Tunisia

Chott El Djerid és la mes gran superfície salina del Sàhara. Un llac salat que només té aigua de manera permanent a la zona central, la resta s'inunda quan plou però s'evapora ràpidament deixant a la vista només la sal. El resultat és un terrra argilós sense vegetació amb una fina capa de sal i sorra barrejades. Des de Douz en direcció Tozeur, passant per Kebili, hi ha una carretera elevada a dos metres d'alçada que el creua, envoltada d'una extensíssima superfície plana i desoladora que s'estén fins on arriba la vista. En els marges es poden trobar piles de sal, i algunes casetes de fusta on serveixen cafè i venen alguns souvenirs. Quan s'arriba a Degache el llac va mica en mica donant pas a petits oasis amb palmeres i finalment desapareix.

Després de fer nombroses parades i arribem a Tozeur a les 14:30. Ens dutxem, sortim a menjar i fem el gandul la resta del dia. Tozeur és una ciutat d'origen berber, punt privilegiat en les rutes de caravanes que comerciaven amb Cartago. Avui és una ciutat moderna amb abundància d'hotels, restaurants, botigues de souvenirs, bancs, caixers automàtics, i benzinera, un lloc únic per visitar els oasis de muntanya propers a la frontera algeriana. El turisme dins de la ciutat es redueix a passejos pel seu nucli antic del segle XIV d'habitatges de tova decorades amb dissenys geomètrics, ple de carrerons i petites places on perdre; o donar una volta en calessa pel segon palmerar més gran del país i el major productor dels dàtils deglet nour, una varietat molt apreciada, considerada la millor del, país ja que no té humitat i tenen molt poc sucre.

La Republique, 32 TND. Sota uns porxos a un agradable pati interior al costat de la mesquita el-Ferdous en Av. Habib Bourguiba. Cuina típica tunisiana. Chakchouka tunisiene, doigts Fatima, escalopa, brochette d'agneau i dos sucs de llimona. Davant ell esta la Patisserie el Qods, sandvitxos, sucs de taronja i una gran varietat de dolços, sobretot àrabs.

Els hotels que hi ha als voltants de Av Habib Bourguiba, el carrer principal, semblen bastant bàsics i a més no és fàcil aparcar el cotxe. En Av Abukacem Chebbi entrem al Hotel Residence Karim, 35 TND. Té un frondós pati de rajoles amb una enorme enfiladissa que puja fins a les habitacions. Inclou esmorzar. Gamma alta dins dels de preu baix. Finalment ens decidim pel Hotel Elarich, 50 TND, esmorzar inclòs. A 15 minuts caminant del centre, però amb una relació qualitat preu gairebé insuperable. Nou, net, pàrquing privat, TV, wifi a recepció i molt silenciós. Habitació doble amb dos llits i lavabo, vistes a un pati ple de palmeres.

Avui visitarem els oasis berbers de muntanya que hi ha prop de Tozeur (60-70 km), es tracta de Chebikka, Tamerza i Midès. L'aparença actual d'aquests antics pobles berbers, només queden les cases en ruïnes, és el resultat de 22 dies de pluges torrencials caigudes el 1969 i que van obligar els seus habitants a abandonar-los i construir noves residències a corre cuita. La primera parada és Chebikka. Cal agafar la carretera direcció Gfax i prendre el desviament després de Al Hamma, la carretera està ben asfaltada però els primers 14 km estan en obres. A la carretera hi ha senyals de "perill camells creuant" i realment n'hi ha. Veiem diversos ramats, un d'ells de gairebé 200 exemplars.

Chebikka és un petit poble de pedra i tova al vessant d'un turó amb vistes al llac salat de Chott el-Gharsa i l'enorme palmerar que proveeix d'aigua al poble. Vam contractar un guia per 5 TND. Ens mostra l'antiga manera de càlcul per al repartiment equitatiu de l'aigua, usant un rellotge de sorra i un parell de gerres penjades d'una corda. Turó amunt travessem el poble, després de 43 anys d'abandonament les cases de pedra i tova estan en bastant mal estat, però encara es pot veure alguna porta de fusta de palmera. Les vistes del poble amb el palmerar al fons són increïbles. A l'altre costat del turó, després d'un petit canó, una deu amb un petit palmerar i una cascada alimenta una sèrie de petits rierols subterranis que abasteix els pous. Un sender ens porta de tornada a l'aparcament, bar i botigues de records. Dos orange juice 6 TND.

La carretera segueix durant 8 km fins Tamerza, que passem de llarg, i vuit més fins Midès, a la vora d'un congost a 400 metres de la frontera algeriana. Es tracta d'una gola d'altes parets formada per un riu gairebé sec, en la part alta es troba el poble, envoltat d'un frondós palmerar. Alguns senders baixen al fons del canó, des del qual un passeig de 7 km ens portaria fins a Tamerza. Aquesta impressionant gola va ser usada com a estructura defensiva natural en el passat, i es van rodar les escenes de l'accident aeri de "El pacient anglès". A l'altre costat del canó, al costat del poble berber, hi ha un cafè i petites tendes de records.

Tamerza és el més gran dels tres pobles, però tot i així no hi ha benzinera i hem de comprar un bidó de 5lt per 7,5 TND. Entrant al poble hi ha l'hotel Tamerza Palace, des del qual es tenen espectaculars vistes del sinuos congost, el poble antic i l'extens palmerar. Després del poble, a 300 metres, hi ha un desviament que porta a una deu amb unes petites cascades.

Per prendre un te i unes pastetes mentre estem connectats a una wifi, a 150 metres de l'hotel esta la Patisserie Salon de the El Bey, meitat deliciosa pastisseria francesa meitat tunisiana, és un modern i agradable local de disseny freqüentat per dones, una excepció allunyada dels anacrònics i antediluvians locals que abunden a Tunísia. Tozeurous, 27 TND. Sens dubte el millor restaurant de Tunísia. fins al moment. Tot està deliciós, al punt just de sal, picant i altres amaniments. Estovalles i tovallons de tela, i música ambient de Julio Iglesias, impressionant. Salade Mechwis, brick au formage, ojja nature, brochette de dromedaire au cumin, jus d'orange i jus de citron.