ESTATS BALTICS

Siauliai és una ciutat anodina a mig camí entre Riga i Kaunas, que no apareixeria en els mapes turístics de no ser per la seva proximitat al Turó de les Creus. Des de Riga Olego Transportas té servei de furgonetes a Siauliau (12€), Sauli en letó, a les 09:00, 12:15, 14:40, 17:30, 19:30, 21:30 i 23:25. Triga unes 2h30, el vehicle és còmode i s'omple ràpid, així que millor comprar els bitllets el dia anterior. A l'estació d'autobús de Siauliai no hi ha Punt d'Informació Turística.

Coneixent els horaris no és difícil, venint des de Riga, visitar el turó i dormir a Vilnius. Demana-li al conductor del bus de Riga que et deixi a la cruïlla de Domantai. Visites el turó i tornes a la carretera per agafar algun dels busos que van fins Siauliai. Hauries d'estar menjant una hamburguesa a l'estació a les 15:00 com a molt tard, amb temps de prendre un tren o bus a Vilnius.

Si et veus atrapat en Siauliai pots passejar per Vilniaus gatvè, un carrer per vianants esquitxat de terrasses de bars i restaurants, botigues de moda i un punt d'informació turística. L'Església de Sant Pere i Sant Pau, construïda en 1625, va obtenir l'estatus de catedral després de la visita del Papa a 1997. El més cridaner és la seva torre de 70 metres d'alçada i la seva façana principal on diverses torres i merlets recorden més a un castell que una església. Al costat de l'estació de trens esta l'Església de Sant Jordi, construïda per la guarnició russa el 1909, encara que actualment funciona com a església catòlica.       Plànol

Hotel Turne. 100 LT. Habitació àmplia, senzilla, neta i lluminosa. Tv, wifi, i esmorzar variat i molt complet. El restaurant està tancat i fa pinta que porta així molt de temps. A 10 minuts caminant del centre, i les estacions de bus i tren. Helburger, una cadena tipus McDonalds que he vist en els tres països. Hamburguesa gegant doble, patates i beguda, 17 LT. La resta de restauració, una dotzena de locals, esta en la solitària Vilniaus. Tot i que m'han recomanat Capitana Morgan, no m'agrada la pinta pija que fa. Sopo en un fast food, šaltibarščiai i unes broquetes chicken shashlik, 23 LT.

Des de Siauliai cal agafar un bus direcció Joniskis (2,70 LT) i baixar a la tercera parada, Domantai (horaris), i caminar 2 km seguint la carretera de la cruïlla, no té pèrdua. Poc abans d'arribar hi ha alguns llocs de souvenirs, on venen creus de diverses mides, per si vols plantar la teva pròpia (entre 1 i 60€). No hi ha cap tipus de bar o cafeteria a la zona.

A 12 km de Siauliau es troba el Turó de les Creus, un lloc únic tant per la seva grandària com per la seva història. Es tracta d'un petit turó d'uns 15 mts d'alçada i 50 de diàmetre a la base, on es calcula que actualment unes 200.000 creus de diferents mides estan "plantades" en ella. Tot just es veu el terra on estan plantats, nomes els graons que la recorren per dins. N'hi ha de tots els gustos i mides, i estan clavades a terra o amuntegades unes sobre altres, qualsevol espai s'utilitza. Tantes n'hi ha, que han començat a expandir-uns cent metres per cada costat, davant la dificultat que representa afegir de noves, i arriben fins a la carretera. La primera referència escrita és de 1850, encara que es creu que les primeres creus van ser erigides aquí per parents dels rebels que van caure en l'Aixecament de Novembre de 1831.

A través dels segles s'han anat afegint creus, crucifixos gegants, talles de patriotes lituans, estàtues de la Mare de Déu, i milers de petites efígies i rosaris portats pels pelegrins catòlics. Durant el període de l'ocupació soviètica es va convertir en un símbol de resistència pacífica davant el règim totalitari, i encara que els soviètics van treballar dur per eliminar les noves creus, i va arrasar el lloc almenys tres vegades, mai van deixar de acumular-se creus. Després de la independència, convertit en símbol de sofriment, fe i esperança, és un dels llocs de pelegrinatge més visitats de Lituània. El lloc va aconseguir rellevància internacional després de la missa massiva que va celebrar aquí Joan Pau II per 100.000 persones, el 7 de setembre de 1993. Un any més tard, una creu donada pel Papa es va erigir al turó. L'any 2.000 un monestir franciscà es va obrir a escassos metres del lloc.  

Estic de tornada a la parada d'autobús 1h30 abans d'hora. Comptava amb escriure el diari mentre berenava i prenia un cafè, però aquí no hi ha res de res. Per sort un autobús que ve de Dobele passa a la mitja hora i em porta per 5 LT.