Es Fort Cochin l'última parada? Si, respon el conductor. Dues hores mes tard confirmàvem la nostra teoria de que els hindús responen amb un SI a tot. Cal ser molt curós a l'hora de formular una pregunta, i fer-les de tal forma que no admetin respostes curtes afirmatives. La forma correcta per a la pregunta anterior era:
Quantes parades falten fins a Fort Cochin?. La resposta ofereix pocs dubtes. Aprendre aquesta valuosa lliçó ens va costar 100 INR (misèria), i 35 minuts d'avançaments suïcides en un
rickshaw, travessant Ernakulam de tornada per on havíem vingut. I és que
Kochi és una ciutat molt gran, que inclou Kochi, Fort Kochi, Mattanchery i Ernakulam entre altres pobles i barris.
Fort Kochi és l'única zona d'autèntic interès turístic, un lloc encantador vorejat pel mar d'Aràbia. Un recés de pau i tolerància. Una fusió de cultures i religions. L'estil arquitectònic dels edificis i la disposició dels mateixos fan d'ella una ciutat única dintre de l'estat de Kerala. àrabs, britànics, xinesos, holandesos i portuguesos han deixat aquí la seva petjada. Aquí es pot veure gairebé de tot, l'església catòlica mes antiga de la índia, una sinagoga del segle XVI, mesquites, cases portugueses del segle XV, cases holandeses colonials, xarxes de pesca xineses, un minúscul cementiri holandès, o un palau construït pels portuguesos i ofert com present al raja de l'època.
A primera hora agafem un
rickshaw fins a Erkulam per confirmar els bitllets de dema a Bangalore. Una hora entre anar i tornar, contant 10 minuts a
Jet Airways. Li paguem 200 INR al conductor, sabent que val menys, desprès que ens demani 350 INR
La nostra visita cultural comença a la
basílica de la Santa Creu. Va ser construïda pels portuguesos al 1505, i feta catedral en 1558. Quan els holandesos van envair Kochi al 1663 van destruir totes les esglésies catòliques excepte aquesta catedral i l'església de St Francis. Encara que si que ho van fer els britànics al 1795. L'estructura actual data de 1905. Al 1984, Joan Pau II, reconeixent-li la seva importància històrica la va elevar a la categoria de Basílica. Quan vam arribar estaven oficiant missa i no ens endinsem mes que un parell o tres metres. Aprofitant que comença a ploure, vam esperar a veure si acaba la ceremonia. Deixa de ploure i la missa encara no ha acabat. Ens anem a un altre cosa.
Església de St Francisco. Construïda al 1503 per franciscans portuguesos, és l'església aixecada per europeus més vella de la índia. A la seva tercera visita a Kerala,Vasco de Gama, va caure malalt i va morir. Durant catorze anys les seves restes van descansar en aquesta església, fins que van ser duts de tornada a Portugal. Una lapida llisa, sense ornamentació, però ben assenyalada, marca el lloc on van romandre. No molt lluny es troba el petit
cementiri holandès, consagrat al 1724, on descansen les restes mortals de molts europeus que van venir a colonitzar aquestes llunyanes terres. Des de la tanca que embarra l'accés, es veu un jardí on reposen mig centenar de làpides entre flors i palmeres.
Des d'aquí arribem al passeig que voreja la rocosa
platja de Fort Kochi. L'espoló ho voregen cocoters i les afables aigües del Mar d'Aràbia. Esta ple de gent, passejant o asseguda plàcidament devant del mar, gaudint d'un gelat o un refresc comprat en algun dels nombrosos venedors que aquí es troben. També és aquí on es poden veure les famoses xarxes xineses, la principal atracció de Cochin, i alguns petits tenderets al passig maritim on venen peix fresc resen portat de les xarxes, o els vaixells de pesca.
Les
xarxes de pesca xineses són sens dubte un dels elements únics de Kochi. Es creu que van ser introduïdes per comerciants de la cort de Kublai Khan, sobirà del gran Imperi Mongol. Són instal.lacions fixes que són usades com inusual mètode de pesca. Durant la marea alta les xarxes són submergides en aigües poc profundes durant un curt període de temps, d'uns cinc i deu minuts, fins que és alçada mitjançant un sistema de contrapesos per un equip de quatre homes, capturant els petits peixos que arriben fins a allí. Es un espectacle curiós de veure. La xarxa ocupa una superfície de mes de 200 mts quadrats, i cadascuna d'elles s'alça uns 20 metres sobre l'aigua.
