NEW YORK

Perque Nova York? Doncs perquè allà viu el meu amic Andreu, aquest és el motiu principal pel qual vaig anar. Nova York mai no havia tingut el mes mínim interès per a mi fins que Andreu es va traslladar allà. Encara així i tot he tardat varios anys en anar-hi, sempre hi havia un viatge millor que fer, que anar a veure una megalòpoli de formigó avorrida i densa. Però un bon dia vaig comprar un bitllet d'anada i tornada per 480€ amb Delta Airlines, i el 31 d'octubre despres de vuit hores de vol i deixar l'equipatge a casa del meu amic, assistia a la desfilada d'Halloween, abans d'anar a sopar a Greenwich Village. L'aventura en la gran poma no havia fet mes que començar.

A partir d'aquí no hi havia dia que no caigués un tòpic: el menjar, la mala fama que s'han guanyat a tot el món els seus últims governants republicans, la violència i inseguretat, l'elitisme... A mi el que mes em va cridar l'atenció des del primer moment va ser l'amabilitat de la gent. A les grans ciutats l'estress i la voràgine del dia a dia ens han convertit en éssers antisocials que sempre aemn amb presses i amb poques ganes de ser molestats. El novaiorquès típic és amable i atent, us oferirà ajuda de manera desinteressada quan us vegi desubicats o dubitatius; el guarda de seguretat format armari que hi ha en l'entrada de Tiffany's, us donarà uns sincers bons dies amb un ample somriure sense mirar-vos per sobre de l'espatlla; i en bars, restaurants i centres comercials el tracte és exquisit. Sembla un poble que ha estat incapaç d'assumir el seu creixement.

Encara que comparada amb les grans capitals europees és una ciutat mancada d'història, i pot semblar que no hi ha res que veure, després de deu dies allà t'adones que no has fet mes que començar. Ja no és tant el que veus si no com el que vius, NY té un ritme diferent. Hi ha museus, gratacels, parcs, zoos i teatres per avorrir. Té barri xinès, italià, grec... menjar japones, hindú, espanyol, israelià, america... NY és una ciutat que difícilment decep, tot sorprèn, tot crida l'atenció, de vegades per la seva sofistificació de vegades per la seva simplicitat. és un lloc on passar desapercebut i estar bén atès alhora. El meu millor record, la Marathon.

Nova York no és pas un destí que s'ajusti als meus gusts viatgers, em sento mes comfortable en un hotelet etiop que en l'Hillton, i defujo l'asfalt tant com puc. Vaig anar fins allà amb poques expectatives i moltes reticències. Però ara penso que és una destinació que ningú no s'ha de perdre, que sorprendera a la majoria i que ajuda a tombar molts mites. Un destí per a tots els públics i viatgers.