India

En el nostre flamant Ambassador, triguem una hora en recorre els 28 km que separen Mamallapuram de Chengalpattuj. Passem per davant de l'abocador, hi ha molta gent buscant entre les escombraries. La resta transcorre entre arrossars, motos, camions, i un temple on adoren a les serps. Chengalpattuj és mes gran que Mamallapuram, i també molt mes caòtic. Després d'un petit embús arribem a l'estació. Esperem durant una hora que arribi el nostre tren. és llarguisim, recórrer-lo de punta a punta per l'interior amb les motxilles a coll ens duu mitja hora. Comprem alguna cosa al tren per a menjar, mengem la fruita, llegim i dormim una mica.

Set hores passen relativament ràpid. Els seients són còmodes (categoria CC). Tenen tauleta, reposapeus i hi ha aire condicionat. A cada vagó hi ha dos lavabos tipus indi, i dos occidentals, força nets tractant-se d'un tren. Contínuament passen venent de tot: té, café, fregits varis, arròs, falafels, sopa... No és una venda desordenada. El tren surt a les 13:15. A la poca estona passa el de l'arròs, seguit del dels snacks. Una mica mes tard cafès i tes, encara que aquests són constants durant tot el trajecte. Després passen els creps i els fregits que serveixen de berenar, així com plàtan arrebossat. Poc abans d'arribar a Madurai estan repartint dos tipus diferents de sopa. Tot al seu degut temps.

Madurai, a les ribes del riu Vaigai, és una de les ciutats mes antigues de la índia, i va ser governada pels reis pandya durant la majoria de la seva història. El seu origen es remunta al segle IV abans de Crist, on ja és esmentada en alguns textos romans, grecs i àrabs. és un important centre de comunicacions al centre de la índia, i té connexions directes amb Cehnnai i Tirunelveli. De lluny la raó més habitual per a visitar la ciutat és el temple Meenakshi dedicat a la deessa Meenakshi (considerada una forma de Parvati) i la seva consort Sundareshwarar (Siva).

Diuen que el rei pandyan Kulasekarar va construir un gran temple, i va crear una ciutat en forma de loto al seu voltant. La ciutat és Madurai, i el temple, Meenakshi Amman dedicat a Shiva i el seu consort Parvati. Encara que aquest enorme temple, un dels mes grans de la índia, deu la seva esplendor actual als nayaks que van governar Madurai entre els segles XVI i XVIII.

El temple es troba després d'un alt recinte emmurallat, al centre del cual es troben dos santuaris dedicats a Shiva i Parvati, envoltats d'un sense fi de petits santuaris i passadissos abarrotats de pilars. Però el que mes crida l'atenció, i que es fa notable des de qualsevol dels nombrosos restaurants situats a les altes terrasses d'hotels, són els seus 12 gopurams. Les quatre torres principals, que indiquen els accessos al temple en els quatre punts cardinals, i que tenen una altura de nou plantes, més de cinquanta metres. Està adornada cadascuna d'elles amb més de mil figures pintades en vius colors que representen divinitats, animals mitològics, i monstres celestials. La resta de gopurams serveixen de guia als santuaris més importants. Les figures de les torres són pintades i reparades cada dotze anys. Va voler la mala sort que ens toqués veure-les en restauració.
Igual que a la resta de temples hindús no es pot entrar calçat, ni tan sols amb mitjons. Al costat de les diferents portes d'accés, sota els gopurams, hi ha un guardacalzado gratuït, la voluntat. La nostra van ser tre miserables rupies que vaig trobar en la butxaca, tot just deu centims d'euro.

Entrant a mà dreta trobem el tanc del loto daurat, un antic estany on els devots prenen banys d'aigua sagrada. L'àrea que ho circumda era la zona de trobada de TamilSangam, l'antiga acadèmia de poetes. Aquesta acadèmia jutjava el valor de qualsevol treball literari presentat llançant-lo prèviament a l'estany sobre un tauló. Nomes aquells que no s'enfonsaven eren mereixedors de la seva atenció. Però la joia del santuari és la sala dels 1.000 pilars, tots ells bellament esculpits i decorats, que acull el Museu d'Art dels Temples (5 INR), on poden veure's icones, fotografies i dibuixos que descriuen els seus 1.200 anys d'història.