Al costat mateix, els pescadors aixequen tenderets on venen el que capturen. Es poden veure gambetes, llagostes, taurons, emperadors i tot tipus de peix variat que porten en les seves fràgils barques des de mar endins. Assessorats per Pablo, un hindú que parla un espanyol gairebé perfecte i que vesteix una samarreta del Barça regal de una amiga seva de Barcelona, vam comprar dues peces de peix i dos calamars. Acompanyats per ell anem al seu restaurant on ens ho cuinen com a plat principal acompanyat d'arròs amb coco i unes cerveses. Qualsevol de aquests tenderets ofereix el mateix servei, compres el peix al passeig, t'ho duus al restaurant i alla t'ho cuinen al teu gust.
Havent menjat prenem un
rickshaw (25 INR) fins al
barri jueu. és un sense fi de petites botigues de tot tipus, especies, llibreries, souvenirs i galeries d'art amuntonades en antics edificis de dues plantes. Al final d'un carreró es troba la
Paradesi Synagogue, la sinagoga més antiga de la Commonwealth, construïda al 1568 per descendents -sobretotde jueus espanyols sefardís. Esta decorada amb rajoles xineses del segle XVIII, i amb candelers i llums d'aranya de cristall de Murano. La planta superior, reservada a les dones, seguint els ritus ortodoxes que els impedeixen celebrar culte al costat dels homes, no és accessible al public. Tampoc es permet l'accés al seu interior en pantalons curts. Negoci a la vista, a la botiga del costat els lloguen per 10 INR. Sortint del barri, el carrer que duu fins al Palau de Mattancherry, on no entrem, esta ple de botigues, posats de records, roba i galeries d'art. Un lloc ideal per a comprar regals per a familia i amics.
Vam agafar un hotel una mica allunyat del centre, deu minuts caminant. Si voleu estar al rovell de l'ou uns altres viatgers ens van recomanar Elite Hotel i Princess Inn.
Bastian Home Stay. 450 INR. Casa particular que lloga habitacions. Habitació doble, àmplia, amb ventilador, sense aire condicionat, bany amb dutxa i aigua calenta. Hi ha tovalloles i llençols. Una mica calorós però molt net. La dona de la casa renta roba (tres pantalons 30 INR) i prepara l'esmorzar si avises la nit anterior. Esmorzar: Ous ferrats, torrades, mantega melmelada i fruita diversa, per 50 INR.
Kapithan Inn. 900 INR. Casa familiar, neta i agradable. L'habitació que ens ensenya és petita i sense llum. Seguim buscant.
Upstairs. Restaurant italià situat devant la Basílica de la Santa Creu. Música de jazz i ambient agradable. Bon menjar, encara que molt cara per a les latituds en que ens trobem. Pizza, pasta, cervesa i profiterols amb xocolata calenta, 770 INR.
Rendez-vous. Compres el peix al passeig, t'ho duus al restaurant i allí t'ho cuinen com tu vulguis. Simpàtics i parlen una mica d'espanyol. Dos peixos locals, calamars, patates fregides, arròs amb coco, i cervesa, 600 INR.
Salt'n Pepper. Musaka (exquisita), calamari tikka (tandori), naan de formatge, rotti tandori, aigua, plàtan amb xocolata i mel, 400 INR. Terrassa a peu de carrer al costat del passeig marítim.
Les distàncies curtes dintre del nucli urbà, fins i tot entre illes, poden afrontar-se amb motorickshaws. Tots els sectors de la ciutat estan units per ferries, i dos ponts enllacen Ernakulam amb la illa de Willingdon i la península de Fort Cochin
El modern
aeroport de Cochin (COK) es troba a 30 km al nord-est de la ciutat. és el primer aeroport indi construït amb capital privat. Taxis de prepagament i autobusos amb aire condicionat ho uneixen al centre. Taxi particular des de Fort Cochin: 700 INR
Fort Kochi és l'única zona d'autèntic interès turístic, un lloc encantador vorejat pel mar d'Aràbia. Un recés de pau i tolerància. Una fusió de cultures i religions. L'estil arquitectònic dels edificis i la disposició dels mateixos fan d'ella una ciutat única dintre de l'estat de Kerala. àrabs, britànics, xinesos, holandesos i portuguesos han deixat aquí la seva petjada. Aquí es pot veure gairebé de tot, l'església catòlica mes antiga de la índia, una sinagoga del segle XVI, mesquites, cases portugueses del segle XV, cases holandeses colonials, xarxes de pesca xineses, un minúscul cementiri holandès, o un palau construït pels portuguesos i ofert com present al raja de l'època.
