què comenci el "Political Tour" (105 IS cada un). és un recorregut pels voltants de Jerusalem per conèixer com afecta el "mur de seguretat" a la vida diària dels palestins. és inaudit contemplar els efectes de la construcció d'un mur de nou metres d'alçària que en la majoria dels casos nomes separa palestins d'altres palestins. Dos objectius apunta el nostre guia mouen als israelians a construir aquest mur. El primer és el control sobre l'aigua. Els jueus són el 20% de la població i controlen el 82% de l'aigua. El mur esta dissenyat seguint els aqüífers i incloent-los al sector israelià. El segon objectiu és tancar als àrabs, fer-los mes difícil el dia a dia, aïllar-los.

Hi ha carreteres israelianes per les quals no circulen àrabs, que comuniquen ciutats jueves partint pobles àrabs al seu camí, i deixant ambdós costats del poble incomunicats per sempre mai. Durant el recorregut hem entrat en una colònia jueva de cases pareades, on al fons es veu la zona àrab rere el mur, deteriorada i vella. La diferència és abismal, primer i tercer món. L'assentament àrab al costat d'aquesta colònia jueva va començar sent un camp de refugiats per a 35 famílies i ara viuen en ell 35.000 persones en unes condicions deplorables. Veiem pobles l'accés principal dels quals ha estat segellat amb roques i runes, en alguns encara es conserva el "Welcome to... ".

Veiem el famós cehckpoint de Qalanda que sembla un peatge d'autopista o un pas fronterer, i no l'intimidatori control militar que realment és. Veiem les geometries irregulars del mur que fan que àrabs influents quedin a un costat o a un altre de la tanca, i així poder quedar a la zona israeliana on tot són comoditats. Veiem cases destruïdes amb l'excusa de no tenir permís o trobar-se en zona il·legal. Veiem molts llocs de control, diuen que hi ha mes de 500 a tota Cisjordània. és un autèntic estat policial en el que el turista té mes drets que l'àrab al seu propi país.

De tornada a Jerusalem agafem el bus (5,5 IS) número 18 cap a l'estació central d'Egged per comprar el bitllet a Eilat de diumenge (65 IS cada un). Des del capvespre de demà divendres fins al vespre de dissabte tot negoci jueu romandrà tancat per la festa del sàbat. Així que és gairebé la nostra última oportunitat de comprar els bitllets. Jerusalem Oest no s'assembla en res a la ciutat vella, és una urbs mediterrània com qualsevol altra, gairebé no es veuen àrabs i pràcticament no hi ha jueus ortodoxos. A la tornada agafem el bus 20, que ens deixa a Jaffa Gate.

Passejant a la recerca del barri armeni ens trobem amb el Cardo al barri jueu, la reconstrucció d'un antic carrer romà vorejat de columnes, ara cobert, ple de banderes israelianes, i convertit en unes luxoses galeries comercials. Quan els jordans van entrar al barri jueu el 1948 el van arrasar gairebé per complet. En recuperar-lo el 1967 els jueus van haver de reconstruir-lo de nou. El que es veu avui és un barri immaculat, poblat d'arbres (l'únic barri de la ciutat vella amb arbres als carrers) i que ofereix tot tipus de serveis: caixers automàtics, fonts, lavabos públics... Els carrers són amplis i descoberts, disposen d'enllumenat públic, i nomes es veuen jueus o turistes. Res d'àrabs. Es respira assossec, no l'ambient pesat i atrafegat dels carrers estrets de les zones àrab i cristiana. Un primer món florent amb tot tipus de comoditats i serveis, dels que no semblen disposar la resta de barris.

Hurva Square és el centre del barri jueu. Cafès, botigues de souvenirs i restaurants on menjar a l'aire lliure. A l'oest de la plaça es troben les ruïnes de la Sinagoga Huvra, de la qual nomes queda un arc que per a súmmum va ser retirat l'any passat per a la seva reconstrucció, així que no vam veure res. La Basílica de Santa Maria, una església i hospici del segle XII dels Cavallers germànics de San Juan, són altres ruïnes properes.

Al voltant de la muralla també hi ha punts d'interès. Des del barri jueu, sortint per la Porta dels Fems s'arriba a l'Església de San Pedro Gallicantu, erigida al lloc on era la casa de Caifás, on Jesús va ser jutjat, i on Pedro el va negar tres vegades. Altres visites als voltants són la Tomba del Rei David, la Tomba de Schindler's (el de la pel·lícula de Spielberg) i el Garden Tomb, al costat de la Porta de Damasc, on els protestants creuen que es trobava el jardí de José de Arimatea, i per tant un possible lloc de la resurrecció de Jesús.
Ja se'ns ha fet gairebé l'una. Agafem un taxi fins a la Porta del Lleó, a pocs metres de l'inici de la Via Dolorosa, el camí recorregut per Jesucrist des del moment en què va ser detingut fins a la seva crucifixió. La processó que venim a veure comença una hora mes tard del que pensàvem. Durant aquella hora, visitem l'Església de Santa Anna o Bethesda (7/5 IS adult/estudiant), lloc en el qual segons la tradició cristiana va néixer la Verge María.

