Despertem a 4 º de temperatura i amb boira. Al sud les primeres i últimes hores del dia són fredes encara que una vegada surt el sol la temperatura puja fins uns confortables 15 º -18 º. Dutxa d'aigua calenta, esmorzar generós i llestos per la marxa. Seguim rumb a l'oest. A 1h30 per una carretera que travessa el desert amb vistes de impressionants canons aquesta Douz.
La ciutat de
Douz ha crescut al voltant d'un oasi de palmeres de grans dimensions que es troba a la franja nord del Sàhara. Envoltat per poc més que desert i matolls secs, històricament era una parada important en les rutes de les caravanes trans-saharianes. Avui la seva economia es basa en els dàtils i el turisme, que l'usa com a base per fer excursions en camell pel desert, que van des d'un curt passeig fins expedicions de diverses nits. Douz és una ciutat més animada que les que hem vist fins ara, amb molt trànsit, motos, restaurants, agències de viatges, jeeps de turistes i viatges organitzats, tot això embotit entres carrers plens de sorra, perruqueries cutres i carnisseries
jalal amb caps de camell penjant a la porta
Després de diverses ofertes en agències turístiques que ronden els 350TND per incursions al desert, trobem
Nefzaoua Voyages una agencia ubicada al
Hotel 20 Mars, que ofereix un autèntic paquet motxiller per 35 TND. Dues hores a lloms d'un camell fins al campament, que esta 10 km a l'interior del desert, sopar, esmorzar, dues hores de tornada a camell al dia següent. Per a qui prefereixi un viatge més còmode i anar amb tot terreny costa 5 TND més. El camell surt a les 14:00, el 4x4 dues hores més tard.
El soc i la majoria de botigues es troben al voltant de la
Place de la Liberation,vestits típics, productes berber, ceràmica, roses del desert i tot tipus de souvenirs. El centre està ocupat per les terrasses dels cafès. Prenem un parell de sucs de taronja, 6 TND. Abans de marxar mengem alguna cosa ràpida i barat a
Chez Magic,
pollastre al ast,cervesa i un parell de tes, 17 TND.
La petita caravana la formen quatre camells lligats entre si, reduint així el perill que es desboquin, i orientats per un guia que realitza tot el trajecte a peu. Sota les mantes que cobreixen el llom del camell hi ha un pneumàtic que fa el viatge molt confortable. Al paisatge de dunes baixes de sorra blanca que ens acompanya la primera 1h30 es van afegint uns petits matolls conforme ens endinsem al desert, als quals es llancen a mata-degolla els camells famolencs. Un còmodei agradable passeig.
El campament té les dimensions d'un camp de futbol i al seu interior hi ha dos haimes amb lliteres i matalassos, a més de sacs de dormir ben grossos i mantes, i una tercera jaima habilitada com cuina i menjador. El lavabo és una cabanya a les afores del campament, i l'única aigua disponible surt d'un pou proper no canalitzat. Be, per un dia sense dutxa no passa res.
Passegem una estona, veiem la posta de sol, xerrem al costat de la foguera, sopem harira, chorba, cuscús amb xai (el millor de tot el viatge), te i una taronja, més que de sobres ... Una estona més de xerrameca, música berber i fins i tot una mica de ball...
Ens llevem a les 07:00, massa tard per veure sortir el sol, però no per veure com fan el famós
pa berber Els nòmades el preparen escalfant primer la sorra amb unes brases, col•loquen la massa arrodonida i plana, i la tapen amb sorra. Queda daurat d'una banda, després de l'altre i quan esta cuinat es retira del foc. Amb ajuda d'un drap i un ganivet es netegen les restes de cendra i sorra. El resultat és una massa en forma de fina pizza, sense sucre ni llevat i amb un addictiu sabor lleugerament agre.
Tot i ser una curta incursió de tan sols una nit, dormir al desert té un encant especial. M'agrada el balanceig sobre el camell, la serena solitud i inexplicable bellesa d'aquest mar de sorra blanca, la rogenca posta de sol sobre aquest erm despoblat i solitari, gairebé abandonat si no fos per la dotzena de persones i camells que habitem el campament, la foguera sota un cel inundat de milers d'estrelles (enlloc es veuen tantes), fins i tot la manca de luxes de tot tipus m'agrada. Queda una combinació de por i assossec, de despreocupació, d'alliberament, que val la pena gaudir de tant en tant.