La nostra visita cultural comença a la basílica de la Santa Creu. Va ser construïda pels portuguesos al 1505, i feta catedral en 1558. Quan els holandesos van envair Kochi al 1663 van destruir totes les esglésies catòliques excepte aquesta catedral i l'església de St Francis. Encara que si que ho van fer els britànics al 1795. L'estructura actual data de 1905. Al 1984, Joan Pau II, reconeixent-li la seva importància històrica la va elevar a la categoria de Basílica. Quan vam arribar estaven oficiant missa i no ens endinsem mes que un parell o tres metres. Aprofitant que comença a ploure, vam esperar a veure si acaba la ceremonia. Deixa de ploure i la missa encara no ha acabat. Ens anem a un altre cosa.
Església de St Francisco. Construïda al 1503 per franciscans portuguesos, és l'església aixecada per europeus més vella de la índia. A la seva tercera visita a Kerala,Vasco de Gama, va caure malalt i va morir. Durant catorze anys les seves restes van descansar en aquesta església, fins que van ser duts de tornada a Portugal. Una lapida llisa, sense ornamentació, però ben assenyalada, marca el lloc on van romandre. No molt lluny es troba el petit cementiri holandès, consagrat al 1724, on descansen les restes mortals de molts europeus que van venir a colonitzar aquestes llunyanes terres. Des de la tanca que embarra l'accés, es veu un jardí on reposen mig centenar de làpides entre flors i palmeres.
Des d'aquí arribem al passeig que voreja la rocosa platja de Fort Kochi. L'espoló ho voregen cocoters i les afables aigües del Mar d'Aràbia. Esta ple de gent, passejant o asseguda plàcidament devant del mar, gaudint d'un gelat o un refresc comprat en algun dels nombrosos venedors que aquí es troben. També és aquí on es poden veure les famoses xarxes xineses, la principal atracció de Cochin, i alguns petits tenderets al passig maritim on venen peix fresc resen portat de les xarxes, o els vaixells de pesca.
Al costat mateix, els pescadors aixequen tenderets on venen el que capturen. Es poden veure gambetes, llagostes, taurons, emperadors i tot tipus de peix variat que porten en les seves fràgils barques des de mar endins. Assessorats per Pablo, un hindú que parla un espanyol gairebé perfecte i que vesteix una samarreta del Barça regal de una amiga seva de Barcelona, vam comprar dues peces de peix i dos calamars. Acompanyats per ell anem al seu restaurant on ens ho cuinen com a plat principal acompanyat d'arròs amb coco i unes cerveses. Qualsevol de aquests tenderets ofereix el mateix servei, compres el peix al passeig, t'ho duus al restaurant i alla t'ho cuinen al teu gust.
Havent menjat prenem un rickshaw (25 INR) fins al barri jueu. és un sense fi de petites botigues de tot tipus, especies, llibreries, souvenirs i galeries d'art amuntonades en antics edificis de dues plantes. Al final d'un carreró es troba la Paradesi Synagogue, la sinagoga més antiga de la Commonwealth, construïda al 1568 per descendents -sobretotde jueus espanyols sefardís. Esta decorada amb rajoles xineses del segle XVIII, i amb candelers i llums d'aranya de cristall de Murano. La planta superior, reservada a les dones, seguint els ritus ortodoxes que els impedeixen celebrar culte al costat dels homes, no és accessible al public. Tampoc es permet l'accés al seu interior en pantalons curts. Negoci a la vista, a la botiga del costat els lloguen per 10 INR. Sortint del barri, el carrer que duu fins al Palau de Mattancherry, on no entrem, esta ple de botigues, posats de records, roba i galeries d'art. Un lloc ideal per a comprar regals per a familia i amics.
Vam agafar un hotel una mica allunyat del centre, deu minuts caminant. Si voleu estar al rovell de l'ou uns altres viatgers ens van recomanar Elite Hotel i Princess Inn. 