La processó la realitzen els pares franciscans cada divendres a les 15:00 seguint totes les estacions del Via Crucis. Comença en la madrassa al-Omariya, antiga caserna de la guarnició romana a Jerusalem on Jesús va ser jutjat, i acaba a l'Església del Sant Sepulcre. Cada estació esta degudament marcada i al seu lloc s'han construït capelles o esglésies on meditar o pregar. Tardem 75 minuts a recórrer els escassos 500 metres de ruta. Hi ha entre dues-centes i tres-centes persones seguint l'esdeveniment, i en alguns moments es fa difícil no perdre de vista als pares franciscans. Es detenen a cada estació, llegeixen un passatge de l'evangeli en tres idiomes (llatí, anglès i castellà) i es resa una oració o un cant. En total són uns sis monjos, mes un de seguretat que va vestit estil turc ortodox, a més de l'omnipresent seguretat israeliana. Tot va bé, a un ritme relativament ràpid, que no se'ns fa gens pesat. La processó acaba amb una curta missa en l'interior de l'església del Sant Sepulcre on es troben les ultimes cinc estacions.

Sortint per la Porta dels Lleons i baixant la carretera a mà dreta ens trobem amb el Mont de les Oliveres, on Jesús pregava amb freqüència i on es trobava la nit que va ser arrestat. El Llibre de Zacarias l'identifica com el lloc des del qual Déu començarà a redimir els morts al final dels temps, raó per la qual els jueus de la ciutat porten segles excavant les seves tombes allà. Els pendents es troben plens. En algunes guies adverteixen sobre el perillós de la zona i el poc segur que és arribar fins el barri àrab que hi ha al cim. Nosaltres no vam tenir cap problema, vam gaudir durant la pujada d'unes fantàstiques vistes de la ciutat vella, i durant el descens de la posta de sol.

L'ascensió comença al Jardí de Getsemaní, n Jesús va resar l'última nit abans de ser crucificat. Hi ha fantàstiques vistes de la ciutat vella. Aquí es troba Església de les Nacions, que conserva una secció de la base rocosa identificada com el lloc en el qual Jesús va pregar sol a l'hort la nit de la seva detenció, la Tomba de la Verge Maria o l'Església Rus-Ortodoxa de Sta. Maria Magdalena, en honor a la primera persona que va veure Jesús després de la seva resurrecció.
Al barri armeni, el mes petit i tranquil de tots, es troben la Ciutadella un imposant castell dins de les muralles rere la Porta de Jaffa , i la Catedral de San Jaume.

 Hebron Hostel. 120 IS. hab. doble amb bany complet, ventilador i sense finestres. Net, ofereix tovalloles i paper higiènic. Esmorzar entre 10 i 30 IS. Durant el dia l'habitació és un autèntic forn. Davant d'ella, al pati, hi ha una taula i quatre cadires on escriure el diari o picar alguna cosa mentre pren la fresca a la nit.  Rest. Papa Andrea's. A pocs passos de l'església del Sant Sepulcre. Des de la seva terrassa es veuen els quatre barris. El menjar és de qualitat mitjana. Pollastre amb patates, Jerusalem plate, taronjada i cervesa. 120 IS.
Al costat de Damascus Gate hi ha parada de taxis    i una estació d'autobús  a dues illes.

 Menjars Musulmans i jueus segueixen una sèrie de normes per considerar el menjar apte per al seu consum. El menjarkosher, seguit pels jueus, permet el consum d'aquells animals que provinguin de remugants amb peülles feses (res de porc o conill), peixos amb escames i aletes (marisc no), aus que no siguin carronyeres o de rapinya, llagosta i llagosta, però cap altre insecte amb ales, ni rosegadors, rèptils, amfibis (res d'anques de granota) o insectes terrestres. A més perquè el menjar pugui ser considerat kosher, els animals han de ser sacrificats i netejats segons pràctiques religioses jueves, i treure'ls tot rastre de sang abans de coure's.

Altres complicacions giren al voltant del fet que mai no es poden menjar productes carnis i lactis al mateix àpat. Per saber mes: Guía de Kashrut. El menjar halal, seguit pels musulmans, no permet el consum de porc i derivats, animals sacrificats invocant el nom d'un altre Déu, sang vessada, alcohol i intoxicants, o qualsevol aliment intoxicat per algun dels anteriors. Mes informació a l'Institut Halal.
Malgrat tot l'anterior, menjar a Jerusalem és mes fàcil del que sembla, els plats principals solen ser de pollastre o be, potser vedella, però mai porc; no hi ha problema per trobar cervesa fresca fora del barri àrab i els dolços són una delícia en qualsevol part de la ciutat.