Tunisia

La cuina tunisiana és molt similar a la magribina, plats basats en verdures, carn bovina, xai, camell al sud, o peix a la costa, acompanyats de cuscús o pasta. La salsa harissa és el condiment més popular, preparat amb bitxo mòlt i all, se serveix com a aperitiu en un plat amb oli d'oliva, olives i pa baguette. Tabouna és el pa més comú al carrer, un pa rodó, pla i pesat, que rep el seu nom del forn circular d'argila enterrat a terra amb el que es fa. Una excursió al desert permet provar el pan berber, que els nòmades preparen enterrat en sorra amb unes brases.

Un altre clàssic és el briq, una panada gran de fi pasta de full farcida d'un ou amb la clara cuita i el rovell líquid. Pot portar a més formatge, tonyina o una mica de carn o marisc. Les amanides típiques són la tunisienne que porta enciam, tomàquet, cogombre, ceba, pebrot i olives, i la mechouia feta d'albergínies, tomàquets rostits, carbassó, cebes i oli d'oliva.

Chorba és la sopa picant feta amb brou de pollastre o xai, i la tajine, no confondre amb el plat magribí, és una mena de truita farcida de patata, verdura, formatge i carn. El ojja i la chakchouka, són dos plats que no vaig aprendre a distingir a base d'ous, tomàquets, cebes, pebrots, espècies i sovint merguez, tot això cuinat en oli d'oliva. Per descomptat un dels plats més populars és el tradicional cuscús, fet a força de sèmola de blat, acompanyat de carn o peix.

La carn es de pollastre, vedella, xai, o camell al sud, i es prepara generalment estofada, a la graella o picada. La forma més popular de menjar-la és acompanyada de cuscús, grans de sèmola de blat, o en broquetes acompanyada d'arròs, amanida o patates. Un clàssic són les merguez, salsitxes picants de xai o vedella amanides amb harissa. Kamouniausada en guisats de carn i despulles (una barreja de cor, ronyons, fetge, etc), encara que existeix una popular versió amb calamars per als més susceptibles. Quant al peix, potser perquè ens vam moure poc per la costa, gairabé no vam menjar.

Fastoods hi ha de menjar libanès, on serveixen sobretot makloub (pizza doblegada farcida de carn, verdures i formatge) i shawarmas (fines làmines de carn de xai, pollastre o vedella), curiosament no hi ha faláfel; i altres de menjar tunisià, on degustar el popular "sandvitx de patates fregides" i els deliciosos sucs de taronja natural, tan estesos com al Marroc.

Pel que fa als dolços, a la majoria de pastisseries es venen pastes i pastissos occidentals, així com dolços àrabs o turcs, fets a base d'ametlla, xocolata, dàtils o massapà, ideals per acompanyar un te. En general són més suaus i lleugers que les seves versions europees. A Tataouine i voltants és típica la banya de gazella, una deliciosa pasta de full i nous banyada en mel. També hem vist figues de moro i dàtils, l'especialitat més apreciada, els Deglet Nour, poden tastar-se a Tozeur.

Els esmorzars solen ser buffet lliure, i a més del te de menta, llet i cafè, hi ha dues seccions clarament diferenciades, la tradicional amb tomàquet a rodanxes, una mica d'embotit, formatge de vegades, sempre olives, potser alguna sopa i harissa en oli , i l'occidental amb pastisseria i brioixeria variada, iogurts, pa torrat, melmelada de codony, mantega, formatgets, sucs...

Tot i ser un país musulmà l'alcohol no està prohibit a Tunísia, i és fàcil trobar cervesa en restaurants i hotels freqüentats per turistes, la local Celtia és la més estesa. Boga és una marca de refrescos locals amb sabors similars a la casa Coca-Cola: taronja, cola i dolça gasificada molt semblant al Sprite.Les terrasses dels cafès són bons llocs per seure i veure la vida passar, com en tot país àrab hi ha un a cada cantonada freqüentat de manera exclusiva per clientela masculina, les úniques dones que es veuen en ells són turistes, però són benvingudes sense problemes. La beguda més popular és el te a la menta, obtingut de la infusió de fulles de te verd i te de menta, acompanyat d'abundant sucre. Hi ha una especialitat típicament tunisiana que s'acompanya de pinyons o ametlles. El te es beu a tota hora en qualsevol lloc i situació, és difícil escapar d'ell.