Els no hindús tenen vetat l'accés als sanctasantorum dels déus. Aconseguim que ens facin fora d'algun d'ells. El temple esta ple de devots, diuen que ho visiten 10.000 persones diàriament. Gent pregant, llençant-se pel terra, pintant-se el front...
A la porta est del temple hi ha un petit mercat ,conegut amb el nom de Prithu Mandapam, on es ven de tot, des de joguines de plàstic fins a imatges en bronze dels déus. Hi ha una secció de sastres alineats amb els seus maquines de cosir, i altra de confecció de tot tipus de corones i adorns florals amb que complimentar als déus.

Intentem localitzar el mercat de les flors del que parla Lonely Planet, però no ho aconseguim. En el seu lloc visitem el mercat de Madurai, un laberint d'animats carrerons amb tenderets d'herbes aromáticas, fruites i verdures. Ni peix ni carn, a no ser les múltiples vaques que passegen per ell.

Després d'una petita migdiada ens apropem al Thirumalai Nayak Palace, dintre d'un motorickshaw conduït per un suïcida pare de tres fills. Accés 50 INR, càmera 30 INR. Va ser construït al 1636 pel rei Thirumalai Nayak amb l'ajuda d'un arquitecte italià. El palau original era quatre vegades més gran que l'actual. Disposava de residència real, un teatre, un temple, estances per a convidats, armeria, una glorieta per a l'orquestra, pou i jardí, i fins i tot un palanquí per a donar-se passejos per la ciutat protegit del sol. Avui, després de creuar la porta principal, s'entra directament a un enorme pati (Swargavilasa) de 3.900 m2, envoltat per uns enormes pilars circulars que fan 20 metres d'alçada i quatre metres de diàmetre. Al fons es troba la sala del tron amb una enorme cúpula octagonal. I a la seva dreta arribem a la sala de ball, on hi ha un petit museu, l'accés del qual esta inclòs en l'entrada. Tot l'edifici esta sent sotmès a restauració i la visita la realitzem entre bastides i obrers.

Creuar el carrer devant de l'estació. Continuar a mà esquerra i el primer carreró a la dreta duu a West Perumal Maistry St, un carrer ple d'hotels de categoria mitjana-alta, de preus entre 1.000 i 3.000 INR.
Golden Park. 1.300/1.200/1.100/600 INR. Hab. doble deluxe, standard, economy, i sense aire condicionat. Nomes queden de 1.100 INR. àmplia i neta, amb a/a, TV i bany en el qual funciona la dutxa. Hi ha aigua calenta. Esmorçar inclòs. Diari matinal gratuït. La seva terrassa té les millors vistes del temple de tota la ciutat, encara que la cuina no val gaire.   Supreme Hotel. 1.640/1.360/680 INR, deluxe, standard con a/c, i habitació sense a/a. Té bona pinta però esta ple.

Les millors opcions per a sopar (no obren al migdia) són els restaurants que hi ha a les terrasses d'alguns hotels. Ofereixen en general bona menjar i unes vistes esplèndides del temple i els seus enormes gopurams.  Temple View. Mulligtawny Sopa Veg., Vegetarian Manchuria, mig Pollastre Tandori, Naan Kashmiri, Roti mantega, crema de caramel i cervesa, 497 INR. Hotel Supreme. Bones vistes, encara que són millors les del Temperi View, i bona cuina. Ginger amb mel i menta, i Soda amb llimona , 120 INR.  Divar Mahal. Taules de coca-cola, peixos de colors, ventiladors i aire condicionat suau. Pollastre tandori, anyell amb arròs, naan de formatge, chappati i banana lassi, 270 INR.